Francina Armengol: "L'Estat hauria de bascular cap a la perifèria"

PalmaEl 26 de maig del 2019 els illencs estàvem citats a les urnes per triar un nou Parlament, els consells i els ajuntaments. Francina Armengol (Inca, 1971) va aconseguir una fita històrica per al PSIB: ser el partit més votat i la possibilitat clara d’enllaçar dos mandats seguits.

Dimecres farà dos anys que vàreu aconseguir ser la candidatura més votada. Amb aquest any de pandèmia, pareix que va ser fa un segle, o no?

— Sí. Ha estat una legislatura de moment molt marcada per aquesta terrible malaltia de la covid-19, que encara patim. Hem hagut de prioritzar moltes urgències. Però tampoc no hem deixat de treballar mai en el mitjà i llarg termini. Efectivament, farà dos anys en què l’esquerra va aconseguir per primera vegada tornar a governar i, per tant, fer vuit anys seguits. I això et dona un marge també de canvi de polítiques i de millora que crec que s’estan notant.

No hi ha hagut un alentiment d’aquelles coses que es pensaven tenir fetes?

— Crec que no. Els partits del Govern i els que ens donen suport havíem fixat un full de ruta el 2015. En aquell moment vàrem fer molta legislació nova que ara desplegam. La pandèmia ha fet que ens haguéssim d’ocupar de manera directa de la urgència: salvar la vida de la gent i ara reactivar-nos. Però no hem defugit el full de ruta que tenim i ara es tancaran molts reptes nous que, a més, ens ajuden a tot el plantejament dels fons europeus. Ara hem d’accelerar, això sí.

Aquesta setmana heu estat a Fitur. En tornau convençuda que hi haurà una bona temporada turística?

— Les Illes Balears hem fet les coses ben fetes. L’objectiu era protegir-nos a tots tan bé com fos possible, i ho hem aconseguit. La segona qüestió és que tenim una economia molt lligada al turisme, que hem de diversificar. Hi ha 200.000 famílies que en depenen. Podem garantir que som la destinació mediterrània més segura i les perspectives de la temporada són molt bones, tant per al turisme nacional com l’internacional. I, a més, amb un plantejament amb la vista posada a poder tenir una temporada més llarga, si pogués ser, fins a l’hivern.

Parlau de diversificar, però hi ha la sensació que no s’ha aprofitat l’aturada per repensar el model illenc.

— El turisme és el motor econòmic i ho continuarà sent. Ara treballam perquè sigui molt més sostenible, equilibrat i més lligat als paràmetres de Balears 2030. Els fons europeus ens han de servir per accelerar tot això que ja sabíem que existia, que hi anàvem treballant.

Aquest divendres el president del govern espanyol ha presentat a Fitur el passaport verd. Ja sabem quina serà la funció de les comunitats en la gestió d’aquest passaport?

— Fa temps que treballam amb els ministeris i dins el Govern mateix. Pedro Sánchez ha dit que serà l’1 de juliol la plena interoperabilitat d’aquest certificat. Ho veim com una passa absolutament fonamental. Per a nosaltres és clau. Ara necessita un plantejament tecnològic per incorporar totes les dades.

El sector turístic illenc deixa anar que el vostre Govern li ha fet costat, però no tant el Ministeri, tot i el seu pes en el PIB espanyol. Ho compartiu?

— Sincerament, no. Crec que el Ministeri de Turisme ha posat el turisme com a política d’Estat. En les darreres legislatures, el turisme no era tan estratègic com aquesta. Entenc que ha estat un moment molt complicat i que tothom demana més. Ara bé, crec que hi ha coses que no s’ajusten a la realitat. Per exemple: tot el que ha envoltat els ERTO. Entre el Govern i el govern d’Espanya hi ha hagut molta connivència per protegir el sector turístic de les Balears.

Diversos hotelers s’han queixat de les paraules del vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, en què deia que esperava que enguany no tornàssim a les xifres de turistes de 2019. Us han transmès aquest malestar?

— Les controvèrsies ajuden poc. El vicepresident ha explicat en seu parlamentària que el que ell va dir és que hem de tenir un turisme equilibrat per la fragilitat del territori insular i que hem d’apostar per la qualitat i no per la quantitat. És l’esforç que està fent el sector privat de les Balears, amb una inversió molt important a la seva planta hotelera. Nosaltres ja havíem aprovat fins i tot el decret llei d’excessos per evitar segons quin tipus de turisme que no ens interessava. I, en aquesta línia, hi continuarem treballant.

Són bones les relacions amb el vicepresident? Us hem vist pocs pics plegats.

— Són molt bones. Tenim moltíssimes reunions conjuntes. És un pacte que funciona molt bé, que està consolidat i que té clar el full de ruta. Estam demostrant que som un Govern que, des dels acords que signàrem políticament, està pensant en l’interès general i que no ha tingut cap problemàtica. Tots remam conjuntament per treure les Balears d’aquesta situació tan complexa.

Es pot dir que s’ha de crear debat per arribar a acords, sempre?

— Ens agrada debatre: internament dins cada partit, amb altres partits polítics i també dins la societat. Crec que també val la pena posar en valor que prenem totes les mesures dins la Mesa de Diàleg Social. Això ens obliga a tenir un debat serè i seriós amb les patronals i els sindicats. I alhora hem fet un diàleg constructiu amb totes les institucions de les Illes, consells insulars, FELIB i Ajuntament de Palma. A més, en el Pacte de Reactivació Econòmica hi som tots aquests més els partits polítics, entre ells dos que estan a l’oposició: Ciutadans i El Pi. El diàleg és la nostra manera de fer la política.

En les negociacions amb la resta de partits del Parlament, Cs ha donat suport en molts casos. Us fa passar pena que la seva situació interna afecti l’oposició constructiva que està fent?

— Efectivament, Ciutadans té una situació interna bastant complicada. És important tenir estabilitat, i més en aquests moments. Cal donar la màxima estabilitat per part del món polític, tant els qui governam com l’oposició. Esper que solucionin les seves dificultats internes de la millor manera possible.

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs als pressupostos estatals que varen presentar des del Parlament. Manteniu que pot complicar la negociació amb el Ministeri?

— És la tramitació judicial. Hi ha partits que han optat per aquesta via, que no trob la més oportuna per moltíssims de motius i que ja hem explicat en seu parlamentària. Els pressupostos que es volen impugnar duen els 27.000 milions de fons europeus –una part important per a les Illes–; 13.000 milions d’euros de fons no reemborsable per a les comunitats i els 855 milions d’ajudes directes per a les empreses. No s’entén aquesta estratègia de voler impugnar uns pressupostos que ens col·loquen en una situació positiva per afrontar un repte terrible que és la caiguda d’un 23% del PIB que hem arribat a tenir.

En qualque moment pensau que s’acabarà la tramitació que queda del REB, que s’hauria de fer per llei, independent d’aquests doblers que són per compensar la mala situació?

— Hi ha dues coses. Una són les estructurals, les de sempre i que hem de continuar reivindicant, com és la part que queda del Règim Fiscal. Fa poc, la ministra María Jesús Montero va ser a les Illes i es va comprometre a reunir la comissió per pactar el fons d’insularitat, que hauria d’anar en el pressupost de l’Estat de l’any 2022. L’altra és la part del finançament autonòmic, una assignatura pendent que té l’Estat amb les comunitats, que hauria de garantir l’ordinalitat com a criteri i una major corresponsabilitat fiscal. Ara, aquest pressupost de l’Estat del 2021 és el més beneficiós per a les Balears amb moltíssima diferència respecte de qualsevol altre. Vull ser molt reivindicativa davant el govern d’Espanya per defensar allò que és just per a les Illes, però ho has de defensar amb tots els arguments i de vegades els moments no t’acompanyen. I ara com ara crec que és un error defensar el REB basant-se en un pressupost general de l’Estat concret.

Catalunya ja té nou president. Creis que això pot beneficiar la reforma del finançament, ja que tenim una estratègia molt semblant a Catalunya i València? Lluitarà la Generalitat catalana per un millor sistema de finançament?

— Bé, a mi m’encantaria. Aprofit per donar l’enhorabona a Pere Aragonès i per desitjar-li tots els encerts possibles. Que sigui a les meses multilaterals en què es parla tant del sistema de finançament autonòmic com d’altres repartiments que es poden fer a escala estatal, a les Balears ens interessa molt. Tenim models econòmics que s’assemblen i som comunitats infrafinançades. Tenim, i amb València encara més, un deute molt exagerat a causa de l’infrafinançament. Som comunitats amb uns plantejaments econòmics diferents d’altres territoris, una població flotant molt més elevada, i hem de fer més inversions educatives, socials i sanitàries que d’altres comunitats perquè tenim més població. Són criteris fonamentals per definir el sistema de finançament autonòmic. Això a nosaltres ens interessa moltíssim, és clar que sí.

Trobau que serà una prioritat per al Govern català en aquests moments?

— El Govern català ja veurem quines es marca. Sabem que fa temps que ells estan amb altres prioritats i a mi m’agradaria que també estiguessin amb aquesta, que crec que és urgent, que és la del present i que és important.

Madrid ha agafat una rellevància política que fins ara no tenia, tot i estar a la capital de l’Estat. Li ha donat el PSOE més força de la que tindria sense confrontar el seu model, el de l’Estat i el de les Illes?

— Espanya és molt més que Madrid o Espanya no és només Madrid. L’Estat hauria de bascular cap a la perifèria. Hi ha projectes molt interessants des de la perifèria, no només des de les Balears. La presa de decisions hauria de ser més compartida; defens un estat federal.

Si el president Pedro Sánchez hagués decidit ampliar l’estat d’alarma, no hauria facilitat bastant la tasca als presidents autonòmics?

— En el cas de les Illes, no. Hem volgut tenir tots els instruments a l’abast per poder fer la contenció d’aquesta malaltia de la millor manera possible. Vàrem demanar tots els instruments quan es va decidir llevar l’estat d’alarma i que les comunitats poguéssim acordar decisions avalades pels tribunals superiors. I si no, demanar l’estat d’alarma com a comunitat autònoma al Congrés. A nosaltres el TSJIB ens ha avalat totes les decisions. He pogut prendre les mateixes decisions que amb un estat d’alarma espanyol dins d’un plantejament de federalisme que crec que està molt bé.

No us preocupa el possible recurs de la Fiscalia?

— Si la Fiscalia recorre, el Tribunal Suprem plantejarà la seva decisió.

Hi ha hagut qualque moment al llarg d’aquesta pandèmia que diguéssiu “No puc més. Ho vull deixar anar”?

— Som responsable i sé quin lloc m’ha tocat viure en aquests moments difícils. Òbviament que tots hem tingut els nostres moments de baixada, tota la població. Però en cap moment he pensat a tirar la tovallola, mai. Sé com ha patit la gent d’aquestes illes i no he oblidat en cap moment les 840 persones que han mort a les Balears, les seves famílies, ni les persones que han patit aquesta malaltia. I després, a damunt, la quantitat de gent que ha perdut la feina, el negoci, les seves perspectives, i que tenen una situació de molta vulnerabilitat. En aquesta situació tan dramàtica no he pogut tenir un moment per pensar en mi. Seria totalment injust.

I pensant en el partit, us tornareu a presentar com a secretària general?

— Sí, la meva idea és tornar-me a presentar a la secretaria general. Però també us he de dir que en aquest moment no hi pens ni dos segons [riu].

I també, pregunta obligada: voleu repetir per quatre anys més?

— Queda molt de temps. Som una persona a qui la política, la part pública, el servei a la ciutadania li agrada moltíssim. Però en aquest moment la urgència és atendre aquesta pandèmia, posar al dia les Illes, reactivar la nostra economia. Ja tindrem temps de posar-me a parlar amb tota tranquil·litat.