L'independentisme rep amb fredor el veto al segon referèndum escocès
El Govern i els partits traslladen el suport a Escòcia perquè pugui tornar a votar
BarcelonaLa decisió del Tribunal Suprem britànic de vetar un segon referèndum d'independència a Escòcia ha sigut rebuda amb fredor i perfil baix per part de l'independentisme català. El motiu és que ni l'independentisme més unilateralista ni el més pactista tenen gaires motius per veure alguna escletxa positiva en el nou escenari escocès. L'unilateralista, perquè el govern escocès ha renunciat sempre fins ara a una consulta o a una ruptura unilateral i, per tant, no podrà ser cap mirall a seguir. El pactista, perquè suposa un precedent que el govern espanyol podrà esgrimir per seguir negant un referèndum pactat a Catalunya.
La prova més clara és que aquest dimecres no hi ha hagut grans declaracions ni proclames sobre la matèria. El Govern no s'ha pronunciat en públic fins a la nit i els líders independentistes que sí que ho han fet s'han limitat a donar mostres de suport al poble escocès a través de les xarxes socials. Un d'ells ha sigut l'expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont, que ha traslladat el seu afecte tant als escocesos com a les seves institucions i s'ha mostrat convençut que algun dia Escòcia podrà acabar "completant" el camí cap a la independència "malgrat la decisió" del Suprem britànic. També el secretari general del partit, Jordi Turull, ha expressat al seu suport a la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, i ha lamentat que s'hagi "limitat" el dret dels pobles "a decidir lliurement el seu futur". Però fonts de Junts asseguren que no volen ser pessimistes i recorden que, si el 2012 el govern britànic i escocès ja van pactar un referèndum acordat, aquest escenari "es podria repetir".
El principal problema per a l'independentisme és que el primer referèndum escocès, el del 2014, es va convertir en un exemple a reivindicar tant per la determinació del govern escocès per aconseguir-lo, com perquè va tenir l'aval del govern britànic de l'època liderat per David Cameron. El que venia a dir llavors l'independentisme és que si una nació europea com l'escocesa podia votar amb plenitud i reconeixement internacional, també ho havia de poder fer algun dia Catalunya. Ara la decisió del Tribunal Suprem britànic canvia de paradigma, ja que, almenys a curt termini, ja no hi haurà un segon referèndum per poder reivindicar des de Catalunya.
El Govern també ha sigut caut amb la matèria. Fonts del departament d'Exteriors consultades per l'ARA han expressat tot el suport al poble escocès i també tot el respecte "per les decisions que prengui el govern d'Escòcia". La Generalitat, però, no ha volgut fer grans manifestacions ni grans paral·lelismes amb Catalunya, que històricament també s'ha trobat el veto dels tribunals a un referèndum. "Esperem que trobin els mecanismes [per votar] en un moment donat", conclouen les mateixes fonts del departament de Meritxell Serret. La consellera, ja de nit, ha fet un tuit per expressar el seu suport als escocesos i als "passos" que decideixi fer a partir d'ara el seu govern. Des d'Esquerra i en conversa amb l'ARA, el responsable de relacions internacionals del partit, Jordi Solé, ha considerat que l'opinió del Suprem "no hauria de desmotivar el govern escocès per seguir perseverant". "Si hi ha lleis o constitucions que ho impedeixen, el que cal fer és treballar per superar els obstacles", conclou.
Des de la CUP es veia aquest segon intent de referèndum escocès com un nou embat democràtic que calia seguir de ben a prop. De fet, els cupaires fa un temps van arribar a plantejar una sincronització de dues votacions –una a Escòcia i l'altra a Catalunya–. Fonts del partit expliquen que la decisió de la justícia britànica era "esperable", però que no per això "deixa de ser una decisió greu i preocupant". No hi haurà sincronització de referèndums possible, però els cupaires sí que veuen un paral·lelisme en els escenaris que s'obren: "Ara té més sentit que mai que en el marc europeu Escòcia i Catalunya treballin conjuntament per a l'exercici del dret a l'autodeterminació".
L'ANC: l'unilateralisme com a única via
El tema escocès també és seguit de ben a prop per l'ANC, tot i que aquesta organització ha donat per impossible la via d'un referèndum acordat a Catalunya. La presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, ha lamentat la decisió del Tribunal Suprem britànic per haver "negat la democràcia al poble escocès" i haver deixat palès que "la Gran Bretanya no és verdaderament una unió de nacions voluntària". Per a l'Assemblea, tot plegat demostra que "la via unilateral és l'única opció", un fet que ja fa temps que reivindiquen els fulls de ruta de l'entitat.