L'Audiència Nacional envia els CDR a judici per terrorisme

BarcelonaL'Audiència Nacional ha decidit enviar a judici per terrorisme els dotze encausats en l'Operació Judes, que van ser detinguts el 23 de setembre del 2019 perquè preparaven, presumptament, accions violentes coincidint amb l'aniversari de l'1-O i la imminent publicació de la sentència del Procés. D'aquesta manera, es confirma el tancament del sumari coincidint amb les negociacions per l'amnistia entre els partits independentistes i el PSOE. ERC garanteix que el pacte subscrit amb els socialistes inclouria els encausats per totes les mobilitzacions del Procés i, per tant, també els CDR que ja van estar en presó preventiva tres mesos per aquest cas.

En la interlocutòria, els magistrats processen els membres dels CDR pels delictes de pertinença a organització terrorista, i per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius inflamables de caràcter terrorista. Es tracta d'Eduard Garzón, Esther Garcia, Sònia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros i Joaquim Delgado. A Xavier Buigas, Ferran Jolis, David Budria i Clara Borrego, en canvi, es limita a atribuir-los el delicte de pertinença a organització terrorista. Aquests tres últims havien reclamat que s'arxivés la causa contra ells per falta d’indicis, però els magistrats ho han rebutjat.

Es confirma així la decisió del jutge instructor, Manuel García Castellón, que al juny ja va dictaminar que se'ls havia de jutjar per terrorisme pel fet de formar part d’un “Equip de Resposta Tàctica” (ERT), una “cèl·lula integrada per individus de diferents CDR amb gran radicalitat i que pretenien, a través de la violència, aconseguir la independència de Catalunya”. El sumari de la investigació va concloure que alguns dels membres dels CDR planejaven ocupar el Parlament i que havien explorat el terreny de zones on hi havia infraestructures crítiques com torres de telecomunicacions, si bé no es va acabar executant res. Ara caldrà que l'acusació i les defenses presentin els seus escrits i fixar data de judici, en el qual els encausats s'enfronten a penes de presó que van dels 8 als 15 anys de presó.

Alerta Solidària, que porta la defensa de la majoria dels acusats, ha denunciat que l'Audiència Nacional "vol jutjar i cloure una de les operacions d’estat més brutes de la repressió contra l’independentisme català". "Jutjar els membres dels CDR per un terrorisme inexistent és el relat que dona sentit a tota la brutal maquinària repressiva. El poder de les togues no deixarà la partida", ha afegit l'entitat en un comunicat.

Un any després de les detencions, però, la causa ja es va anar desinflant. La secció segona de la sala penal de l'Audiència Nacional, encarregada de respondre als recursos contra les decisions del jutge que porta el cas, va posar en dubte que tots ells formessin part d'una organització terrorista i que les "substàncies precursores" que se'ls va interceptar fossin explosius. La mateixa Fiscalia, que fins aleshores havia estat inflexible en la demanda de presó provisional per als detinguts en l'Operació Judes, va acceptar la llibertat sota fiança dels que no havien tingut cap relació amb el material explosiu, però també de qui teòricament consideraven el cervell del grup, Xavier Buigas. Després l'Audiència esmenaria tota la instrucció i ampliaria els criteris de la Fiscalia deixant en llibertat tots els encausats amb fiances simbòliques que anaven dels 5.000 als 10.000 euros.

Els CDR es desmarquen de l'amnistia

Precisament aquest divendres, la coordinadora dels CDR ha emès un comunicat on rebutja l'amnistia que podria beneficiar els encausats de l'operació Judes. "Rebutgem l'amnistia negociada amb l'Estat encara que pugui suposar un alleujament comprensible per a uns quants centenars de persones", ha assenyalat el CDR Catalunya. En aquest sentit, l'organització considera que "acceptar una amnistia de l'Estat és reconèixer la seva potestat sobre Catalunya i el moviment independentista" i avisa que "no tanca la porta a ser revocada".

També denuncia que l'amnistia és "una trampa desmobilitzadora per reconduir-nos a la cleda constitucional", així com "una maniobra per segregar la classe política processista de l'activisme de base" i "una forma de blanquejar Espanya internacionalment" en referència a les causes internacionals obertes.