L'FMI avala el creixement espanyol, però demana un ajust fiscal de 44.000 M€ en cinc anys

BarcelonaEl Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les seves previsions de creixement per a l'economia espanyola per a aquest any. "Es preveu que el creixement es mantingui robust a l'1,9% el 2024 i al 2,1% el 2025", recull l'organisme en el seu últim informe de revisió econòmica per a Espanya, publicat aquest divendres. Es tracta d'una millora de quatre dècimes, cosa que s'ajusta a les previsions del govern espanyol, situades en el 2% per a aquest any, i coincideix amb les del Banc d'Espanya.

"L'economia espanyola ha demostrat una forta resiliència davant d'un creixement més dèbil de la zona euro i unes condicions financeres més ajustades", diu l'organisme internacional dirigit per Kristalina Georgieva en l'informe anomenat Article IV de l'any 2024. En la seva última previsió, de finals de gener, l'FMI havia revisat dues dècimes a la baixa, fins a l'1,5%, la previsió de creixement de l'economia espanyola, mentre que va mantenir –com ha fet ara– el 2,1% per al 2025, pronosticat a l'octubre.

L'economia espanyola ve de créixer un 2,5% l'any passat –un dels augments més elevats d'entre els seus socis europeus–, impulsada per la millora del poder adquisitiu de les llars, un major consum del sector públic i les exportacions; el sector serveis és el que més va créixer. Ara l'FMI preveu que el creixement trimestral del 0,5% de mitjana registrat l'any passat persisteixi aquest any gràcies a la demanda interna.

Ajust fiscal de 44.000 M€

En matèria fiscal, l'FMI assegura que les finances públiques van seguir millorant l'any 2023, tot i que a un ritme més lent que el 2022, després que el cost de les mesures per protegir les llars i les indústries afectades pels alts preus de l'energia i els aliments es compensés amb els ingressos fiscals dinàmics i la retirada de les despeses relacionades amb la pandèmia de covid-19. La baixada de la inflació i el creixement econòmic van arrodonir la reducció del pes del deute sobre el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori).

Ara bé, l'organisme avisa que el deute espanyol, que representa més del 107% del PIB, continua sent elevat, mentre l'espai fiscal "és limitat". "A mitjà termini, a mesura que el creixement es moderi, la inflació es normalitzi i el boom dels ingressos fiscals disminueixi, es preveu que el dèficit i el deute públic s'estabilitzin al voltant del 3% i el 104% del PIB, respectivament", recull l'informe, elaborat per personal tècnic de l'FMI després de fer una visita oficial a Espanya.

Aquest personal també ha demanat una reducció acumulada del dèficit primari estructural de 3 punts percentuals del PIB durant el període 2024-2028, assolit a través d'un ajust fiscal anual mitjà del voltant de 0,6 punts percentuals.

Però aquesta no és l'única advertència d'aquest organisme: s'espera un creixement de la despesa relacionada amb l'envelliment de la població, que crearà una "forta pressió addicional sobre les finances públiques durant la pròxima dècada".

Avís sobre la fragmentació política

Més enllà de la nota econòmica habitual, aquesta vegada l'FMI ha advertit que la fragmentació política interna prolongada podria dificultar la implementació de reformes estructurals i la consolidació fiscal, "cosa que podria empitjorar la confiança empresarial, la inversió i el creixement, especialment si les condicions financeres s'endurissin".

En matèria laboral, aquests experts asseguren que la reforma laboral de l'any 2021 va tenir "èxit" a l'hora de reduir la proporció de feines temporals en més de 10 punts percentuals respecte a la mitjana de la Unió Europea (UE). Ara bé, demanen polítiques addicionals per aconseguir una estabilitat laboral "més àmplia", i també apunten que reduint la incertesa sobre els costos dels acomiadaments es proporcionarien incentius addicionals als empresaris per crear contractes indefinits regulars. Aquest mateix divendres, la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha dit al Senat que reformarà l'acomiadament, després del pronunciament de la justícia europea, perquè "no sigui rendible" per a les empreses.

L'FMI també guarda un epígraf a la productivitat, el taló d'Aquil·les de l'economia espanyola, i proposa continuar amb els esforços de reforma i una execució eficaç dels fons Next Generation per revifar el creixement d'aquest indicador.

Missatge sobre habitatge

L'informe també fa recomanacions al govern espanyol en matèria d'habitatge i fa referència a la llei aprovada l'any passat i el seu índex de control al preu dels lloguers. "Per millorar l'accessibilitat a l'habitatge, les autoritats haurien de prioritzar l'augment de l'oferta per sobre del suport distorsionant a la demanda", recull el document, i recorda que experiències passades suggereixen que els controls de preus poden reduir l'oferta i limitar l'accés a l'habitatge entre els col·lectius desfavorits. "És necessària una avaluació de l'impacte inicial dels límits de lloguer a Catalunya, que hauria d'informar el futur curs d'aquesta política", afegeix. L'organisme també celebra la reducció de la burocràcia en la concessió de llicències a escala autonòmica i local.