L’estratègia d’Antoni Vera per sobreviure al Parlament

PalmaUn any i mig després de l’inici de la legislatura, el conseller d’Educació, Antoni Vera, ha aconseguit (de moment), aplanar el debat educatiu. Les mesures econòmiques encaminades a millorar les condicions dels docents, així com el fracàs dels projectes lingüístics pactats amb Vox han derivat en una situació d’aparent calma entre la comunitat educativa que, així i tot, roman a l’aguait.

Ara bé, on Vera té més lluites és al Parlament: s’enfronta a diverses preguntes orals de l’oposició pràcticament cada setmana. Des del mes de setembre, Vera ja ha comparegut en comissió tres vegades, i ho tornarà a fer el 28 de novembre per parlar d’infraestructures. Més enllà del volum d’intervencions, el politòleg Toni Fornés creu que l’estratègia del PP i de Vera preferiria anar en el sentit contrari: “Volen llevar tota la càrrega política al tema educatiu. Els partits polítics són considerats aptes en determinats aspectes i el PP no està ben vist en gestió educativa. A José Ramón Bauzá se li va desbocar la situació i ho va pagar, però ells n’han après i volen evitar entrar en un carreró d’enfrontament constant amb el sector educatiu”, explica.

Si un fet crida l’atenció de l’oposició, és el to que adopta Vera en els debats parlamentaris. La primera resposta sol ser curta i tova. A la segona, en canvi, apuja el to, canvia la cara i ataca, especialment si la pregunta és del PSIB. “A mi encara no m’ha respost cap pregunta, ni tan sols les més concretes, com és si pensa aplicar el Pin parental”, exposa la diputada socialista Amanda Fernández.

El PP, en canvi, considera que Fernández “va a cercar les pessigolles de Vera”, segons assenyala la portaveu adjunta del grup parlamentari, Marga Durán. El PP considera una “gran sort” tenir un conseller que “no només coneix les problemàtiques del sector educatiu, sinó també les solucions”, una idea que rebutja la diputada socialista. “És un conseller fener, sí, que sap d’educació, però més de gestió. Li manca la cama pedagògica. I de la pública, en sap ben poc”, assegura. L’equip que té a la Conselleria, afegeix, tampoc l’acompanya. “No l’ha sabut triar o li han imposat i, per molt bo que fos ell, un conseller ha de poder delegar i confiar”, exposa.

La seva capacitat de sortejar la tensió parlamentària també l’observa el diputat de Vox, Sergio Rodríguez, un partit amb qui Vera mostra una cara més amable. “És el millor conseller i el que millor es defensa. Aplica la doctrina de ‘vostè demani el que vulgui, que jo contestaré el que em doni la gana’. Si no vol contestar no contesta i continua amb el seu discurs”, exposa. El sector educatiu opina Rodríguez, ara és una “bassa d’oli” i, a més, després de la ruptura de l’acord de Govern, “Vox ha perdut capacitat de pressionar en dos dels temes bàsics del partit, que són llengua i educació”. Sobre la forma que té el conseller de gestionar les dinàmiques parlamentàries, Durán explica que sempre respon “amb el màxim respecte”. “Altra cosa és que abans de respondre faci ús de la seva capacitat oratòria i ho complementi amb informació important i conseqüent”, argumenta. Però tota l’oposició discrepa d’aquesta idea.

Doblers per a tothom

La majoria de les fonts consultades coincideixen en la seva capacitat negociadora i de conciliació, de seure per intentar enteses que no sempre arriben. Però amb matisos. El diputat de MÉS per Menorca, Josep Castells, ho analitza: “Hi ha molts paral·lelismes entre la seva activitat parlamentària i la seva feina a la Conselleria. Ell no dialoga, va a la seva i no escolta. Tira pilotes fora. Fa el teatre de reunir-se amb tothom, però després fa el que li dona la gana”, exposa. La seva “missió” com a conseller, afegeix, ja la va aconseguint, i és que la concertada “faci un punt d’inflexió durant la seva gestió i guanyi terreny enfront de la pública. Per això l’han posat”.

Castells també dirigeix el focus cap a una idea: “Vera es va haver d’empassar el Pla de segregació lingüística de Vox, que si ha fracassat no ha estat per ell, sinó pel rebuig frontal dels centres i les famílies”. Maria Ramon, de MÉS per Mallorca, comparteix el discurs: “Vera ha acceptat el marc mental de Vox, i d’acord, ara hi ha doblers per tenir contenta l’escola pública i, sobretot, la concertada. Però que passarà si es canvia de cicle econòmic? D’on retallarà?”, es pregunta. Ara per ara el conseller d’Educació disposa del pressupost més alt de la història, que concentra les pujades en les millores per als docents, però que resta pes a altres partides.

Durant la compareixença per explicar el pressupost educatiu del 2025, Vera va evidenciar la seva aposta ferma per la concertada, d’una forma clara com no ho havia fet abans: “No construirem places públiques allà on n’hi hagi de concertades”, va dir. La frase desvirtua l’objectiu de la concertació, que és compensar les mancances del sector públic, i no a l’inrevés. Així, de moltes de les decisions que Educació ha pres se’n veuran les conseqüències a llarg termini, diu Fernández. “El punt d’antic alumne, la zona única d’escolarització a Palma, la concertació massiva...”, enumera. “Una vegada concedit, revocar un concert no és fàcil”, sentència.

Mentre la comunitat educativa roman adormida, els directors sí que es queixen que quan telefonen a la Conselleria. O ningú els respon o no els saben ajudar, una situació que genera desconsol entre els professionals, que no tenen a qui recórrer. La realitat comença a generar malestar. Mentrestant, però, Vera té controlada la situació parlamentària, segons qui ho miri. “No respon a res”, diu Ramon. “Des del punt de vista polític, ho fa molt bé”, opina Rodríguez, qui avisa Vera en relació amb la gent del seu partit: “Quan ho fas bé, corrs el risc que treguis el cap i te’l tallin”.