Política29/04/2022

Els advocats del Catalangate es querellaran contra Pegasus, el CNI, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil

Boye també aportarà la documentació en les causes obertes al TJUE

BarcelonaLa setmana ha estat marcada pels efectes polítics del Catalangate –amb la negativa ahir d'Esquerra de donar suport al decret sobre les conseqüències de la guerra d'Ucraïna del govern espanyol–, però hi ha una altra vessant que també serà protagonista a mitjà termini: la via judicial. Aquest divendres Òmnium ha reunit quatre advocats a l'Aula Magna de la UB que portaran casos d'espionatge als tribunals –alguns d'ells també han estat víctimes de Pegasus– perquè comencin a desgranar quina serà l'estratègia davant la justícia. Tot i que no han revelat detalls de les querelles, sí que han apuntat a qui aniran dirigides: a l'empresa israeliana NSO, que és qui va vendre el Pegasus, a més del CNI, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Amb aquesta demanda pretenen aclarir qui n'ha fet un ús "il·legal", ja que han insistit que cap jutge pot haver autoritzat –i si ho ha fet, ha "prevaricat"– un espionatge a més de seixanta persones entre les quals advocats.

"El debat no és si hi ha o no autorització judicial per a l'espionatge, sinó si hi ha justificació per violar drets fonamentals amb l'únic argument de protegir l'Estat de l'independentisme", ha dit l'advocat Benet Salellas, que ha compartit escenari amb Gonzalo Boye, Andreu Van Den Eynde i Antoni Abad. Els lletrats han recordat que aquest programa es ven, teòricament, per lluitar contra el terrorisme i el crim organitzat i que és molt difícil que a Europa –ha remarcat Boye– avalin que l'independentisme suposa un perill similar per al govern espanyol. "A Europa no entendran l'argumentació de la ministra Margarita Robles, no entendran que una democràcia hagi hagut d'espiar" un moviment independentista.

Cargando
No hay anuncios

Per tant, les demandes aniran dirigides contra l'empresa que comercialitza Pegasus, però també contra qui ha fet ús dels seus serveis. Van Den Eynde ha suposat que ha estat el CNI perquè diverses fonts han apuntat que n'és client, però ha admès que ha de ser arran de la investigació que s'ha de determinar qui ha utilitzat aquesta eina de "forma massiva" contra els sobiranistes i què se n'ha fet, de la informació. És a dir, a través de NSO com a "coautora" dels fets –els seus servidors són els que reben la informació dels dispositius mòbils i la transmeten als seus clients–, pretenen conèixer qui hi ha darrere de l'espionatge.

De les explicacions dels advocats es dedueix que no hi haurà una única querella de tots els espiats detectats, ja que cadascun posarà l'accent en una qüestió diferent. Andreu Van Den Eynde ha apostat per aprofitar el cas ja obert en un jutjat de Barcelona per l'espionatge a l'expresident del Parlament Roger Torrent i el candidat d'Esquerra a Barcelona Ernest Maragall per portar-hi els casos que han afectat persones dins l'Estat. "El jutge i el fiscal hi veuen indicis de delicte", ha remarcat. "Ara tenim un espai polític espiat de forma massiva i documentada tècnicament. Aquest procediment hauria d'entrar en una nova fase", ha declarat.

Cargando
No hay anuncios

En canvi, Boye es decanta per querelles individuals i també a l'exterior atenent les circumstàncies específiques de cada cas –hi ha persones espiades residents en altres estats i n'hi ha que han estat atacades més que d'altres– i en els processos oberts davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. "Les primeres conseqüències jurídiques les veurem fora de l'Estat sense perjudici que hi hagi jutges aquí que puguin pensar que estan davant d'un delicte", ha apuntat. En aquest sentit, ha remarcat que ell ha estat espiat –així com Van Den Eynde– i que són advocats en causes en què també hi ha personat l'Estat a Luxemburg. "Tenim immunitat respecte a la defensa que portem al TJUE i ha sigut violentada pel Regne d'Espanya", ha dit, posant èmfasi que la part contrària en aquestes causes, Espanya, els ha pogut espiar amb tot el que comporta sobre el dret a la defensa. "Hi ha una doble vulneració", ha emfatitzat, deixant clar que aportarà la documentació davant del TJUE tal com explica en l'entrevista aquest divendres de l'ARA.

En aquest punt, Salellas ha recordat que la jurisprudència que hi ha dins l'estat espanyol sobre aquesta qüestió és molt clara: el Tribunal Suprem va inhabilitar el jutge Baltasar Garzón per interceptar trucades entre els imputats en el cas Gürtel i els seus advocats. L'alt tribunal va dir en aquell cas que no acceptava pràctiques d'"estats totalitaris".