Xavier Pellicer: "L'aposta per la negociació de Puigdemont resta més que suma"

BarcelonaA les portes del primer congrés nacional per refundar la CUP després de les darreres patacades electorals, el diputat Xavier Pellicer (Sabadell, 1983) analitza l'escenari obert amb el suport de l'independentisme a la investidura de Pedro Sánchez.

Què hauria fet la CUP si dels seus diputats depengués la investidura de Pedro Sánchez?

— No compartim el “com pitjor millor” i no hauríem permès un govern de Vox i PP, però tampoc haguéssim legitimat el PSOE, quan en política de fronteres, d’immigració o repressiva, es podria assimilar o actuar com un govern de dretes. Ho hauríem avaluat.

Quina valoració fan de les negociacions per separat d’Esquerra i Junts per a la investidura?

— Aquest acord genera que tot el que pot passar és allò que s'acordi amb el PSOE, i que sabem perfectament quins límits té. Deslegitima encara més el Parlament i qualsevol via que parteixi de la sobirania de Catalunya i que el govern de torn de l'Estat no toleri. I ens situa amb unes concessions, de peix al cove, que no són l'eix central del conflicte polític amb l'Estat, que és l'autodeterminació. Per a nosaltres el marc global que es genera creiem que és el que més pot perjudicar el procés d'alliberament nacional.

Hem vist una reunió a Suïssa amb mediació internacional.

— Li dona una dimensió nova en ressò internacional que ja li donava tota la figura de l'exili, però alhora, en continguts concrets, no sabem què li dona. I no podem tornar a allò de "Anirem de la llei a la llei" o de "Ho acordarem tot" perquè és el que ha generat més desafecció i farà que la gent es desmobilitzi encara més. En aquest carril és on estava situat ERC i ara també hi ha entrat Junts.

¿Aquest acord li treu pes al Parlament?

— És un pas més com hem vist aquesta legislatura. Si mirem dues legislatures enrere, legislàvem en molts àmbits que el TC retallava. Aquesta trentena de lleis retallades explicaven per què el moviment independentista no tenia cabuda en el marc constitucional i vinculava les lluites socials amb la nacional. Com més desenfoquem el Parlament, més protagonisme polític donem al Congrés.

¿L’aposta per la negociació de Carles Puigdemont va en contra del moviment independentista? Resta més que suma?

— No diria que hi va en contra, però resta més que suma. El problema no és que es pugui iniciar una negociació amb l'Estat, que és el que també es criticava a ERC fins fa ben poc; és que s'aturin la resta de vies, que es posin tots els ous a la cistella de la negociació amb l'Estat. És impossible, en la conjuntura actual, sense una mobilització forta i sense posar contra les cordes l'Estat, que hi hagi cap negociació que permeti avançar cap a un referèndum d'autodeterminació.

Algú pot pensar que la via de la confrontació no té més recorregut. Ara el que s'està negociant és girar full amb l'amnistia.

— Com més es persisteix en el conflicte és quan més possibilitats tens d'avançar. Cap avenç s’ha aconseguit sense conflicte amb els poders econòmics i amb el mateix Estat.

Però ¿la Catalunya actual és un escenari propici per al conflicte?

— Hi ha una majoria immensa del 70 o 80% a favor de l’autodeterminació.

Una altra cosa és que estigui disposada a assumir-ne els riscos.

— Sempre havíem dit que no seria de la llei a la llei, que no seria un camí senzill ni ràpid. El que no podem fer és que a la primera que avancem, però no arribem al final, tirem la tovallola. I ara l’amnistia deixa molta gent pel camí que no ha participat en mobilitzacions amb l'etiqueta entre cometes d'independentistes.

Ara s'obren a estudiar la possibilitat de donar suport als pressupostos del Govern.

— Amb els darrers pressupostos han empitjorat les condicions de vida de gran part de la població amb l’habitatge, els serveis públics, la sequera i uns preus desorbitats. Davant la voluntat d’Aragonès d'estirar la legislatura fins al final, el que toca és fer un gir a les seves polítiques. És un marc de mínims que el Govern s'hauria d'obrir a treballar.

Però necessita Junts o PSC, dos partits ideològicament lluny de la CUP.

— El programa econòmic del PSC i el de Junts tenen moltes coincidències. No ens podem permetre no regular el preu de l'habitatge, no invertir en habitatge o destruir el territori amb macroprojectes. ¿Com algú no pot entendre que regulem els preus de la cistella bàsica de la compra? Que expliquin PSC i Junts perquè estan en contra d'aquesta mesura o de regular el preu de l'habitatge. Tampoc podem excusar Esquerra perquè ha posat la catifa vermella a les polítiques del PSC.

¿El referèndum unilateral va quedar en un gest?

— Es va fer una declaració d’independència, es va suspendre, i una part del govern va passar a l'exili i l'altra va ser empresonada. No vam veure una continuïtat en el conflicte posterior al referèndum. Sí que vam veure els efectes de l'1 i el 3 d'Octubre i les potencialitats que tenien.

¿Entenen que hi hagi gent que està desenganyada?

— Ho hem entès sempre. Ara som part del problema perquè portem deu anys fent política més enllà de l'àmbit municipalista i una part de culpa tindrem. Un exemple clar de l’antipolítica és Ripoll. Si analitzem la base social del partit d'extrema dreta, podem veure que els vots provenen de Junts i de l'extrema dreta espanyola. I Junts va impedir que hi hagués qualsevol alternativa possible. El que ha passat a Ripoll no es pot repetir.