L’efecte dòmino de Múrcia posa a prova els pactes de la triple dreta

BarcelonaEl brusc cop de timó que Ciutadans va fer aquest dimecres a Múrcia no només va trencar l’Ajuntament i el govern autonòmic, sinó que va provocar un terratrèmol polític a totes les comunitats on governa la dreta en coalició. Després de les autonòmiques del 2019, el partit llavors liderat per Albert Rivera va prioritzar els acords amb els conservadors, però el moviment dels d’Inés Arrimadas de la mà del PSOE va agafar el PP amb el pas canviat. L’efecte dòmino va posar a prova tots els pactes del PP i Cs en ajuntaments i governs autonòmics.

Múrcia

El trencament de Cs inicia l’efecte dòmino

Les tensions entre Cs i el PP a Múrcia es van donar a escala local i autonòmica. El vicealcalde de Múrcia, Mario Gómez (Ciutadans), va presentar una denúncia per corrupció contra els seus socis de govern del PP. La publicació del cas a Eldiario.es va portar els conservadors a presentar, al seu torn, una querella per revelació de secrets. A aquesta crisi a l’Ajuntament s’hi van afegir les tensions al govern autonòmic perquè el PP negociava amb Vox l’aplicació del veto parental, així com per la polèmica per la vacunació del conseller de Sanitat de la comunitat, Manuel Villegas (PP), que no forma part de cap grup de risc. L’escalada dels conflictes va donar lloc a una doble moció de censura presentada per Cs i el PSOE tant a l’Ajuntament com al govern autonòmic. Una maniobra que va tenir un efecte gairebé immediat a Madrid.

Madrid

Ayuso convoca eleccions però l’Assemblea accepta les mocions

La primera conseqüència de la doble moció de censura a Múrcia va ser la caiguda del govern a la Comunitat de Madrid. La presidenta, Isabel Díaz Ayuso (PP), va optar per trencar la coalició amb Cs i avançar la convocatòria electoral al 4 de maig amb l’objectiu d’evitar exposar-se a una moció de censura. No obstant, tant el PSOE com Més Madrid van portar la iniciativa parlamentària a l’Assemblea madrilenya per evitar els comicis i fer evident una eventual manca de suports dels conservadors. La cambra legislativa madrilenya va acceptar les dues mocions de censura. Ahir la situació va quedar en l’aire, i s’albira un conflicte jurídic sobre si preval la convocatòria electoral o si, com que encara no s’havia publicat al Butlletí Oficial, tenen prioritat les mocions de censura.

D’altra banda, l’equip de govern del PP i Cs a l’Ajuntament de Madrid va fer una demostració d’unitat. L’alcalde, José Luis Martínez Almeida (PP), va refermar la continuïtat de l’executiu i va assegurar que la vicealcaldessa, Begoña Villacís (Cs), li ha “garantit que no hi haurà moció de censura”. En declaracions recollides per Efe, Almeida va agrair “profundament” a Villacís la confiança, mentre que la vicealcaldessa va publicar un tuit en què assegurava que la decisió a Múrcia era “localitzada”. “Si algú vol veure-hi o emprendre un efecte dòmino, serà una responsabilitat exclusivament seva”, va dir en al·lusió a Ayuso.

Andalusia

Ciutadans i el PP refermen la seva coalició a la comunitat

El president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno (PP), i el vicepresident, Juan Marín (Cs), van comparèixer en una roda de premsa conjunta en un intent d’aïllar-se de la crisi. “A Andalusia la coalició de govern de PP i Cs gaudeix d’una esplèndida i robusta salut”, va dir Moreno. Marín ho va secundar, informa Efe: “Només puc refermar les paraules del president, perquè és la realitat”. L’aritmètica parlamentària en aquesta regió dificulta una moció de censura. El PP i Cs se sostenen amb el suport de Vox, que ahir va demanar eleccions anticipades. No obstant, el govern té aprovats els pressupostos del 2021 i, per tant, té marge par acabar la legislatura, el 2022, amb una pròrroga dels comptes. La secretària general del PSOE andalús, Susana Díaz, també va descartar plantejar una moció de censura al govern. “El PSOE no entra en càbales electorals”, va dir en declaracions recollides per Europa Press.

Castella i Lleó

Moció de censura del PSOE contra el govern del PP i Cs

Enmig de la tempesta provocada a Múrcia, el PSOE va optar per temptejar els diputats de Cs a Castella i Lleó i presentar una moció de censura contra el govern del PP i els taronges. Els socialistes només compten per ara amb Podem i necessitarien almenys quatre vots de Cs -si no aconsegueixen altres suports- per desbancar el president, Alfonso Fernández Mañueco. El líder regional de Cs, Francisco Igea, va pactar amb el PP el juny del 2019 a contracor. Ell preferia un govern amb els socialistes, però l’executiva de Rivera li va imposar optar pels conservadors. No obstant, la coalició manté una bona relació i tant Arrimadas com Igea han descartat trencar-la. Tot i això, el líder del PSOE a Castella i Lleó, Luis Tudanca, ha apel·lat en les últimes setmanes a una reflexió al partit taronja, que té dotze diputats.