L'impost sobre les elèctriques, la pugna (de nou) entre PSOE i Unides Podem

MADRIDL'impost sobre les elèctriques torna a marcar la pugna entre els dos socis de coalició del govern espanyol, PSOE i Unides Podem. Dues setmanes abans que decaigui el decret de mesures per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra, les dues formacions estan negociant la seva pròrroga durant tres mesos més, és a dir, quines mesures continuen i quines altres es modifiquen o si se n'introdueixen de noves, com ara un impost sobre les elèctriques, com demana Unides Podem. De fet, és precisament en aquest últim punt on les posicions estan més allunyades.

Des de la formació lila ho tenen clar. "Necessitem actuar ja i no [esperar] als pressuposts generals de l'Estat", ha dit la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, aquest dimecres en referència al tribut sobre aquest tipus de companyies. "Tot és possible quan hi ha voluntat política i no ens entretenim en els debats jurídics", ha insistit Díaz davant els mitjans de comunicació. La ministra de Treball també ha reiterat que davant l'increment dels preus "les rendes salarials ja no donen per a més". De fet, mentre la inflació escala a nivells que no s'havien vist en els darrers 30 anys, l'actualització dels salaris s'està quedant molt per sota i això està generant una pèrdua del poder adquisitiu de la població.

En canvi, des del PSOE es desmarquen d'aquesta immediatesa. Les paraules de Díaz responen al plantejament de la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que aquest dimarts va obrir la porta a introduir als pressupostos generals de l’Estat per al 2023 “mesures excepcionals també des del punt de vista fiscal” sobre els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques. En concret, Ribera va fer referència a aquesta possibilitat respecte a les benzineres i també elèctriques que han obtingut beneficis importants pel funcionament del mercat majorista elèctric: totes les energies es cobren al preu de la més cara, és a dir, el gas. “Serà important veure si necessitem una fiscalitat addicional per a les elèctriques i si cal una fiscalitat especial per al gas i el petroli”, va plantejar la ministra. En la mateixa línia s'ha pronunciat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero: els decret llei no poden posar en marxa mesures d'aquest tipus. Cal trobar el vehicle més adequat", ha dit Montero aquest dimecres.

Fonts del ministeri de Transició Ecològica afegeixen que la modificació d'un impost com el de societats –en cas que aquest s'incrementés per a les elèctriques– implica "tocar la normativa ordinària". "Cada cosa ha de tenir el seu àmbit. També s'està donant voltes a la reforma fiscal", apunten, i reiteren l'opció de plantejar la mesura per a més endavant. De fet, aquest és un cavall de batalla que Unides Podem ja va aportar el dia en què va presentar la seva reforma fiscal, on proposava augmentar un 10% l'impost de societats a les grans elèctriques com a mínim durant cinc anys.

En tot cas, aquest dimecres Ribera sí que ha confirmat que, a quinze dies que expiri la bonificació als carburants, el govern no ha trobat una fórmula àgil per limitar-ne l'aplicació a certs col·lectius, per la qual cosa allargarà l'ajuda per a tota la ciutadania. D'aquesta manera, queda enrere l'opció de tenir en compte el nivell de renda, a diferència del que havia plantejat Unides Podem. "Tot sembla, per ara, que el que és recomanable és continuar mantenint aquest descompte generalitzat", ha apuntat Ribera en una entrevista a Telecinco.

Tanmateix, aquesta no és l'única modificació que Unides Podem vol introduir al paquet de mesures. La formació lila també està negociant una reducció del preu del transport públic (abonaments mensuals a 10 euros) a través d'un fons d'ajuda per a municipis i comunitats autònomes. Una mesura, però, que fonts del ministeri d'Hisenda també refreden per la seva poca concreció i pel poc marge de temps. A més, Podem també negocia un reforç del bo social elèctric ampliant-ne l'extensió.

El gas, disparat

Mentre el govern negocia, el preu de la llum continua escalant. Tot i la introducció del topall del gas, l'alta demanda d'electricitat per l'onada de calor, la caiguda de la producció d'energies renovables com l'eòlica i l'increment del preu del gas els darrers dies estan diluint l'efecte de l'anomenada "excepció ibèrica". Demà dijous el preu del mercat majorista escalarà fins als 259 euros/MWh, el nivell més alt des de l'abril.

En concret, el preu mitjà del pool se situarà en 170 euros/MWh. A aquesta xifra, però, cal sumar-hi una compensació de 88,20 euros pel preu real del gas (97 euros, un 22% més car que aquest dimarts) que pagaran les centrals de cicle combinat. En total, 259 euros, 34 euros més que aquest dimecres. Sense el mecanisme, però, els preus haurien pujat a l'entorn dels 275 euros/MWh, apunten des del ministeri de Transició Ecològica.

La situació, però, està marcada per "l'excepcionalitat", recorden des d'OMIE, l'operador del mercat. En concret, les centrals de cicle combinat, és a dir, el gas (la tecnologia més cara), tornen a prendre molt protagonisme per l'alta demanda d'electricitat (i com més gas es necessita, més car és). De fet, demà dijous es registrarà la segona programació de cicles combinats més alta de la història, i serà el segon cop des de l'any 2008 en què el gas serà l'energia amb més pes al mix elèctric (398 GWh), tal com es desprèn de les dades publicades per OMIE.