L'Executiu celebra els tres anys de govern i s'insta a reeditar el Pacte el 2023

PalmaEl Govern s'ha reunit aquest dijous per fer el balanç de la legislatura al castell de Bellver, lloc on es firmaren el 2019 els acords per conformar l'Executiu actual. Els tres partits han presumit de la gestió feta al llarg d'aquests tres anys, i s'han instat a reeditar el mateix Pacte després de les eleccions del 2023. "Tenim la vocació que aquesta sigui la fotografia de la legislatura vinent", ha afirmat el vicepresident, Juan Pedro Yllanes. "La meva idea és que el que funciona, no es toqui", s'hi ha sumat la cap de l'Executiu, Francina Armengol.

Segons expliquen des del Govern, el 61,17% dels acords de Bellver s'han complert en arribar a aquest darrer any de legislatura. A més, el 96% dels acords estan iniciats en diferents fases de tramitació o execució. Així, "només hi ha un 4% de les mesures que presenten en aquests moments dificultats en la seva execució".

Les tres formacions han destacat el diàleg "intern i extern" al llarg d'aquests anys marcats per la pandèmia i la invasió russa d'Ucraïna. "S'han de fer valer els pactes de govern, són més representatius. Hem après a dialogar, i un dels èxits ha estat el diàleg social", ha apuntat la consellera d'Afers Socials i Esports, Fina Santiago. "Hem demostrat que sabem gestionar amb un ventall absolutament divers, mai més ens podrà dir la dreta que l'esquerra no sap gestionar", ha afegit.

Armengol, Yllanes i Santiago han fet referència a l'etapa del PP i José Ramón Bauzá al capdavant del Govern. La presidenta de l'Executiu ha parlat d'una "època negra" en què "es van perdre drets". "Donam una resposta diferent de l'anterior crisi, ja que el sector públic és essencial i aquesta crisi no la pagaran els de sempre", ha assenyalat el vicepresident. "Veníem d'un govern de dretes que ara el PP vol ignorar, ningú recorda que vam haver de derogar la llei de símbols", ha destacat per la seva banda la consellera d'Afers Socials.

Balanç de la legislatura

Segons ha exposat la cap de l'Executiu, l'acció governamental d'aquests "set anys de progrés" s'ha centrat en tres eixos: la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental. Així, ha anat contraposant la gestió de Bauzá amb la del Pacte actual. "Hem sortit de la coa d'inversions en serveis públics essencials, incrementant un 56% el pressupost social. Hem passat de la crispació educativa a la legislatura de l'acord, amb la primera llei educativa", ha detallat. "Hem passat d'unes illes de retallades de drets a unes que van accelerar la reducció de la desigualtat, d'unes illes que tancaven hospitals públics a fer la primera promoció de medicina", ha incidit.

Santiago ha admès que "per descomptat que hem tingut discrepàncies, però l'important és com ho solucionam, i hem demostrat que ho feim des del consens". La consellera ha centrat el seu balanç dels set anys de govern en tres grans àmbits: la universalització de la sanitat pública, la renda social garantida (Resoga) i la inversió en àmbits com la cultura, els esports i la igualtat. "Hem estat pioners exportant idees polítiques, la Resoga ho és al conjunt de l'Estat, i l'Ingrés Mínim Vital així ho demostra", ha subratllat. "Tot té un contingut polític, i la Resoga és perquè anam a una societat que tindrà menys feina per la robotització, per la qual cosa s'han de posar eines per tenir ingressos". En aquest sentit, Armengol ha matisat que "hem ampliat perfils per arribar a qui necessita més suport".

Per la seva banda, Yllanes, com a conseller de Sectors Productius, ha fet incís en la diversificació econòmica que fa temps que s'anuncia, però que no acaba de materialitzar-se. "No podem continuar depenent tant del monocultiu turístic, és una urgència la diversificació", ha afirmat. D'altra banda, per la part de Memòria Democràtica, ha anunciat que es desenvoluparan dos textos legislatius: la llei de fosses i la de memòria històrica. "Obrim fosses, tancam ferides, volem obrir totes les que tenim documentades per recuperar els drets humans dels assassinats per pensar diferent", ha indicat.

Armengol, per la seva part, ha avançat que en les pròximes setmanes s'aprovarà la creació de noves places de Formació Professional (FP), hi haurà una reducció de les taxes universitàries, es durà a terme un pla de xoc per reduir un 20% les llistes d'espera sanitàries i "a principi de l'any que ve començaran les obres de Son Dureta", entre altres mesures. De manera contrària, el Govern reconeix que l'habitatge és de les matèries on s'ha de treballar més, tot i que "mai hi havia hagut tant de pressupost públic dedicat a l'habitatge". "Volem que sigui el cinquè pilar de l'estat del benestar, per això és una de les polítiques públiques amb més pressupost", ha destacat Armengol. "És necessari continuar desenvolupant aquestes polítiques públiques; per tant, és necessari continuar governant en aquesta comunitat", ha continuat.

Fons europeus

L'Executiu confia en els fons europeus per desplegar gran part de l'activitat governamental que s'està desplegant. "La crisi de la pandèmia ha estat terrible, però dona una oportunitat amb els fons europeus de tenir capacitat inversora", ha apuntat Armengol. La presidenta del Govern ha incidit que les Balears són la comunitat que "més ràpid els està executant", amb una estratègia de 4.700 milions d'euros, dels quals 1.500 ja estan compromesos en els pròxims dos anys.