Vox

De l’exèrcit al camp, qui sosté Vox a les Balears?

L’extrema dreta genera simpaties en alguns sectors professionals, però la seva força es continua centrant en la lluita contra el català a les aules

El vicepresident del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, durant la tractorada del febrer de 2024.
23/02/2025
4 min
Regala aquest article

PalmaLa capacitat d’influència d’un partit en un territori no només es mesura en vots, sinó també en els sectors socials que li donen suport. Sense aliances a la societat civil i en sectors empresarials, un bon resultat electoral corre el risc d’anar-se’n en orris pocs anys després, com va passar amb Ciutadans. Vox ha après d’aquest fracàs. Per això, els seus principals dirigents estan estretament vinculats a la societat civil, i treballen per generar sinergies amb diferents sectors, des dels cossos de seguretat fins als pares i mares, passant per una part del sector primari, mentre els hotelers se’ls resisteixen.

Les cares més visibles de l’extrema dreta provenen de l’associacionisme. El gruix del partit, però, s’enllaça amb la seva principal bandera: la guerra contra el català a les escoles. Des de la fusió de Vox amb Actúa Baleares, els vincles del grup parlamentari amb entitats espanyolistes com el Círculo Balear –fundat pel diputat al Congrés Jorge Campos– han estat forts. També els diputats Idoia Ribas i Sergio Rodríguez provenen d’aquesta organització. La crisi interna que va viure el grup al llarg de 2024 va amenaçar el partit de perdre una de les seves principals àrees d’influència a l’àmbit associatiu, ja que en aquest sector els díscols eren majoria. D’altra banda, la portaveu del grup parlamentari, Manuela Cañadas, és també presidenta de l’associació espanyolista Convivencia Balear.

Vox ha estret llaços amb altres entitats de la mateixa òrbita amb la seva entrada a les institucions. La fundació Jaume III, que nega la unitat de la llengua catalana, ha trobat un suport institucional en aquest partit, que l’any passat va demanar al Govern substituir el nom del català pel de “llengües balears” a l’Estatut d’Autonomia. “Vull que les meves filles estudiïn en mallorquí, no en català”, va dir Cañadas. També amb organitzacions favorables a una major presència del castellà a les aules, com PLIS Educació, per la seva contundència en exigir la segregació lingüística al PP. “No som de cap partit”, puntualitza la presidenta de l’entitat. “Però ni el PP ni el PSIB ens ha fet cas quan hem demanat que duguin l’elecció de llengua a les escoles”, continua: “Hem enviat tres correus electrònics demanant una reunió al conseller d’Educació, Antoni Vera, i no ens ha contestat”.

Forces de seguretat

A banda del sector educatiu, una font del partit enumera altres àmbits on conreen suports, tot i que provenen més de les dinàmiques de Vox al conjunt de l’Estat que no de la singularitat de les Illes. “Les forces de seguretat i l’exèrcit, encara que a les Illes no són prou per influir en els resultats electorals, els funcionaris de presons, una part dels agricultors, petits empresaris, classes mitjanes i joves molt joves, que són homes i protesten contra el feminisme”, observa aquesta veu coneixedora. La seva anàlisi no dista dels resultats del darrer baròmetre del CIS, que apunten a aquesta dinàmica al conjunt d’Espanya. Dels enquestats que varen defensar Vox, el 35,6% eren militars, policies o guàrdies civils; el 20% agricultors, i el 17,7% estudiants.

El discurs de seguretat és un punt fort de Vox, que té bon tracte amb sindicats com el Sindicat Unificat de Policia (SUP) i sectors de Jusapol. Però un militar destaca a l’ARA Balears que el que més convenç entre aquells membres de l’exèrcit que hi combreguen és el discurs nacional. “Pensen que a Espanya s’està deixant de banda la defensa de la unitat de la nació, de la bandera i de l’idioma”, apunta. El militar i líder de Vox a Palma, Fulgencio Coll, ho defensa. “Donam valor a la identitat d’Espanya, la família, la propietat privada, la reducció d’impostos, la llei, l’ordre i la seguretat”, assegura. “Som una dreta que no s’arronsa davant el progressisme”, sentencia. Recentment, el partit ha creat sis comissions diferents a Palma per intentar ampliar la base d’afiliats i simpatitzants.

En paral·lel, la formació de dreta radical treballa per ampliar la xarxa al sector primari, on a la resta de l’Estat ha fet forat i fins i tot ha teixit bones relacions amb ASAJA. En canvi, a les Illes li està costant més. El conseller d’Agricultura, Joan Simonet (PP), té forts vincles amb aquesta associació agrària, i el seu president actual, Joan Company, és germà de l’exconseller del mateix ram Biel Company (PP). “Com ASAJA, no estam a prop de cap partit, cada vegada ens intentam fer més enfora de les institucions per poder fer una política més sectorial”, explica Company, que afegeix que no comparteix la visió “proteccionista i no europeista” del partit. Tot i això, admet que Vox “ha tingut ressò dins el sector primari”, encara que sigui a través de particulars que hi donen suport. La relació s’estableix principalment entre el vicepresident del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, que fins fa poc era president de l’Associació Balear de Caça, i el conseller insular, Toni Gili, empresari del sector primari que recentment es va veure implicat en una polèmica quan es va acusar una empresa a la qual estava vinculat d’explotació laboral.

“El PP ha sabut copsar molt l’àmbit empresarial i sindical dins el sector de la dreta, de forma gairebé hegemònica, amb petites excepcions”, reflexiona el politòleg Toni Fornés. Ho confirma un hoteler consultat per l’ARA Balears. “Si el sector és proper a algú és al PP”, expressa: “L’empresariat és de costums, i cerca la centredreta”. El politòleg augura, per tant, que el factor lingüístic continuarà sent “l’element que culturalment arrossegarà més suports cap a Vox”, com ha fet fins ara.

stats