L'independentisme recupera el pacte fiscal

Barcelona / MadridDes que l'any 2012 Mariano Rajoy va tancar la porta al pacte fiscal que el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, va posar sobre la taula del cap de l'executiu espanyol, l'independentisme havia deixat aquesta proposta dins d'un calaix. De fet, aquell rebuig frontal va ser un dels detonants de l'inici del Procés. Després del 9-N, de l'1-O i de la repressió posterior, ara l'independentisme encara una nova fase que passa per obrir una negociació amb l'Estat per abordar el conflicte polític, però també per gestionar el mentrestant, intentant guanyar més sobirania. I aquí, el pacte fiscal torna a aflorar. Ho va verbalitzar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, aquest dimecres al Parlament, i tant ERC com Junts han posat per escrit en els seus respectius pactes amb el PSOE que volen abordar una reforma del finançament de Catalunya.

Pere Aragonès es comprometia dimecres a treballar per arribar a un "ampli acord al Parlament perquè els impostos de Catalunya es recaptin a Catalunya i s'acabi amb el dèficit fiscal". "A això em dedicaré l'any vinent i espero comptar amb el seu suport", afegia el president dirigint-se a Albert Batet. El diputat de Junts li havia demanat "solucions estructurals" per acabar amb el dèficit fiscal i li havia retret que la condonació del deute al fons de liquiditat autonòmica (FLA) era un "pedaç". Precisament, una de les qüestions que els juntaires volen abordar a l'espai de negociació que van pactar obrir amb el PSOE és aquesta: demanar la "cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya". Què vol dir això? Fonts de la formació asseguren que significa demanar tota la recaptació dels impostos sense anar més enllà.

ERC, per la seva banda, es va comprometre a constituir una comissió bilateral amb l'Estat per abordar la reforma del sistema de finançament de Catalunya. El Govern defensa poder recaptar tots els impostos, però també definir una quota de solidaritat. "Que Catalunya els recapti i pagui a l'Estat pels serveis que presta. Estem disposats a debatre una quota de solidaritat, una quota de convergència econòmica, de la mateixa manera que a Europa existeix. Però aquest esforç de solidaritat ha d'estar molt lluny del que ara estem patint, que no és un esforç de solidaritat, és un espoli fiscal", afirma el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una entrevista a l'ARA que es publicarà diumenge. Una proposta que s'assembla molt a aquella que Mas no va poder negociar amb Rajoy, tot i tenir l'aval del Parlament al darrere.

Ara Aragonès diu que "al llarg del 2024" voldria "tenir les bases" d'aquest nou model de finançament. Una proposta que creu que hauria de sorgir del "consens" i que, admet, "mai serà perfecta fins que no siguem un estat independent". Generalitat i Estat s'han compromès a negociar-ho en el primer trimestre de l'any que ve, però no hi ha cap garantia que el govern espanyol estigui disposat a acceptar la sortida de Catalunya de l'actual model multilateral, del cafè per a tothom.

D'entrada, doncs, l'objectiu és similar al pacte fiscal del 2012. El model era semblant al del concert econòmic basc: que Catalunya recaptés tots els impostos, però afegint-hi una quota de solidaritat. Ara bé, caldria concretar la proposta: quins impostos i quina part se cedeix, si es fa amb normativa o sense, entre altres qüestions. Al Govern tenen coll avall que no serà fàcil convèncer l'Estat, però volen obrir aquest meló. De fet, tant a l'acord d'ERC com al de Junts, els socialistes es limiten a comprometre's a parlar-ne, sense més concrecions. És a dir, no detallen si s'obriran a materialitzar una espècie de pacte fiscal, a través de la cessió completa dels impostos, o si el continuaran rebutjant com fins ara. Fonts del govern espanyol insisteixen que s'haurà de negociar tot. "Que es produeixi o no és una altra cosa", apunten les mateixes fonts.

Una "cessió de poder"

La professora catedràtica d'hisenda pública de la Universitat de Barcelona Núria Bosch subratlla que la principal dificultat que el govern espanyol s'avingui a un pacte fiscal és que es tracta d'una "cessió de poder". La clau, recorda, és la "contribució" que Catalunya hauria de fer a l'Estat amb la quota de solidaritat. El president del Consell Assessor en Política Econòmica de Catalunya, Guillem López Casasnovas, té previst posar sobre la taula de la pròxima reunió de l'organisme, prevista per al 27 de novembre, la possibilitat de recuperar el document que va elaborar en el seu moment aquest organisme per avalar el pacte fiscal o que l'ens actualitzi la seva posició sobre la qüestió.

Cal tenir en compte que, per ara, Catalunya forma part del règim comú del model de finançament, amb totes les comunitats autònomes menys Navarra i el País Basc. Ser-ne "singular" implicaria una modificació de la Lofca, la llei de finançament de les comunitats autònomes, cosa que requereix majoria absoluta al Congrés i, prèviament, haver passat pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), òrgan que reuneix totes les comunitats autònomes. Tot i que portar el debat al CPFF no és un imperatiu, sempre que hi ha hagut una modificació parcial o total del model de finançament ha estat així. Va passar el 2001 i el 2009.