El PSOE i Junts anunciaran un "acord polític" aquest dijous

Brussel·les / BarcelonaEl PSOE i Junts per Catalunya es preparen per anunciar definitivament un acord. ¿Quan? Aquest mateix dijous. A hores d'ara la cúpula de Junts es trasllada a Brussel·les per tancar l'entesa amb el PSOE. També s'hi han desplaçat diputats al Congrés i senadors. Segons fonts coneixedores de la negociació, està previst que aquest dijous s'anunciï un "acord polític" amb els socialistes que inclogui la llei d'amnistia i un marc de negociació sobre el conflicte polític. Ara bé, se seguirà treballant amb el text legal de la llei d'amnistia, en la qual encara faltarien alguns serrells. Quan estiguin, es registraria la proposició de llei al Congrés dels Diputats per enfilar la investidura de Pedro Sánchez la setmana que ve. En tot cas, està previst que hi hagi una executiva extraordinària de Junts aquesta nit per avalar també el pacte i posteriorment una consulta a la militància.

Al llarg d'aquest dimecres i dijous a la matinada els negociadors s'han continuat intercanviant documents i propostes i contrapropostes sobre la llei d'amnistia. I és que dilluns, la imputació per terrorisme de l'expresident Carles Puigdemont i la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, per Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional va impactar de ple en les negociacions. Des de Junts han volgut tornar a revisar de dalt a baix la llei d'amnistia i des del PSOE admeten l'efecte de la decisió del jutge Manuel García-Castellón. Fins i tot es mostren comprensius que Junts es vulgui assegurar que no hi ha escletxes legals. No pot quedar res "en l'aire", diuen: "Volem un text impol·lut". És per això que, al llarg de la jornada, els negociadors han assegurat que les converses "avançaven": el número 3 del PSOE, Santos Cerdán, s'ha quedat a Brussel·les i ha negociat (telemàticament) amb els representants de Junts. L'expresident Carles Puigdemont pilota les converses juntament amb el secretari general del partit, Jordi Turull, la presidenta de la formació, Laura Borràs, i la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras.

Fins a dia d'avui l'escull més important era la qüestió del lawfare. És a dir, la manera d'introduir les causes que no pengen directament de l'1-O a la llei d'amnistia, perquè Junts considera que l'Estat ha utilitzat els tribunals per perseguir adversaris polítics. El PSOE no acceptava aquest concepte, de manera que cal veure quin desllorigador troben els negociadors per desencallar definitivament el pacte.

A banda de la llei d'amnistia, l'acord amb Junts també passa per un reconeixement del conflicte polític, els seus orígens i una taula de negociació amb la figura d'un mediador, que seria internacional.

Avís de la Comissió Europea

Enmig de tot plegat ha aparegut un nou actor important que s'interessa per la llei i expressa "preocupacions serioses": la Comissió Europea. A través d'una carta al govern espanyol, el comissari de Justícia, Didier Reynders, ha demanat informació "detallada" sobre la norma de l'oblit judicial del Procés. "Els agrairia que em facilitessin informació més detallada, en particular sobre l'abast personal, material i temporal d'aquesta llei", diu la carta, a la qual ha tingut accés l'ARA i va dirigida als ministres de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños i Pilar Llop.

El comissari, que sempre s'ha mostrat bel·ligerant amb els independentistes, admet a la carta que encara no hi ha cap proposta formal de la norma, però considera justificat que la Comissió estigui al corrent dels detalls per la "considerable importància en el debat públic". De fet, no és el primer cop que es pronuncia sobre aquesta qüestió, perquè el mes passat ja va advertir que Brussel·les es mirava de prop la negociació sobre l'amnistia, sobretot pel que fa al delicte de malversació.

D'altra banda, a la carta Reynders també pica la cresta a Espanya pel mandat caducat del Consell General del Poder Judicial i demana abordar-ne una reforma –perquè guanyi independència del poder polític– "sense demora". Lamenta que fins ara "no hi ha hagut avenços" malgrat la "urgència" de la qüestió.

Qui és, però, Didier Reynders? És un polític belga, membre del Moviment Reformador, que forma part del grup liberal europeu i que en altres ocasions ja s'ha alineat amb els postulats de la dreta a Espanya. L'any 2021 va ser criticat des de les files independentistes perquè es va reunir amb Societat Civil Catalana i l'any passat, durant una visita del president de la Generalitat, Pere Aragonès, va mostrar interès perquè es complís la sentència del 25% de castellà del Tribunal de Justícia de Catalunya a les escoles catalanes. Recentment, va venir a Catalunya i es va reunir amb el cap de l'executiu, però sense declaracions públiques. En aquest sentit, un dels primers a celebrar la carta ha estat l'eurodiputat de Cs, Adrián Vázquez.

Tot i això, fonts socialistes treuen importància al moviment i asseguren que ja esperaven que la dreta maniobrés per intentar frenar la investidura. De fet, la resposta de Bolaños no ha trigat a arribar: agraeix al comissari l'interès –tot i haver conegut el contingut de la carta "a través dels mitjans"– i li recorda que si finalment s'aprova una llei d'amnistia no serà el govern espanyol, sinó els grups parlamentaris a través del Congrés, els que se n'ocuparan, entre altres, perquè com que està en funcions l'executiu no pot registrar cap proposició de llei a les Corts. "No obstant això, en cas de registrar-se una proposició de llei d'amnistia, tingui la seguretat que li explicarem a vostè i a la vicepresidenta Věra Jourová tots els detalls, així com la posició del nostre govern", afegeix. "Best regards", conclou el ministre.

Moviments per desactivar el jutge Castellón

Paral·lelament, els encausats investigats per terrorisme també han mogut fitxa a l'Audiència Nacional. Josep Lluís Alay, cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont i representat per Gonzalo Boye, ha presentat un escrit en què intenta desactivar l'acusació del jutge Manuel García-Castellón suggerint que ja s'hauria saltat el dret de la Unió Europea en matèria de terrorisme, sobretot pel que fa a l'intent del magistrat de vincular la mort d'un ciutadà francès per una parada cardiovascular al bloqueig de l'aeroport de Tsunami Democràtic el 14 d'octubre del 2019.

Boye recorda que l'article 26 de la directiva europea de lluita contra el terrorisme hauria obligat el magistrat a contactar amb les autoritats franceses per garantir els drets al difunt i a la seva família per ser una presumpta víctima de terrorisme.

Què diu la directiva? L'article 26 que cita el lletrat –que també defensa Puigdemont– fa referència als drets de les víctimes de terrorisme en altres estats membres. En aquest sentit, argumenta que el magistrat Castellón hauria d'haver fet el següent: "Els estats membres garantiran que les víctimes de terrorisme residents en un estat membre diferent del que es va cometre el delicte tinguin accés a la informació i als serveis de suport així com als sistemes d'indemnització disponibles".

En aquest sentit, Boye diu que si Castellón no ha fet res de tot això, cal que s'actuï de manera immediata en aquesta direcció per la "greu situació d'incompliment".

Aquest no ha estat l'únic moviment de l'independentisme en les últimes hores contra Castellón. L'empresari Oriol Soler, a través de la defensa que exerceix Benet Salellas, ha presentat un escrit en què recusa el magistrat. Fa referència a una conferència que va fer al Foro la Región d'Ourense sobre l'amnistia, en què va afirmar: "No està prohibida a la Constitució, però a la Constitució tampoc posa que estigui prohibida l'esclavitud". I va afegir: "Aquests senyors han dit que quan puguin ho tornaran a fer; per tant, ¿serà aquesta amnistia la primera de moltes altres després?"

En l'escrit, Salellas argumenta que aquestes declaracions comprometen la "imparcialitat del jutge" i conclou que impedeix que continuï amb la instrucció del procediment. Ara bé, serà el magistrat qui haurà de respondre a aquests mateixos escrits i decidir si hi fa alguna cosa.