Antoni Vera: “L’escola pública ha perdut alumnes? Jo crec que és una casualitat”

Conseller d’Educació i Universitats

Toni Vera.
7 min

PalmaEl curs 2024-2025 és el primer que ha planificat el conseller d’Educació, Antoni Vera. Ha començat amb problemes, amb interins esperant fins a la matinada les adjudicacions i amb un GestIB que no ha respost correctament. Durant el darrer any el conseller ha nedat en una mar moguda. Vox ha pressionat per aconseguir que el castellà tingui més presència a les aules. Així va néixer el Pla pilot de llengua, que ha topat amb el rebuig dels centres. I la majoria de les famílies han volgut escolaritzar els seus fills en català. Però Vera, molt hàbil, ha sabut aprofitar el pressupost més alt de la història de l’educació a les Illes per impulsar mesures que han acontentat la comunitat educativa. I amb això, també ha reforçat l’escola concertada.

Ha estat dur aquest primer any com a conseller? De què n’estau orgullós i què corregiríeu?

— Ha estat un any intens. Educació és un àmbit apassionant i té moltes casuístiques. Estic molt orgullós de la nostra comunitat educativa i dels nostres docents. M’he enduit grates sorpreses. Per altra banda, hem de fer feina per donar solucions més ràpides als nostres centres.

Heu dit que no hi ha hagut caos a l’inici de curs. Insistesc, en què reconeixeu haver errat?

— El GestIB va patir un atac i s’intervingué. Però el problema és que durant vuit anys no s’ha fet feina per protegir-lo. S’ha contractat una empresa que és la que ha implantat la doble autentificació dels usuaris. Tot això ha fet que hi hagi problemes informàtics que s’estan intentant solucionar. Pel que fa als problemes en les adjudicacions dels interins, es varen treure 2.960 places i se n’adjudicaren 2.609. El programa assumia per primera vegada un volum molt gran de places, i tot en una aplicació del 2014 que no s’havia renovat cap vegada. L’eina ens donava un error. Hi vàrem estar tot l’horabaixa i no el trobàvem. El GestIB necessita una plataforma molt més potent per gestionar l’aplicació. El que hem fet és demanar disculpes als docents interins, que no tenen cap culpa del que ha passat.

Aquesta plataforma és el programari de gestió Séneca, que ha costat més de 5 milions d’euros?

— El Séneca és la font i nosaltres la desenvoluparem amb la nostra aplicació com han fet altres autonomies. La primera fita serà tenir una base de dades única, perquè sense ella no podem desburocratitzar els centres educatius.

Us vaig fer aquesta pregunta fa un any i us la torn a fer ara: com a filòleg que sou, com valorau la situació del català a les aules?

— És diferent segons la zona. He anat a centres on hi ha molts alumnes que parlen en català i, evidentment, n’hi ha molts on veus que la majoria no en parla. Jo no he entrat dins les classes per avaluar el nivell. Com a professor puc dir que el nivell dels alumnes en català, castellà i matemàtiques, en molts casos, ha canviat amb els anys. Cal repensar l’educació, i per això hem creat una comissió d’experts. També hem revisat els currículums perquè entre tots pensam què volem per al nostre alumnat.

L’escassa adhesió al Pla pilot de llengua i les poques famílies que han triat castellà al primer ensenyament han estat un alliberament per vós?

— No és que hagi estat un alliberament, sinó que la gent ha pogut triar, i per mi això és bàsic. La llengua de primer ensenyament és un dret reconegut a la legislació vigent. Anem a fer-lo complir. Si les famílies lliurement han triat una llengua d’ensenyament o l’altra, em va bé. Si es respecta la llei, jo estic content.

Creis que instaurar-lo era necessari?

— Era un acord parlamentari entre dos partits, un pla que respecta la normativa actual i al qual tots els centres s’han pogut adherir lliurement. Els equips directius i els claustres dels centres públics han decidit no adherir-s’hi? Fantàstic. Que hi ha centres concertats que han decidit que sí? Fantàstic. Que n’hi ha que no? D’acord.

Sí o no, en cas de no haver pactat amb Vox, hauríeu implantat el Pla pilot?

— No sé què hauríem fet o deixat de fer, però les circumstàncies són les que són i nosaltres vàrem signar un acord.

Vox acusa alguns centres d’haver manipulat els fulls de matrícula. Què n’ha de dir la Conselleria?

— El departament d’Inspecció Educativa intervé davant els problemes que hi ha a tots els centres. Si en principi no hi ha hagut cap denúncia, ni a la Conselleria ni a cap escola, se suposa que les normes que hem donat s’han acomplit.

Teniu 19 milions que heu emprat per incrementar docents i introduir psicòlegs, entre d’altres. Què més teniu pensat fer amb aquests doblers?

— Vàrem arribar a la Conselleria i trobàrem que l’havien tingut a pa i aigua. És cert que veníem d’una legislatura de retallades (la de José Ramon Bauzá), però durant aquests vuit anys del Pacte no hi ha hagut places de difícil cobertura, no hi ha hagut més atenció a la diversitat... Per no fer, no havien ni reduït les hores lectives a 18 a Secundària, i a 24 a Primària. Varen deixar un acord marc firmat, però l’hem hagut d’executar nosaltres.

El fet de tenir un pressupost històric us ha permès emprar-lo per calmar la comunitat educativa?

— Com a Govern hem donat prioritat a educació, salut i als serveis bàsics. No és que s’hagi emprat el pressupost per apaivagar ningú, sinó per justícia social, amb el topall dels preus dels menjadors i amb la dignificació de la funció docent, entre d’altres accions.

Us heu sentit còmode amb un soci de Govern com Vox, que fa un any que critica la feina dels centres, als quals acusa d’adoctrinar, i la de la Conselleria?

— A totes les meves intervencions parlamentàries he posat en relleu la feina de tots els docents de les Balears. I jo m’he sentit bé, perquè jo em sent bé amb tothom. Jo vull seure amb tothom, xerrar i acordar amb tots, perquè crec que a Educació s’ha de dialogar.

Fins i tot amb aquells que critiquen el sector educatiu?

— A mi m’han posat aquí per parlar amb tothom i per arribar a enteniments.

El pin parental continua damunt la taula? Es va aprovar una PNL al Parlament.

— Es va acordar que les famílies autoritzin les activitats extracurriculars dels centres educatius, i d’aquí no ens movem.

Què és extracurricular? Les xerrades sobre identitats de gènere o sexual?

— El que no entri dins el currículum. Si fas una sortida, un viatge... Tot depèn de com el centre ho tingui incorporat dins el currículum. Jo venc d’un centre on teníem moltes activitats, i algunes eren curriculars i d’altres no.

En vuit anys, l’escola pública ha guanyat alumnes i la concertada n’ha perdut. Després d’un any amb el PP, la pública en perd i la concertada en guanya.

— La pública ha perdut alumnes? Jo crec que és casualitat. La pública està molt saturada i té problemes d’espai. No sé per què ha pujat a un lloc o baixat a un altre.

Hi té a veure el concert de places 0-3?

— No hi té res a veure. Però, de tota manera, la pública ha perdut alumnes, però té més docents. És a dir, augmenta en qualitat educativa i crec que és important. El 0-3 no crec que hi hagi influït, perquè la majoria dels centres 0-3 després no tenen els ensenyaments posteriors.

Estau privatitzant l’educació 0-3? L’STEI us acusa de fer-ho.

— No hi estic d’acord. L’STEI ho sap perquè és a la mesa 0-3. Ara farem una comissió per fixar com assumirà la Conselleria la gestió 0-3 pública que ara és dels ajuntaments. Assumim directament la gestió dels nous centres construïts amb fons europeus, com els de Costitx, Muro, Sant Rafel i Marratxí. El Pla d’infraestructures fixa l’aposta decidida per l’etapa, amb edificis 0-6 separats de la resta de Primària.

L’adscripció de centres 0-3 a escoles concertades s’ha emprat per compensar la pèrdua d’alumnes que patien?

— Si un centre concertat té 0-3 no té sentit que després hagi de fer una nova escolarització a tres anys. Quan gestionem totes les escoletes públiques s’emprarà el mateix model d’adscripcions. Ben igual que ja es fa entre el segon cicle d’Infantil, Primària i Secundària.

La direcció general de concertada servirà perquè a Palma hi hagi un acord de redistribució de l’alumnat vulnerable, al qual algunes escoles s’han negat?

— Ho hem de xerrar i posar damunt la taula. Els estereotips són dolents. Jo venc d’una concertada amb molta vulnerabilitat i no podem posar segells a la gent. Tant la pública com la concertada tenen a cada lloc realitats diferents. S’intentaran consensuar al màxim totes les mesures.

La Conselleria està perseguint els abusos de part de la concertada, quan obliga les famílies a comprar-los els llibres, material i uniformes?

— Els concertats tenen unes normes i la Conselleria controla i fixa, a les instruccions d’inici de curs, quines són aquestes normes: si s’hi poden adquirir uniformes, els llibres de text o no. Crec que avui dia ha canviat molt, i ja no és com era abans.

Però hi ha centres que obliguen a comprar-los el material, cosa que prohibeix el Decret d’admissió vigent.

— Evidentment, si es prohibeix al Decret, es complirà. I Inspecció actuarà en els casos en què no es respecti la normativa. Ara per ara, no tenim cap denúncia.

Com ho fareu per invertir 150 milions en infraestructures en només tres anys i 600 milions en deu? El pacte en va invertir 135 en vuit anys.

— Els 135 milions del Pacte els vull veure. Em varen dir que hi havia un projecte a punt de licitar a sa Pobla, que no hi era. Tenim molt clar que l’objectiu és construir, però evidentment estic d’acord que no és fàcil i que hi ha factors externs. L’objectiu és posar recursos. Tenim previstos 150 milions en tres anys, i esper que, si no ho puc inaugurar tot, almenys estigui licitat, i també inaugurat en alguns casos.

Quins són els centres als quals teniu previst intervenir de manera imminent?

— Intervindrem a sa Pobla. No podem tenir un centre amb barracons a una plaça. També farem obres al CEIP Inspector Joan Capó, CEIP de Santa Eulària, l’IES Can Cantó, al nou conservatori de Menorca, CEIP l’Alzinar i al CEIP Mestre Guillem Galmés, entre d’altres.

L’Administració ha de pagar la matrícula de la UIB a estudiants rics pel simple fet de tenir bones notes?

— No sé quin concepte teniu de què és un ric. El que volem, d’una banda, és ajudar els alumnes perquè tothom pugui anar a la UIB i, per altra banda, que els millors currículums quedin a les Illes Balears.

Un alumne amb recursos no competeix en igualtat de condicions amb un vulnerable. Pot anar a repàs, per exemple.

— Però també hem de premiar l’excel·lència en algun moment, perquè moltes vegades no ve per anar a repàs sinó per una constància i per una cultura de l’esforç que s’ha de valorar. La cultura de l’esforç no és l’esforç d’estudiar, sinó davant la vida, allò que et permet tirar endavant.

stats