L'enèsim gir al centre de Casado per apartar-se de Vox

MadridL’escena es produeix dijous al matí al pati de Floridablanca, al Congrés de Diputats. Un grup de persones s’acosta al portaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, i demanen fer-se una foto de grup amb ell. Els visitants també saluden Macarena Olona, la secretària general del grup parlamentari. En general, els dirigents de Vox són vistos com a estrelles del rock pels seus votants, i ells actuen com a tals a la cambra baixa, fins i tot imitant estratègies tan pròpies de l’esquerra com la de lluir samarretes reivindicatives a la tribuna, al més pur estil Mónica Oltra o David Fernández. Així, la diputada Carla Toscano, va fer la seva intervenció contra la llei de llibertat sexual anomenada del “només sí és sí” amb una samarreta amb el lema “Not me too”, en referència al moviment de solidaritat feminista contra les agressions sexuals. El cas és que Vox li té minada la moral al PP al Congrés i res del que fan els populars s’entén sense tenir en compte aquest component.

Dimecres ningú a Madrid esperava el moviment de Pablo Casado d’oferir al PSOE pactar la renovació dels òrgans constitucionals caducats excepte el CGPJ. Això inclou el Constitucional, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble i l’Agència de Protecció de Dades. Per què? Doncs perquè a la convenció que van celebrar a València, els populars s’havien conjurat per presentar-se com un partit de govern que defensava el “reforçament de les institucions” i diferenciar-se així de Vox. Però l’operació va resultar un fracàs perquè tothom va interpretar, pel to dels discursos, que el PP s’escorava a la dreta i s’acostava als ultres. I més quan dimarts Casado va justificar els xiulets al president del govern. Calia, doncs, corregir el tir. I fer-ho ràpid.

Un dirigent del PP comenta que ara es donen les condicions idònies per fer el gir: “Són uns mesos més tranquils, amb perfils de menys confrontació al govern de Sánchez, i no hi ha eleccions a la vista”. I així, dimecres al matí, el PP va activar l’única palanca que té per diferenciar-se de Vox: oferir pactes d’estat al PSOE. 

El vicesecretari de comunicació, Pablo Montesinos, i la poderosa cap de premsa de Casado, María Pelayo (filla d’un exgovernador civil franquista de Barcelona), van ser els encarregats d’explicar a la premsa els detalls de la jugada. Se’ls notava nerviosos, conscients del risc que assumien. Sabien que tant Vox com Cs no trigarien a tirar-se a la jugular del PP amb l’argument que, un cop més, els dos grans partits es repartien els càrrecs.

L’acord, en realitat, estava fet des del febrer, tal com va revelar dijous Félix Bolaños, i per això no van trigar ni 24 hores en tancar-lo. D’alguna manera el PP havia comprovat que l’"audàcia” de Casado, en paraules de Cuca Gamarra, seria beneïda per la premsa conservadora i l’establishment. El PP tornava a ocupar el centre de l’escenari, portava la iniciativa davant d’un PSOE que en un primer moment havia semblat descol·locat.

Com el 6 i 7 de setembre

Els socialistes van reaccionar de pressa, també. Bolaños va despenjar el telèfon i es va entendre de seguida amb Teodoro García Egea. Des de la Moncloa expliquen que el PP no podia quedar-se en el bloqueig permanent i no complir la llei perquè això “era el mateix que ells criticaven que havien fet els independentistes el 6 i 7 de setembre”. A més, l’acord del TC permet a Casado col·locar magistrats més afins a Génova.

Dijous, poc després que els fans de Vox es fessin fotos amb els seus ídols, García Egea i Gamarra van comparèixer eufòrics davant les càmeres. “Un partit que és a l’oposició, però que és alternativa, ha de parlar amb el partit del govern. I el PP és un partit de grans consensos”, va dir el número dos de Casado. El PP assaja l’enèsim gir al centre per no quedar arraconat per Vox.