L'Audiència de València reobre la causa contra Mónica Oltra i l'aboca a judici
La sala considera que "no pot descartar-se clarament la comissió d'infracció penal”
ValènciaLa secció quarta de l'Audiència Provincial de València ha reobert la causa contra l'exvicepresidenta del govern valencià Mónica Oltra i quinze persones més per la gestió del cas dels abusos sexuals soferts per una menor tutelada per la Generalitat i comesos per l'exmarit d'Oltra Luis Eduardo Ramírez. A la pràctica, la decisió aboca a la celebració d'un judici oral, ja que únicament s'evitaria si les acusacions o la Fiscalia no presenten cap escrit d'acusació, circumstància altament improbable.
Amb aquesta mesura, els magistrats Pedro Castellano, Macarena Amparo Mira Picó i Isabel Sifres han estimat parcialment els recursos de l'acusació particular, que exerceix la víctima mitjançant l'advocat ultra i expresident d'España 2000 José Luis Roberto, i les dues acusacions populars, representades a través de Vox i l'associació Gobiérna-Te que dirigeix l'agitadora d'extrema dreta Cristina Seguí. El tribunal discrepa del criteri del jutge instructor Vicente Ríos que a l'abril va arxivar la causa i considera que hi concorren indicis suficients per encausar els investigats perquè "no pot descartar-se clarament la comissió d'infracció penal".
La decisió de l'Audiència, que ja va ordenar reobrir el cas el 2021 contra el criteri de l'instructor, rebutja els arguments de la Fiscalia i del magistrat, que en la seva resolució del 2 d'abril va assenyalar que durant la investigació no s'havia acreditat, "ni tan sols en l'àmbit dels indicis", que Oltra, ni cap càrrec directiu de la conselleria, donés cap ordre "dirigida a ocultar els fets ni a desacreditar la menor". Segons el jutge, la instrucció tampoc va permetre demostrar que l'exvicepresidenta tingués cap coneixement dels fets fins al 4 d'agost del 2017, quan va arribar una notificació judicial al seu domicili. També va assumir que no va ser la dirigent de Compromís qui va ordenar obrir la investigació de la conselleria sobre el cas un cop el cas ja estava judicialitzat i que aquest procediment no pretenia desacreditar la víctima ni ocultar els fets ocorreguts entre desembre del 2016 i el febrer del 2017.
A diferència de Ríos, els tres magistrats de la secció quarta de l'Audiència Provincial de València consideren que sí que és possible sostenir com una “hipòtesi plausible” que les persones que formaven l'equip d'Oltra i altres càrrecs de la conselleria “haurien pretès ocultar l'abús sexual” i que amb aquest objectiu haurien utilitzat les conclusions d'un informe intern –que no va atorgar credibilitat a la denúncia de la víctima– per evitar “tant la denúncia com l'obligació de comunicar el fet al ministeri fiscal". Els tres jutges també defensen que no pot descartar-se el caràcter delictiu de la decisió de la conselleria d'obrir un segon expedient informatiu, un cop l'assumpte ja estava judicialitzat. Per tot això, han dictaminat que ha de ser l'acte del judici oral “on es dilucidin les circumstàncies en les quals van tenir lloc els fets”.
Un cop coneguda la resolució judicial, fonts de Compromís han atribuït la decisió al biaix conservador de la secció quarta de l'Audiència Provincial de València que presideix el magistrat Pedro Castellano. En concret, han assenyalat que aquesta acumula diverses resolucions favorables al Partit Popular com l'arxivament del presumpte finançament il·legal del grup municipal que encapçalava Rita Barberá a València i de la causa contra l'expresident Francisco Camps per presumptes irregularitats en l'organització de la visita del papa Benet XVI el 2006. La mateixa sala també va absoldre els 18 acusats de pertànyer al grup neonazi Frente Antisistema (FAS) l’any 2005 en la coneguda com a operació Panzer. Precisament aquesta sala és la que ha jutjat els expresidents de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana i José Luis Olivas al costat de tretze persones per les suposades comissions il·lícites originades per les concessions dels parcs eòlics del País Valencià i la privatització de les ITV, un procés sobre el qual encara no s'ha emès la sentència.
Mesures contra el 'lawfare'
A més d'assenyalar la secció quarta de l'Audiència Provincial de València, des de Compromís també s'han adreçat al president espanyol Pedro Sánchez a qui han reclamat mesures contra el "lawfare". Els dirigents valencianistes han denunciat una "doble vara de mesurar" de la justícia. "Si eres militant del PP, tens presumpció d'innocència; si eres d'un partit progressista, presumpció de culpabilitat", ha dit el portaveu a les Corts Valencianes de la formació, Joan Baldoví.
"Convidem el Partit Socialista a fer que la lletra d'aquella carta que deia que cal frenar el lawfare comenci a tenir conseqüències", ha afegit el diputat al Congrés Alberto Ibáñez que ha exigit al PSOE "reaccionar". "I reaccionar no és escriure cartes ni reflexionar; reaccionar vol dir utilitzar el BOE, fer una reforma profunda de la justícia perquè molts ciutadans comencem a dubtar de la imparcialitat dels jutges", ha emfatitzat. En la mateixa línia s'ha expressat l'excap de Sumar i vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, que ha demanat "mesures" contra la guerra bruta judicial. Molt més poètica s'ha mostrat la mateixa Mónica Oltra que únicament ha valorat la decisió judicial mitjançant una publicació a la xarxa social X en la qual ha convidat a celebrar "la vida i la resistència".
