L'independentisme qüestiona la credibilitat de l'espionatge contra Sánchez i Robles
ERC, Junts i la CUP ho consideren una "cortina de fum" per tapar el Catalangate
BarcelonaDues setmanes després que esclatés el Catalangate, l'independentisme no s'acaba de creure que el president Pedro Sánchez i la ministra Margarita Robles també hagin pogut ser víctimes d'espionatge. "És evident que podria ser una cortina de fum", ha dit aquest dilluns el president d'Esquerra, Oriol Junqueras. Una cortina de fum, a parer seu, per tapar el Catalangate i perquè el govern espanyol segueixi sense donar explicacions convincents sobre l'origen de l'espionatge a l'independentisme. Aquesta vegada no hi ha hagut matisos entre partits sobiranistes: JxCat i la CUP també han qüestionat la credibilitat de la denúncia del govern espanyol. "Què estan esperant per fer una comissió d'investigació?", s'ha preguntat, per la seva banda, la portaveu de la Generalitat, Patrícia Plaja, en una roda de premsa convocada amb urgència.
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha apuntat en la mateixa direcció que Junqueras al considerar que tot plegat és una maniobra de l'executiu espanyol per "passar de botxins a víctimes". És a dir, per intentar treure del focus el Catalangate perquè només es parli de l'espionatge a Sánchez i Robles. "No cola", ha conclòs. El diputat de la CUP Albert Botran s'ha expressat en idèntics termes i ha interpretat que tot plegat és un intent de "desviar l'atenció cap a l'estranger" i intentar exculpar el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) de l'espionatge a l'independentisme.
Les reaccions han arribat també del Palau de la Generalitat i de Waterloo. Ni el president Pere Aragonès ni l'expresident Carles Puigdemont han abonat la teoria de qüestionar l'espionatge a Sánchez i Robles, però han acabat fent un diagnòstic similar dels fets. Per a Aragonès, el cas és d'una "extrema gravetat", però hi ha una "doble vara de mesurar" perquè avui "tot són presses" i, en canvi, fins ara a l'independentisme només se li han donat "silencis i excuses". Fa uns dies el president català va demanar directament el cessament de la ministra de Defensa, que aquest dilluns s'ha sabut que també va ser espiada. Per a Puigdemont, la violació de la intimitat de Sánchez i Robles és un "crim gravíssim" que li mereix tota la seva "solidaritat", però alhora els ha retret "no haver fet res" per aclarir el Catalangate.
La portaveu del Govern ha mantingut que l'Estat és "responsable" de l'espionatge, també el govern de Sánchez, i ha exigit "responsabilitats" i "dimissions" dels que estaven darrere dels atacs. "Si no ho sabien, és que no controlen el seu propi estat", ha advertit. Tot i que Aragonès participarà dimecres en el Cercle d'Economia i Sánchez ho farà divendres, de moment no està previst que es reuneixin, malgrat que per a la Generalitat és una "necessitat". "El Govern està a l'espera de respostes, és una víctima", ha dit, i ha insistit en la necessitat d'activar una comissió d'investigació específica: "Cal arribar fins al final per aclarir el que ja és l'escàndol polític més importat de l'espionatge a Europa".
L'estratègia d'Esquerra
El Catalangate també ha tensat de nou l'aposta que ha fet ERC en l'últim lustre per intentar resoldre el conflicte polític català a través de la negociació amb l'Estat. Aquest dilluns Junqueras ha defensat que l'estratègia no és equivocada, però ha admès que la principal concreció d'aquesta estratègia, la taula de diàleg, podria estar "en perill". Així, per a ell, "la negociació continua sent una eina efectiva", però ara s'han posat "molt difícils les condicions" per reunir la taula de negociació. En definitiva, que ERC vol mantenir la seva estratègia negociadora però ha deixat en standby durant un temps la taula mentre no s'aclareixi l'afer de l'espionatge.
El mateix passa quan la pregunta és si els republicans deixaran de donar estabilitat al PSOE al Congrés i, com dijous passat, començaran a votar sistemàticament en contra dels decrets i lleis que hi porti el govern espanyol. No sembla que els republicans estiguin massa interessats en virar 180 graus, però ara per ara no tenen incentius per seguir donant estabilitat a la Moncloa a curt termini. "Això dependrà del que faci el govern espanyol [amb el Catalangate]", ha dit Junqueras.
Al seu torn, Junts per Catalunya ha considerat que la revelació de l'espionatge a dos membres del govern espanyol no eximeix Pedro Sánchez de responsabilitat ni de donar explicacions sobre l'ús del programari Pegasus contra més d'una seixantena d'independentistes. "Intenten passar de botxins a víctimes", ha criticat el portaveu de Junts, Josep Rius, que ha apostat per mantenir trencades les relacions amb el govern espanyol.
Per al partit de Carles Puigdemont, és imprescindible que s'obri una comissió d'investigació al Congrés de Diputats per aclarir el que ha passat, una decisió que s'ha de prendre aquest dimarts al matí a la junta de portaveus de la cambra espanyola. Fins ara el PSOE s'hi ha oposat, però JxCat li reclama que s'ho repensi després de les informacions fetes públiques aquest dilluns. "Si el mòbil del president del govern ha estat espiat, és un error greu de seguretat que requereix explicacions –ha dit Rius–. Veurem si el PSOE està disposat a arribar fins al final o si estem davant una cortina de fum".
D'altra banda, ha explicat que els membres del partit afectats pel Catalangate, com ell mateix o el secretari general, Jordi Sànchez, presentaran querelles individuals als jutjats del país on eren quan es van produir els atacs. És per això, ha explicat, que hi haurà demandes a l'estat espanyol però també a França, Bèlgica, Suïssa, Alemanya i Portugal.
Òmnium Cultural i la CUP han presentat les dues primeres querelles criminals pel Catalangate, totes dues davant el jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona, que ja investiga l'espionatge amb Pegasus al conseller i expresident del Parlament, Roger Torrent, i al líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall.
Òmnium presenta la querella en representació de l'exvicepresident de l'organització Marcel Mauri, la responsable de l'àrea d'internacional Elena Jiménez i Txell Bonet, periodista i companya de l'expresident de l'entitat, Jordi Cuixart. Per la seva banda, els anticapitalistes Carles Riera -diputat al Parlament-, Albert Botran -diputat al Congrés- i David Fernàndez -exdiputat a la cambra catalana- han dirigit la denúncia contra NSO Group, empresa propietària del software Pegasus, i qualsevol altra persona actor involucrat a l'espionatge, per presumptes delictes contra la intimitat, concretament de descobriment i revelació de secrets.