L’IRPF del PP estalviaria de 10 a 12 euros al mes a les rendes de 30.000 euros

PalmaSi hi ha un mantra que han repetit els representants del Govern de Marga Prohens des que varen assumir el poder és que el PP compleix la seva paraula. I una de les promeses que va tenir més rellevància durant la campanya electoral va ser que hi hauria una baixada d’impostos. Així les coses, la reforma de l’IRPF és a les portes després d’haver eliminat l’impost de donacions i successions –en realitat, l’Executiu el bonifica, perquè aquesta taxa és estatal i no la pot llevar. La revisió fiscal n’inclou rebaixes en el tram autonòmic, les quals, segons preveu la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació, a càrrec d’Antoni Costa, seran de mig punt per a les rendes inferiors a 30.000 euros i d’un quart de punt per a les superiors. Per entendre què representa això, si prenem com a exemple una persona amb una renda de 30.000 euros, amb dos fills a càrrec seu, l’estalvi és d’entre 10 i 12 euros mensuals aproximadament.

Segons els càlculs de l’exdirectora de l’Agència Tributària de les Illes Balears Maria Antònia Truyols i del catedràtic d’Economia de la UIB Carles Manera, una renda de 16.000 euros estalviaria 52,25 euros a l’any (4,35 euros al mes); una de 30.000 euros deixaria de pagar 122,5 euros a l’any (10,18 euros al mes) i una de 60.000 euros estalviaria 242,25 euros a l’any (20,19 al mes). Altres experts consideren que l’estalvi per a una persona amb una renda de 30.000 euros seria de 150 anuals (12,50 al mes), i de 225 euros a l’any (18,75 al mes) per a les rendes de 60.000. D’altra banda, segons la calculadora que el mateix PP va posar a disposició dels ciutadans, una persona amb 30.000 euros de renda i dos fills a càrrec estalviaria 113 euros a l’any (9,41 al mes).

Mentre que aquesta rebaixa no suposa un canvi substancial per a les famílies, el cost per a les arques autonòmiques seria de 41,3 milions d’euros a l’any, segons ha pogut saber l’ARA Balears gràcies als experts consultats. Una xifra que puja als 165,2 milions si s’aplica tota la legislatura. I cal recordar que l’eliminació de l’impost de successions i donacions i la rebaixa del de transmissions patrimonials implica, segons els càlculs del Govern, una pèrdua de 75 milions d’euros anuals, 300 durant la legislatura. Així que parlam d’una minva d’uns 465,2 milions d’euros d’ingressos a les arques públiques.

A més, s’ha de tenir en compte que les reduccions són per a tothom, vulnerables, classe mitjana i rics. És a dir, les rendes altes també es beneficien de les rebaixes en els trams inferiors, que s’apliquen a tots els nivells de renda.

D’altra banda, el PP ha plantejat altres deduccions a l’IRPF, que també tindran el seu cost: per naixement (800 euros pel primer fill, 1.000 euros pel segon, 1.200 euros pel tercer i 1.400 pel quart i els següents, amb un cost aproximat per a la comunitat de 9,45 milions d’euros anuals);per a propietaris que lloguen els seus habitatges (uns 9,8 milions d’euros) i per les cures de les persones grans (el Govern deixaria d’ingressar devers 2 milions d’euros a l’any). La Conselleria dirigida per Antoni Costa també vol incrementar un 10% el mínim personal i familiar, que és la part de la renda que no tributa perquè està destinada a satisfer les necessitats bàsiques. Així que el cost per als recursos públics seria encara més gran.

No és moment d’ingressar menys

En aquest context, cal tenir presents les recomanacions que l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha fet a l’Informe sobre execució pressupostària, deute i regla de despesa de les Illes Balears, que es va publicar el 6 de juliol. L’entitat proposa que, en els pressupostos per al 2024, “s’evitin increments de despeses o reduccions d’ingressos de caràcter estructural finançats amb càrrec a l’increment d’ingressos temporal que es produirà aquest exercici”. És a dir, millor no aprofitar una situació puntual com l’augment de recaptació que provoca la inflació per reduir els ingressos públics amb mesures que afecten l’estructura tributària de les Illes. I també cal recordar que el Govern ha optat per minvar els seus recursos a mig any del retorn de les regles fiscals de la UE, que en limiten el dèficit i el deute.

“És una mesura que té una transcendència mínima i que es ven com una caiguda de la pressió fiscal”, apunta Carles Manera, a més de remarcar que “s’hauran de fer ajustos al pressupost per quadrar la reducció d’ingressos”. Manera recorda que la idea que la reducció d’impostos provoca més recaptació per l’increment de l’activitat econòmica dels ciutadans –l’economista nord-americà Arthur Laffer n’és el principal teòric– “no té cap validació científica”, i precisament aquest és un dels arguments que fa servir el Govern per justificar la reforma fiscal.

L’economista i assessor fiscal Rafel Payeras coincideix amb el diagnòstic. “Aquesta possible rebaixa d’impostos, acompanyada d’altres que ja s’han aprovat, obligarà l’Administració o bé a gestionar de manera molt més eficient els recursos limitats de què disposarà, o a fer una retallada considerable en despeses i inversions”, comenta. Pel que fa a les deduccions, Payeras apunta que “en molts de casos no s’apliquen d’una manera efectiva”, en part perquè les desconeixen i es limiten a confirmar l’esborrany que envia l’Administració, un document que “no incorpora aquesta informació directament”.

L’exconsellera d’Hisenda del darrer Govern d’Armengol,RosarioSánchez, qualifica d’“eslògan” la davallada de l’IRPF. “Pot semblar atractiu, però el plantejament que fa el PP no afecta les butxaques de les rendes mitjanes, suposa un estalvi per a les més altes i té un impacte important en els comptes públics”, diu. “La disminució d’ingressos es podrà maquillar a curt termini, però qui pren aquesta decisió hauria de ser transparent i informar tècnicament de l’impacte d’aquestes mesures i a què s’haurà de renunciar. La Conselleria està preparada per fer aquest informe d’impacte”, afegeix.

Una mesura per atreure votants

Les baixades d’impostos són un element constant en les propostes dels partits de la dreta i l’extrema dreta, alineats amb la defensa de la llibertat individual per damunt de l’intervencionisme de l’Estat. “Fa dècades que el discurs neoliberal ha calat. Ho hem assumit malgrat que l’evidència demostra el contrari”, explica el sociòleg de la UIB David Abril, que recorda que la pandèmia va deixar clara la superioritat de la gestió pública. A més,Abril remarca que “creure que guanyes quan et rebaixen IRPF és un autoengany”, perquè “els ciutadans perden molt més amb les retallades de serveis” que provoquen les baixades d’impostos. “Els serveis són un salari indirecte, però no es percep d’aquesta manera”, diu. Així, l’antropòleg Alexandre Miquel insisteix que cal treballar perquè “els relats contra fàctics absurds substitueixin els fets reals”. “Han aconseguit anar destruint el concepte d’allò col·lectiu i cal recuperar la idea que el bé comú també és bo individualment”, sentencia.