García-Castellón arxiva el cas Tsunami per un error en la instrucció i aplana el retorn de Marta Rovira
Aboca el Suprem a tancar també la causa contra Puigdemont i Wagensberg
MadridEl jutge Manuel García-Castellón ha posat punt final a la causa de Tsunami Democràtic. Després que l'Audiència Nacional tombés bona part de la instrucció del polèmic jutge des del juliol del 2021, aquest vespre ell mateix ha dictat una interlocutòria per arxivar el cas, en què figuren deu investigats, entre els quals la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Aquest pas aplana el camí del retorn a Catalunya de la dirigent republicana, exiliada a Suïssa des del març de 2018: sense la causa de Tsunami ja no té risc de ser empresonada, ja que només se li imputa un delicte de desobediència per l'1-O que no comporta presó. La decisió, però, també té efectes per a l'expresident Carles Puigdemont: aboca el Tribunal Suprem a arxivar la seva causa i també la de Ruben Wagensberg, que estan investigats per terrorisme a l'alt tribunal perquè són aforats.
El motiu de l'arxivament, però, no ha estat l'amnistia ni la manca d'indicis de l'acusació de terrorisme, sinó un error en la instrucció. Concretament, una pròrroga irregular de la investigació. A banda de Rovira, també es beneficien d'aquesta decisió la republicana Marta Molina; el cap de l'oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay –la seva mà dreta–; l'empresari Oriol Soler; l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell; el vicepresident d'Òmnium, Oleguer Serra; el periodista de La Directa Jesús Rodríguez; l'informàtic activista Jaume Cabaní, el banquer suís Nicola Flavio i l'empresari Josep Campmajó. En aquesta ocasió, García-Castellón no ha buscat cap escletxa per continuar la causa per terrorisme. S'ha resignat i en una interlocutòria de tres pàgines ha posat fi al cas, que l'independentisme sempre ha qualificat de "persecució".
Després de constatar que només es podien tenir en compte les diligències executades íntegrament abans del dia 29 de juliol de 2021, la interlocutòria subratlla que "es desprèn la impossibilitat de continuar per aquesta via, ja que abans d'aquesta data no va poder acordar-se ni dur-se a terme la presa de declaració de cap dels investigats". "Per tant, hem d'acudir al sobreseïment i arxivament de la causa", sentencia. Un final agredolç per al controvertit magistrat, que es jubila aquest setembre, però alhora un alleujament per a les defenses. Cal tenir en compte que just fa unes setmanes, arran d'aquesta causa, hi va haver una nova onada d'exiliats: van anar a l'estranger Serra i Rodríguez, Campmajó i Cabaní, a més de Flavio –que vivia a fora perquè és suís– i Wagensberg.
La clau de volta ha estat que la sala de l'Audiència Nacional havia acceptat aquest dilluns un recurs de la dirigent d'Esquerra Marta Molina en què denunciava que el magistrat havia prorrogat irregularment la causa. Així, ha declarat invàlida tota la instrucció a partir del 29 de juliol del 2021, molt abans que el jutge imputés les persones encausades, el 6 de novembre del 2023, entre les quals Rovira i Puigdemont. Aquella decisió va marcar les negociacions sobre la llei d'amnistia amb l'objectiu que el terrorisme quedés blindat a la norma. En qualsevol cas, segons la legislació, una persona no pot ser processada si no se l'ha citat abans a declarar, i això ha estat clau perquè no se'ls enviï a judici després de la decisió de la sala de l'Audiència Nacional. A més, la causa de Tsunami Democràtic s'ha alimentat en bona part de la instrucció de Volhov que pilotava el jutge Joaquín Aguirre al jutjat número 1 de Barcelona. Per exemple, Molina, Vendrell, Soler i Campmajó van aterrar a l'Audiència Nacional a conseqüència d'aquest traspàs i ja venien imputats pel jutjat 1.
Reaccions a l'arxivament
Aquesta interlocutòria de tancament ja ha fet aflorar les primeres reaccions en l'independentisme. El president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, ha expressat que l'arxivament "ha de suposar un punt final del patiment i angoixa infligida a tanta gent", per afegir que se n'alegra pels "companys que recuperen els seus drets". En la mateixa línia, ERC ha difós un comunicat en què ha carregat contra "la voluntat persecutòria contra l'independentisme del jutge García-Castellón", recalcant que "l'única decisió que pot prendre ara el Suprem sobre Puigdemont i Wagensberg és arxivar el cas".
Per la seva banda, des de Junts també han mostrat la seva satisfacció. La presidenta del partit, Laura Borràs, ha estat contundent a X recalcant que "s’acaba el deliri d’un Tsunami que va ser cívic, pacífic i democràtic i no pas terrorisme", per acabar rematant que "massa jutges han volgut interpretar el Codi Penal per ajustar-lo als fets que els convingués, però fins i tot les barrabassades judicials en nom de la unitat d'Espanya tenen un límit". En el mateix sentit, el secretari general juntaire ha afegit la comparació amb la màfia que la seva formació ha sovintejat en les últimes setmanes: "Com Al Capone, que va caure al final pels impostos, al jutge de la Toga Nostra se li ha desfet el seu muntatge delirant per una qüestió de terminis", ha etzibat. "En un estat democràtic les pràctiques d'aquest hooligan de la ultradreta no quedarien impunes", ha asseverat Laia Estrada (CUP), mentre que el president d'Òmnium, Xavier Antich, s'ha reafirmat que la "farsa orquestrada per la cúpula judicial cau pel seu propi pes".
Fonts de la defensa de Puigdemont consultades per l'ARA ja es mostraven convençudes abans de la interlocutòria de García-Castellón que la decisió de la sala penal de l'Audiència Nacional implicarà que l'expresident quedarà exonerat del cas, com indica aquest pas. Aquesta era l'estratègia quan el seu advocat, Gonzalo Boye, ja va presentar també recursos en aquest sentit, un d'ells en representació del també investigat Josep Lluís Alay.
