Per què l’auge de Vox a les Balears

Dossier Com hem arribat fins aquí Desplega

1

Per què l’auge de Vox a les Balears

2

“Sempre havia votat el PSOE, però ara esper que Vox faci net el barri d’una vegada”

3

El blanquejament televisiu de Vox va molt més enllà

4

Així arriba l'extrema dreta al mòbil dels teus fills

PalmaVox s’ha convertit en la tercera força política de les Balears després de les eleccions del 28-M. L’extrema dreta ha aconseguit cinc diputats més que el 2019 –ara en té vuit–, un 13,9% de tots els vots i 27.000 paperetes més que fa quatre anys. Les Illes són, per darrere de la Regió de Múrcia, la comunitat on l’extrema dreta ha tingut més presència a les urnes. A més, en un context en què el PP també ha augmentat enormement: 65.000 vots més, sumant-hi nou diputats. Com s’ha arribat fins aquí? Aquesta situació s’ha d’entendre en clau d’un canvi de paradigma estatal. Vox ha augmentat la presència a totes les autonomies, amb un increment majoritari d’entre el 3% i el 6%. A totes menys una: la Comunitat de Madrid, amb Isabel Díaz Ayuso al capdavant. La líder del PP té gairebé el mateix discurs que el partit de Santiago Abascal i l’extrema dreta fins i tot ha perdut tres diputats allà.

“Amb Ayuso, Vox no té marge. Tot i que Marga Prohens és una líder que no està gaire desgastada, no és tan forta i es pot omplir encara més l’espai crític amb el govern espanyol, donar sortida a aquest vot emprenyat”, apunta el politòleg i membre de Passes Perdudes Pau Torres. Malgrat l’èxit a les urnes, la formació de Jorge Campos “no ha estat gaire eficaç en campanya” i no ha col·locat temes a l’agenda mediàtica com el PP, encara que “ha sabut explotar l’onada crítica contra Pedro Sánchez”.

El sociòleg i professor de la UIB Alexandre Miquel té un plantejament semblant: “Es té un relat, es posa en el centre del debat i s’aconsegueix que tots parlin de Sánchez o la pàtria”. De fet, en els mítings que Santiago Abascal i Alberto Núñez Feijóo varen fer a Mallorca durant la campanya, es va parlar molt més de Pedro Sánchez que de Francina Armengol, malgrat que eren unes eleccions autonòmiques i no generals.

Fonts populars expliquen que Vox ha crescut a les Balears en part gràcies a l’estratègia de Prohens. “Hem deixat de banda moltes de les banderes de Vox, com la immigració i el feminisme”, sostenen. Al llarg de la campanya, el PP s’ha centrat en dos eixos: el sanchisme i la fiscalitat –també la llei estatal d’habitatge i la problemàtica de l’ocupació. “L’eliminació de l’impost de successions és una demanda que ningú no tenia al carrer i el PP ha aconseguit introduir-la a l’agenda”, subratlla Torres.

La preferència dels populars pel centre ha deixat espai a Vox, a canvi de menjar-se l’electorat de Ciutadans –només un 1,35% del vot– i gran part d’El Pi –ha perdut 14.300 paperetes. L’absència dels regionalistes al Parlament –no han arribat a la barrera del 5%– ha servit per augmentar els escons del PP. “Vox ha capitalitzat més a les Illes la mobilització de l’electorat de dretes desencantat amb Sánchez”, sosté el politòleg. Hi ha una tesi “menys convincent”, per Torres, i és que Jorge Campos és un líder carismàtic. Però Fulgencio Coll a Cort i Pedro Bestard al Consell de Mallorca han arrossegat més vots que el cap de llista al Parlament.

I cal tenir en compte que, a banda de la divisió tradicional entre esquerra i dreta, a les Balears també hi intervé l’eix identitari i lingüístic. “A la perifèria, el discurs contra el nacionalisme, l’independentisme i el comunisme motiva i mobilitza més per anar a votar-hi en contra que no pas en altres comunitats”, explica Torres.

Vox pot haver tocat sostre

Hi ha aspectes que fan pensar que Vox pot haver tocat sostre a les Illes. A la repetició electoral de les generals del 2019, l’extrema dreta va treure un 17% dels vots a l’Arxipèlag –recorda Torres–, mentre que en aquestes autonòmiques ha quedat en un 13,9%, tot i haver augmentat en comparació amb les de fa quatre anys, la primera vegada que va obtenir representació al Parlament. “A poc a poc, podem dir que Vox acaba de tocar sostre. Amb aquesta tendència, del voltant d’un 4% per davall de les estatals, no sobrepassarà el 17%. Serà com Cs i s’acabarà desinflant”, afegeix.

A més, “no té prou arrelament en el territori”. “Ha après de Podem i manté un control central a cada passa que es fa en l’àmbit local. No volen problemes”, continua Torres. El vistiplau de la direcció estatal és necessari per a qualsevol decisió. No s’ha d’oblidar que la formació va presentar el mateix programa electoral per a tots els municipis d’Espanya, sense variar-ne ni una coma. D’aquesta manera, les propostes de l’extrema dreta feien referència a protegir les platges de Sineu i a continuar impulsant el metro a Felanitx. Aquest fet denota que la importància no rau en el programa, sinó a combatre el sanchisme i les polítiques estatals. Des de Vox sempre s’ha remarcat que el partit dona el mateix missatge arreu de l’Estat.

La qüestió és ara com farà servir Vox els vuit diputats que ha aconseguit. Després que Prohens hagi tret 26 escons, més que tota l’esquerra junta, el partit de Jorge Campos es veu obligat a facilitar-li el Govern, encara que sempre ha deixat clar que la condició és entrar a l’Executiu, com a Castella i Lleó. “El problema no serà el programa ni la gestió, sinó la destrucció. Utilitzen la democràcia per carregar-se-la”, recalca Alexandre Miquel. L’extrema dreta no s’amaga de dir que es presenta a unes autonòmiques per aconseguir una força electoral que els permeti eliminar les mateixes autonomies, la qual cosa entra en contradicció amb la defensa del constitucionalisme.

Malgrat el creixement de Vox, si s’analitzen les darreres eleccions autonòmiques, es pot veure un reforçament del paper del PP i el PSIB. Entre els dos partits han arribat al 62,33% dels vots, els quals, sumats als de Vox, impliquen que quasi vuit de cada deu paperetes han estat d’un d’aquests tres partits. L’esfondrament d’Unides Podem i Cs i la baixada d’El Pi deixen una imatge d’un bipartidisme fort, com el 2007 i el 2011. De 59 diputats, el PP i el PSIB en tenen 44. Amb Vox, la xifra ascendeix fins als 52. “A les Illes Balears està a punt de consumar-se un bipartidisme imperfecte, amb una esquerra nacionalista a l’esquerra del PSIB i un partit ultraconservador a la dreta del PP. S’ha de veure si Vox toca sostre i recula, a banda del paper que pot tenir l’espai d’El Pi”, assenyala Torres. “Si Vox no funciona en el vot, el PP no pot governar”, divergeix Miquel.

Un vot antisistema?

“La gent que vota Vox no és antisistema en absolut. Vox és el sistema en si mateix, encara que fa creure que s’ha de trencar des de dins”, afirma Alexandre Miquel. Pel sociòleg, el discurs del partit d’extrema dreta a les Balears i arreu de l’Estat és que, quan guanya l’esquerra, “hi ha una perversió del sistema i s’ha de tornar al que era abans”. “El discurs fonamental és que hi ha massa polítics, que la política interfereix massa en la vida de les persones. I això ho diu gent que sempre han viscut de la política institucional. Hauria de fer sospitar”, afirma. Cal remarcar el missatge de Jorge Campos, que promet eliminar “la despesa política supèrflua” i reduir el nombre de conselleries, diputats i empreses públiques. “Tindria Vox avui la mateixa força amb el PP en el govern espanyol?”, es demana Miquel.

Hi ha hagut un transvasament de vots de Podem a Vox, de desencantats amb el sistema? D’entrada, Torres i Miquel ho neguen o, en tot cas, apunten que es tracta d’un fenomen minoritari. “Hi haurà gent que ho raoni bé, com un vot contra l’establishment. Vox i Podem es podrien assimilar en una estructura populista contra les elits globalistes i la casta, respectivament. Si un ciutadà se sent interpel·lat, pot haver passat d’un partit a un altre”, expressa el politòleg. Fins i tot es poden donar casos –molt pocs– de MÉS cap a Vox, assegura. Així i tot, la manca d’enquestes en clau balear dificulta estudiar certs aspectes.

“És impossible que gent de Podem es passi a Vox”, sentencia per part seva Miquel. Si Vox vol retornar a un sistema conservador, sosté, “la formació morada el vol trencar, perquè creu que crea desigualtats”. “Per això volen posar fi a l’anomenat règim del 78, ja que pensen que s’han mantingut aspectes al llarg del temps que no són positius”, matisa. “Mentre que Podem té una lògica integradora, Vox en té una d’excloent, contra els immigrants, per exemple”, puntualitza.

Tot i que l’ascens de Vox hagi coincidit amb l’esfondrament d’Unides Podem –de sis diputats a un de sol–, els experts atribueixen a l’abstenció la pèrdua de vots, un fet al qual ha contribuït que els candidats siguin “poc coneguts”, en paraules de la cap de llista autonòmica, Antònia Jover, que ha quedat sense escó al Parlament. “Podem té un tipus de votant jove i pot haver vist que, després d’entrar en el Govern, no ha obtingut el que esperava. A més, amb un programa i un equip poc creïbles a les Balears, els votants han quedat a casa o s’han inclinat per altres forces d’esquerra, especialment el PSIB”, subratlla Miquel. “Té més sentit que no hagin anat a votar, perquè veuen un panorama on el partit estatal està desfet”, afegeix Torres.