L'extrema dreta europea desembarca a Madrid amb el PP en fora de joc

Madrid"El PP no s'ha assabentat del que està passant al món". És l'anàlisi que fa Santiago Abascal del posicionament dels populars en el tauler geopolític. Mentre que Vox teixeix aliances internacionals amb l'extrema dreta mundial, que viu un moment dolç amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, la formació liderada per Alberto Núñez Feijóo fa equilibris enmig del foc creuat entre aquest corrent ideològic i Pedro Sánchez, que se situa com a antagonista de l'"onada reaccionària". A diferència dels socialistes, que treuen rèdit de confrontar amb Trump i els seus aliats, el PP està en un lloc incòmode i Feijóo ha optat per posar-se de perfil. És el que ha passat aquesta setmana amb l'anunci d'aranzels del president dels Estats Units. Els populars han evitat criticar-ho, però tampoc han expressat sintonia amb els moviments empresos per Trump.

Per què Trump convida Abascal a la seva presa de possessió i ignora Sánchez i Feijóo?

En paral·lel, Abascal s'erigeix en líder internacional alineat amb la nova administració nord-americana i acull aquest cap de setmana a Madrid una nova cimera de l'extrema dreta. Vox és des d'avui fins aquest dissabte amfitrió d'una trobada de la formació europea Patriotes per Europa, que és tercera força a l'Eurocambra. Abascal, que la presideix, s'ha envoltat de líders de l'extrema dreta europea com el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, o la francesa Marine Le Pen. En una entrevista aquest dijous al canal ultra Negocios TV, Abascal va atacar els populars, que són primera força al Parlament Europeu, per no alinear-se amb ells. "Hi ha una majoria alternativa a Europa [...], no passa perquè el PP continua ancorat a l'acord amb el PSOE", va defensar el líder de Vox, que va opinar que els populars estan "atònits i congelats en la inacció".

El diagnòstic d'Abascal és que hi ha una sèrie de perills que el PP no està col·laborant a frenar, com seria la "immigració massiva" o la "destrucció de les societats europees" amb un "procés d'islamització creixent" així com el risc de "col·lapse dels serveis públics". Segons el líder d'extrema dreta, cal dir al PP que "hi ha una majoria alternativa, que les coses es poden canviar". Abascal va citar Trump i Javier Milei, a l'Argentina, com a exemples d'una "batalla cultural" que assegura que guanyaran. Què farà el PP davant d'això? És el que es pregunta el PSOE, que en declaracions als mitjans aquest divendres ha aprofitat per atacar el PP amb aquest tema. "Feijóo és el pagafantes de la ultradreta", ha assegurat la dirigent socialista Enma López, que ha recordat que són els populars els que "li han obert la porta de les institucions".

Els socialistes avisen Feijóo que tractar de rivalitzar amb els ultres i "fer mèrits" davant d'ells és una estratègia fracassada perquè els electors, "entre l'original i la còpia, es quedaran amb l'original". "Davant d'aquesta internacional ultra hi ha el govern de Sánchez, que és un referent de com es poden fer les coses d'una altra manera", ha dit López. El PP ha optat per ignorar la cimera de Vox i no respondre. En una intervenció davant d'associacions juvenils per parlar del problema de l'habitatge aquest divendres, Feijóo no hi ha fet cap referència. Fonts del PP defensen que no tenen res a dir d'una qüestió que asseguren que no els afecta. L'estratègia de la direcció popular és diferenciar-se apostant per donar la imatge que el PP està centrat en la política de proximitat que afecta el dia a dia de la ciutadania.

"Ens preocupa el que voti la gent del nostre país", sostenen. Per evidenciar-ho, aquest diumenge Feijóo mantindrà una trobada a Saragossa amb els 35 alcaldes del PP amb més pes territorial i evitarà entrar en el debat internacional. L'objectiu del partit és posar el focus en mesures socials i repliquen que a ells no els cal portar ningú de fora perquè, a diferència de Vox, que està en plena crisi interna, tenen poder territorial a l'Estat i propostes per millorar la vida de la ciutadania. Aquest divendres Feijóo ha limitat el seu missatge a la proposta d'una "guardiola llar jove". Feijóo vol posar en marxa un "sistema d'estalvi" per a persones de fins a 40 anys que podran aportar a aquesta guardiola 2.000 euros a l'any fins a acumular-ne un màxim de 40.000. A la xifra final, quan es retiri de la guardiola, se li deduirà un 20% de l'IRPF i l'administració general de l'Estat ho complementarà amb un aval pel mateix import per a la compra d'un habitatge.

El debat de la immigració

L'acord entre el govern espanyol i les Illes Canàries sobre quins seran els criteris de repartiment de 4.400 menors immigrants a la resta de comunitats autònomes, que necessitarà l'aval del Congrés, ha reactivat una altra batalla entre PP i Vox. La mateixa que va provocar que aquest estiu l'extrema dreta trenqués els acords autonòmics amb els populars. El partit d'Abascal ha tornat a assenyalar el PP com a còmplice d'aquest repartiment i ha difós la interpretació que l'acord exonera Catalunya i el País Basc de participar en l'acollida perquè tindrà en compte l'esforç previ que hagin fet per calcular quants menors els assignen. Els populars han reaccionat donant per bo que hi ha aquest suposat tracte de favor, que el govern espanyol ha desmentit. Feijóo tampoc ha volgut pronunciar-se sobre això i ha delegat en el portaveu popular, Borja Sémper, traslladar que s'oposaran a qualsevol repartiment que plantegi una solidaritat "asimètrica". Els populars, de nou en una posició incòmoda, tracten d'apujar el to contra el govern espanyol davant d'un tema que Vox capitalitza. Ara bé, fonts del PP matisen que, si l'acord de repartiment –que el PP canari defensa– passa el filtre del Congrés, les seves comunitats l'aplicaran perquè no són un partit "sublevat".