L'Aragó, el malson inesperat de Sánchez
Lambán s'ha convertit en la pedra a la sabata del govern espanyol, tot i compartir partit amb el president
MadridNi Catalunya ni tan sols la Madrid d'Isabel Díaz Ayuso. El maldecap de la Moncloa els últims mesos és, inesperadament, l'Aragó, que tot i compartir color amb el govern espanyol -els dos executius estan liderats pel PSOE-, és ara mateix la comunitat autònoma que més topades té amb l'executiu de Pedro Sánchez. Unes topades que van més enllà de la crítica als gestos amb l'independentisme i que han afectat projectes clau del govern espanyol com els Jocs Olímpics d'Hivern i la deslocalització d'agències. Què ha passat?
A la Moncloa no volen assenyalar culpables quan se'ls pregunta pel fiasco dels Jocs Olímpics d'Hivern. Deixen a criteri de cadascú les declaracions del president del Comitè Olímpic Espanyol (COE). Alejandro Blanco va acusar el president de l'Aragó, Javier Lambán, de ser el responsable que el projecte fracassés. Durant setmanes, la negociació es va convertir en un autèntic intercanvi d'acusacions especialment entre Lambán i la Generalitat. El govern espanyol tampoc se'n va lliurar. I és que compartir color polític amb l'executiu de Pedro Sánchez no ha sigut per al president aragonès un impediment per convertir-se els últims mesos en una espècie de malson per a la Moncloa.
Lambán, al costat d'Emiliano García Page, el president de Castella-la Manxa, és el baró socialista que sempre aixeca la veu davant un mínim contacte, pacte o acostament del govern de Pedro Sánchez amb l'independentisme. No cal anar gaire lluny per trobar-ne un exemple concret: no fa ni un mes es revoltava contra l'acord entre l'executiu espanyol i ERC per reformar el Codi Penal i eliminar el delicte de sedició i canviar el de malversació. Cap sorpresa, entrava dins les previsions de la Moncloa. El moviment independentista està sempre en la diana del polític aragonès. Quan va fracassar el projecte dels Jocs Olímpics d'Hivern, Lambán va acusar el COE de ser "l'aliat de l'independentisme".
A aquesta obsessió habitual de Lambán, els últims mesos s'hi ha barrejat la necessitat de fer sobresortir l'Aragó en el mapa estatal, sobretot des que el moviment de l'Espanya buidada ha començat a fer forat electoral entre l'espai socialista. De moment, no sembla que a les eleccions autonòmiques del mes de maig li pugui esgarrapar vots, perquè l'enquesta del Centre d'Estudis Sociològics (CIS) de fa poques setmanes li atorgava un creixement fins a un mínim de 27 escons (ara en té 24). El sondeig pronosticava també l'entrada per primera vegada d'Aragó Existeix, amb entre 2 i 5 escons.
La batalla per l'Espanya despoblada
Tot i això, Lambán està disposat a enfrontar-se a l'executiu estatal per agafar la bandera de la lluita contra el despoblament. La prova més clara va ser a principis del desembre, quan l'Aragó va ser una de les comunitats que va protestar pel repartiment de les agències espacial i d'intel·ligència artificial. La primera va anar a parar a Sevilla i la segona a la Corunya. També es va queixar Madrid. La seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, va acusar Sánchez d'intentar "descapitalitzar" la seva comunitat.
Però Lambán es va mostrar especialment molest. El dia que es van conèixer les ciutats que s'enduien les dues agències va escriure dos tuits ben explícits. "Ningú ens va prometre l'agència espacial. Però quan el govern diu que desconcentrarà organismes cap a l'Espanya despoblada, Terol com a seu d'aquesta agència era claríssim. Batallarem per la via legal, però la política contra la despoblació queda molt desacreditada". En una altra piulada, va afegir que s'havien generat "greuges territorials" i que caldria "evitar aquests concursos". Ara bé, tot i considerar que Terol reunia totes les condicions per acollir-la, al mes d'octubre es queixava que els requisits que havia establert el govern espanyol no afavorien l'Espanya despoblada.
La seva gesticulació a l'hora de defensar l'equilibri territorial és poc creïble per a l'espai de Terol Existeix. "Lambán ha fet seguidisme de les nostres actuacions", es queixen fonts de la formació a l'ARA. Recorden que el mateix Lambán podria aplicar polítiques autonòmiques contra el despoblament i no ho fa. "El mínim que podria fer és descentralitzar l'administració autonòmica", afirmen les mateixes fonts.
Sigui com sigui, i malgrat exhibir diferències "en algunes coses" amb el president espanyol, el mateix Lambán li prometia "lleialtat" a través de Twitter a finals de novembre. Això no treu que el president aragonès s'estigui convertint en una mosca emprenyadora per a Sánchez.
