L'independentisme torna a fer protagonistes la llengua i la nació

BarcelonaLes eleccions del 23-J van atorgar a l'independentisme un gran poder de decisió, malgrat la desorientació dels últims anys en què el moviment ha anat desenfocant els objectius i ha anat perdent centenars de milers de votants pel camí. En un context de reorientació estratègica sis anys després de l'1-O, les reivindicacions sobre la llengua i la identitat han tornat amb força. Van entrar de ple amb les negociacions de la mesa del Congrés, en què es va acordar l'oficialitat del català a la UE –encara no assolida– i l'ús de la llengua a la cambra baixa estatal amb els vots de Junts i ERC. En la Diada també hi van jugar un paper clau, fins i tot en la manifestació de l'ANC. I el Govern també s'ha centrat en l'impuls de la llengua com "un pilar bàsic" i objectiu de legislatura. Així el president, Pere Aragonès, ha acordat aquesta setmana amb Pedro Sánchez una llei de pluriulingüisme.

D'una banda, l'independentisme ha tornat a fer èmfasi en el discurs més nacional, no només l'utilitari –que amb la independència hi hauria més benestar i que fins i tot havia explicat recorrent al castellà–. De l'altra, hi ha la perspectiva oberta que alguns d'aquests objectius es puguin abordar en les negociacions amb l'Estat.

La frustració ha portat al fet que el 90% dels catalans no percebin com a probable la independència, segons el primer baròmetre del CEO d'aquest any, però més d'un 60% creuen que l'autogovern actual és insuficient. Com pot afectar això al moviment? "Davant la manca de credibilitat de l'objectiu de l'estat propi, altres temes entren a l'agenda", de caràcter econòmic, però també identitari, explica Pablo Simón, professor de ciència política de la Universitat Carles III de Madrid. Un d'aquests és el reconeixement nacional i la llengua: "Ara es retorna a qüestions nuclears per a la identitat i el fet principal torna a ser que la nació estigui reconeguda i protegida", mentre que en l'època intensa del Procés "es focalitzava més en els afers econòmics". Hi coincideix Mario Ríos, professor de ciència política de la Universitat de Girona, que assegura que "hi ha un retorn a temes de la Catalunya autonòmica amb un nacionalisme clàssic", en què fins i tot ha entrat de ple la gestió de la immigració per part de Junts, que en reclama les competències, mentre alhora creixen partits ultres com Aliança Catalana, apunta Ríos.

Hi ha, doncs, un canvi de paradigma: "L'independentisme ha de passar del wishful thinking –pensament basat en el desig– a la realitat efectiva de la qual parla Maquiavel", explica l'exdirector del CEO Jordi Argelaguet. Sosté que "s'està plantejant la renacionalització de Catalunya i tornar a la reivindicació nacional" després de veure que "l'alternativa que l'independentisme pot créixer centrant-se en el benestar i la política pública té una limitació evident". Ara s'escampa la lectura que "es va aparcar la nació per tenir l'estat, però no s'ha obtingut l'estat i la nació s'esllangueix".

Mar de matisos obert?

L'escenari actual pot permetre obrir un ventall de grisos en què entri fins i tot la millora de l'autogovern. El canvi de govern és clau, segons totes les veus consultades, perquè l'independentisme ha transmès que amb el PSOE "hi ha marge per avançar" des de la moció de censura a Mariano Rajoy que va fer president Pedro Sánchez. Argelaguet comenta que "s'obren camins de reforma de l'Estat" i una part important de catalans "es pregunta per què s'han d'arriscar a fer la independència si hi ha recorregut en la negociació amb els socialistes".

A l'ANC, la identitat i la llengua hi han pres força, però sempre lligades a la independència. La presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, ja va advertir en una entrevista a l'ARA que "els passos que ens alliberen una mica de la repressió o donen una mica de reconeixement a la nostra llengua no són passos cap a la independència".

Una llei de llengües com la plantejada per Sánchez i Aragonès pot ser una opció de pacte, segons Ríos, acompanyada d'una altra eventual llei que declari Catalunya com a nació. Simón també veu possible que siguin qüestions identitàries les que acabin apropant els pactes entre partits.

Reptes

El repte principal de l'independentisme és "tenir gent amb consciència nacional clara per tornar a avançar" i, "en funció del panorama, es pot intentar ser el màxim d'eficient", assevera Argelaguet. Alhora, un altre desafiament és la "reconstrucció d'uns lideratges molt damnificats", assenyala Simón, mentre el moviment es pot plantejar que "des de la institucionalitat es pot fer país i anar avançant esperant un context més favorable". Ara bé, si l'independentisme avança cap a "reformes plurinacionals" de l'Estat, Ríos exposa que es pot causar una paradoxa: "es debiliten les raons de ser del moviment".