L'Audiència Nacional envia al Suprem el cas de terrorisme contra Puigdemont i Rovira per Tsunami Democràtic
El jutge argumenta que l'expresident de la Generalitat i el diputat d'ERC Rubén Wagensberg són aforats
BarcelonaEl jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón continua veient indicis de terrorisme en les accions de Carles Puigdemont, Marta Rovira i deu persones més investigades per l'organització de Tsunami Democràtic, però envia la causa al Tribunal Suprem perquè superi les dificultats que es podria trobar per continuar amb el cas. Tant Puigdemont, com a eurodiputat, com el diputat d'ERC al Parlament Rubén Wagensberg són aforats en virtut dels seus càrrecs i, per això, és necessari que el Suprem –o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya– s'impliquin en la causa. A tots dos investigats, recorda García Castellón, se'ls va oferir la possibilitat de declarar voluntàriament perquè ell no tenia potestat per obligar-los a fer-ho.
Tant la Fiscalia com les defenses ja van reclamar que la causa, que neguen que pugui seguir instruint-se per terrorisme, sortís de l'Audiència Nacional, i ara haurà de ser la sala segona del Suprem, presidida per Manuel Marchena –el també president del tribunal que va condemnar els presos polítics– qui determini si accepta seguir amb la investigació per terrorisme, tal com sol·licita l'Audiència Nacional.
A més de Rovira, Puigdemont i Wagensberg, estan sent investigats per terrorisme Josep Lluís Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Nicola Flavio i Oleguer Serra, que ha recorregut la interlocutòria de recusació contra García Castellón, que el mateix jutge va rebutjar. Fonts consultades per l'ARA reconeixen la por que hi havia davant la citació del jutge perquè se'n podrien derivar mesures cautelars –precisament el que vol evitar la llei d'amnistia–, entre les quals la presó provisional, com ja va passar amb els membres dels CDR detinguts en l'operació Judes del 2019 i als quals, ja en llibertat, l'Audiència Nacional ha enviat recentment a judici.
En tot cas, si el Suprem accepta continuar amb la investigació els hauria de citar a declarar i, per tant, el risc de les cautelars continua ben vigent mentre la llei d'amnistia no estigui en vigor (no s'espera que ho estigui fins al març o abril de l'any que ve).
La batalla judicial
Sembla evident, però, que la tramitació de la llei d'amnistia no ha influït en la determinació dels jutges de mantenir les investigacions contra els dirigents independentistes que es van implicar amb l'1-O i amb les protestes postsentència. Aquest mateix dimarts, a més de les novetats en el cas de Tsunami Democràtic, el TSJC ha fixat data de judici contra Lluís Salvadó, Josep Maria Jové i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, per la seva implicació en el referèndum.
Els casos de Tsunami Democràtic i també de la causa contra els CDR són els més delicats de tots els que hauria d'emparar la llei d'amnistia. Tots dos s'estan instruint per terrorisme i, tot i que la llei en cap cas assumeix que el terrorisme sigui un dels delictes que hagi de ser amnistiat, sí que hi posa límits: assumeix que els condemnats "en sentència ferma" per terrorisme no podran ser amnistiats. El fet que no citi els casos on no hi hagi sentència ferma obre una escletxa a incloure-hi els processats dels CDR i de Tsunami. En tot cas, seran els jutges els que hauran d'interpretar i aplicar la llei i el Tribunal Constitucional (o la justícia europea) tindran l'última paraula.
La determinació dels jutges de bloquejar o, si més no, ajornar l'entrada en vigor de la llei d'amnistia no és cap secret. Totes les organitzacions que apleguen magistrats, nombrosos fiscals i jutges de primera instància s'han posicionat de forma vehement contra la llei d'amnistia, fins i tot abans de conèixer-ne el redactat concret.