Rajoy no sabia res de l'operació Catalunya (ni de la Gürtel ni de la Kitchen ni dels sobres de Bárcenas)

Madrid"No tinc cap coneixement de l'existència d'una denominada operació Catalunya". És el que ha assegurat Mariano Rajoy a la comissió que investiga la guerra bruta contra l'independentisme al Congrés. L'expresident del govern espanyol i del PP ha negat ser coneixedor de res, tal com va fer quan va ser interrogat com a testimoni al judici del cas Gürtel, l'estiu del 2017, i a la cambra baixa en una altra comissió d'investigació sobre l'operació Kitchen a finals del 2021. "No puc convertir-me en un comentarista de què fan o de què no fan altres. S'han equivocat d'interlocutor. Jo no pinto res aquí, encara que hi estic molt a gust", ha remarcat amb el seu particular estil.

Després d'una compareixença de més de tres hores, plena d'evasives, ha estat el torn de Jorge Fernández Díaz. L'exministre d'Interior entre 2011 i 2016 ha seguit el camí traçat per Rajoy i ha negat l'existència de l'operació, que ha qualificat d'"invent". "Li puc assegurar que durant el meu mandat al ministeri mai vaig sentir a parlar d'operació Catalunya, mai", ha dit. Si bé Fernández Díaz ha negat "rotundament" que "políticament" es dissenyés cap "pla per carregar-se els dirigents del Procés", sí que ha admès que és possible que es produïssin "algunes actuacions il·legals" per part d'alguns agents, sense que estiguessin "ni autoritzades ni promogudes" i "per les raons que fossin". L'exministre se n'ha desvinculat i també ha exculpat l'expresident espanyol. "Rajoy mai em va donar una ordre que fos il·legal", ha assegurat.

Segons l'expresident del govern espanyol, l'única operació Catalunya de la qual és coneixedor és "l'intent de liquidar un Estat amb més de cinc segles d'història". Rajoy ha tret pit reiteradament d'haver-la "aturat". El compareixent ha aprofitat per fer promoció del seu llibre, Una España mejor, que ha portat a la comissió, i al qual s'hi ha aferrat per afirmar que els únics fets en els quals ha participat són els que hi relata. És a dir, com va actuar a Catalunya a través de l'aplicació de l'article 155 davant les "actuacions que vulneraven la llei i la Constitució d'alguns dirigents polítics". S'ha desvinculat, però, de les actuacions de l'anomenada policia patriòtica. "No tinc cap coneixement d'una trama parapolicial", ha insistit.

Compareixença tensa

Rajoy ha comparegut acompanyat per una quinzena de diputats del PP –una representació més nombrosa del que és habitual en aquesta mena d'òrgans–, la immensa majoria dels quals han marxat quan ha estat el torn de Fernández Díaz. Durant els interrogatoris del PSOE, Podem, EH Bildu i ERC s'han viscut moments de tensió quan els diputats Manuel Arribas, Ione Belarra –a qui Rajoy ha negat haver ordenat investigar a diputats del partit lila–, Jon Iñarritu i Gabriel Rufián l'han collat. "Quants insults, mentides i ignomínies per set vots", s'ha queixat Rajoy davant les preguntes dels socialistes sobre l'excomissari José Manuel Villarejo, a qui l'expresident ha reiterat que no coneix, i sobre qui és l'M. Rajoy que apareix als papers de Luis Bárcenas, l'extresorer del PP. Els diputats populars han respost amb desqualificacions i comentaris que han interromput els interrogatoris en nombroses ocasions i han provocat alguna crida a l'ordre de la presidència de la comissió. "Sou molt pesats", els ha retret el portaveu republicà.

"Vull parlar d'Andorra"

Rajoy, que té una investigació oberta a la justícia andorrana per haver, presumptament, pressionat la direcció de la Banca Privada d'Andorra (BPA) –on la família Pujol tenia comptes–, s'ha mostrat molt interessat a parlar d'aquesta qüestió. "¿Aquesta intensitat en la relació tractava de buscar draps bruts a polítics independentistes o als seus familiars?", li ha preguntat el diputat juntaire Josep Pagès, sobre els contactes entre el 2012 i el 2015 del seu executiu amb les autoritats del país veí. L'expresident ha negat haver parlat, en el viatge oficial que va fer a Andorra el gener del 2015, de comptes corrents de persones concretes i ha assegurat que mai ha amenaçat ningú. "No és el meu estil, tinc altres defectes", ha afirmat. "Vito Corleone mai va anar a amenaçar ningú. Vostè envia els seus comissaris", ha replicat Rufián.

En una compareixença fa tres setmanes en la mateixa comissió, l'exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, va denunciar "coaccions i amenaces" de la policia patriòtica i va assenyalar directament l'exministre d'Interior per haver posat en marxa un "lawfare" (guerra judicial) contra l'entitat i la seva filial espanyola, Banco Madrid, que va propiciar "una intervenció bancària injusta". Rajoy s'ha desvinculat d'aquesta operació. "Són decisions del Banc d'Espanya, del regulador andorrà i dels tribunals", ha argumentat. Fernández Díaz, acompanyat del seu advocat pel fet que està processat per la Kitchen a l'Audiència Nacional, ha fet el mateix. "No he tingut res a veure [...] La BPA no entrava en la meva agenda", ha assegurat unes hores més tard. L'exministre també està investigat per la mateixa jutgessa d'Andorra.

No es reconeix als àudios

"Negaré, fins i tot sota tortura, que aquesta reunió hagi existit", va afirmar l'exministre en una reunió amb Villarejo i l’exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino, de la qual es va fer públic l'àudio. Era el 16 de desembre del 2012 i el polític català reclamava als seus interlocutors que focalitzessin la seva persecució en el president de la Generalitat d'aquell moment, Artur Mas. "Jo no reconec això", ha afirmat i ha apuntat a una hipotètica manipulació de les gravacions en les quals se l'identifica. Fernández Díaz ha assegurat que mai s'ha reunit amb l'excomissari. "S'acabarà carregant aquest mort vostè sol i ho sap", l'ha advertit el portaveu socialista a la comissió i li ha recordar que la fiscalia li demana quinze anys de presó per l'espionatge contra Bárcenas que arribarà a judici d'aquí a un any i escaig i en el qual, en canvi, Rajoy n'és testimoni.

Operació Catalunya: ¿l’últim tren per investigar la guerra bruta?