BarcelonaUn total de 46 agents de la Policia Nacional aniran a judici per les càrregues en escoles de Barcelona l'1 d'octubre del 2017. Així ho ha confirmat l'Audiència Provincial de Barcelona, que considera que hi ha indicis per jutjar-los per delictes de lesions i contra la integritat moral en una interlocutòria notificada aquest dijous i consultada per l'ARA. El tribunal ha rebutjat així els recursos presentats per les defenses contra la decisió del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona. Les acusacions populars, exercides per Irídia, Òmnium i l'ANC, havien demanat imputar més agents i comandaments, una petició que l'Audiència de Barcelona ha rebutjat. Durant el procediment, el ministeri fiscal havia donat suport amb caràcter general a les posicions de les defenses dels policies.
Aquesta decisió arriba mentre continua encallada al Congrés dels Diputats la llei d'amnistia, de la qual es podrien arribar a beneficiar també els policies, sempre que, en cas de condemna, no se'ls considerés inclosos en cap dels supòsits d'exclusió (com per exemple haver comès actes de tracte inhumà o degradant). A l'espera de la data del judici, Irídia i Òmnium han celebrat que els 46 agents s'asseguin finalment al banc dels acusats després de "molts anys de treball" des de la societat civil. "Aquesta resolució suposa un reconeixement al fet que l'actuació de la Policia Nacional no només va ser desproporcionada, sinó també delictiva", ha dit la codirectora d'Irídia, l'advocada Anaïs Franquesa. L'ANC també ha celebrat que el cas arribi a judici, tot i que ha lamentat que en quedin fora cinc comandaments de la Policia Nacional als quals va demanar imputar.
Les primeres querelles són del 2017
Les entitats van presentar les primeres querelles el novembre del 2017 i la causa, activa des de fa sis anys i mig, va arribar a tenir 65 investigats. A partir de les declaracions dels agents i de les víctimes, dels informes de lesions i de les imatges i vídeos dels fets, l'instructor ha anat destriant quins agents s'haurien pogut excedir en l'ús de la força tenint en compte l'edat dels manifestants a qui van lesionar, la "major o menor violència" de l'actuació, el lloc on els van colpejar i si van fer servir o no les porres.
En la seva resolució, l'Audiència de Barcelona valida el mètode de l'instructor i recorda que, malgrat no haver participat directament en els fets, els comandaments policials imputats poden ser-ne igualment responsables. "En el cas dels comandaments, el que s'ha valorat és la possible temeritat o passivitat culpable en la forma de desenvolupar l'operatiu", explica el tribunal. També recorda a les defenses que les declaracions dels agents que van negar haver estat al lloc dels fets s'han vist "desmentides" per les imatges que demostren que, efectivament, sí que hi van ser. Si la seva actuació va ser o no proporcional –continua l'Audiència– s'haurà de dirimir en el judici. En tot cas, recorda que l'ordre judicial de desallotjar els col·legis l'1-O instava els policies a actuar amb "cautela" per evitar "efectes lesius" sobre la ciutadania. En total, 1.066 persones van ser ateses pels serveis mèdics el dia del referèndum: 23 tenien més de 79 anys i dos nens en tenien menys d'onze.
Aquesta no és la primera causa relacionada amb les càrregues de l'1-O que anirà a judici. Cinc policies estan processats pel cas Roger Español, el manifestant que va perdre un ull durant les mobilitzacions del referèndum a causa de l'impacte d'una pilota de goma.
La Generalitat continua exclosa de la causa
Només Irídia, Òmnium i l'ANC són acusacions populars en aquesta causa. Per què no hi és la Generalitat? Perquè tant l'instructor com l'Audiència de Barcelona consideren que el Govern no hi pot intervenir ni com a perjudicat (en qualitat de titular dels col·legis electorals destrossats) ni com a acusació popular, en aquest cas per falta de base legal. Aquest criteri xoca amb el que va sostenir l'Audiència de Girona en la causa de les càrregues de policies l'1-O a la província, on la Generalitat sí que s'hi va poder personar, i que finalment va acabar arxivada a finals de l'any passat.
De la investigació de l'actuació policial a Barcelona també en va quedar fora l'Ajuntament de la ciutat. Els tribunals van considerar que no hi havia cap norma legal que l'emparés a ser acusació en una causa com aquesta.