L’ombra de Bauzá torna a sobrevolar les polítiques del Govern de Prohens

PalmaVa ser Lluís Apesteguia, coordinador de MÉS per Mallorca, qui va llançar enlaire la comparació entre l’acord PP-Vox i el Govern de José Ramón Bauzá. Ho va fer just una estona després que s’anunciàs el pacte de governabilitat entre la formació conservadora i la d’ultradreta. Però quines són les similituds? Sens dubte, n’hi ha de molt clares. En concret, la lluita per minvar la presència a l’escena pública del català, que va dur Bauzá a impulsar canvis normatius polèmics i que van promoure la major mobilització ciutadana que es recorda a les Illes Balears, amb camisetes verdes pertot arreu. Una de les mesures més polèmiques d’aquell govern va ser el famós impuls del trilingüisme a les escoles, el TIL, que era un pretext per reduir les hores de català. Ara, l’anglès no apareix a l’acord de Marga Prohens amb Vox, però sí que es parla de la importància de protegir també el castellà i les modalitats lingüístiques pròpies de cada illa, una dèria que el partit d’ultradreta ha repetit i que també era dèria de Bauzá.

En canvi, on hi ha una coincidència mil·limètrica és a fomentar la lliure elecció de llengua a l’escolarització, que José Ramón Bauzá va perdre després als tribunals. Ara el PPi Vox ho tornen a posar en un acord i asseguren que ho introduiran progressivament a cada etapa educativa. El mateix passa amb el requisit del coneixement del català per als treballadors públics i funcionaris. Durant prop de quatre anys, aquesta realitat es va mantenir en vigor, la del català només com a mèrit, fins que el Govern d’Armengol va recuperar el 2016 l’obligatorietat de conèixer la llengua pròpia de les Illes Balears per accedir a ocupacions públiques.

També hi ha una gran sintonia amb l’espanyolitat del discurs públic, la defensa de la unitat d’Espanya i la reducció de despesa pública. Bauzá tenia 35 diputats. El PP i Vox en sumen 34. Potser les coses no han canviat tant. Això si, Bauzá va perdre 15 diputats després de quatre anys de castigar el català.

Lliure elecció de llengua

José Ramón Bauzá va voler acollir la reivindicació de determinades famílies de poder elegir ‘lliurement’ la llengua en la qual escolaritzaven els seus fills. El Tribunal Superior de Justícia va tombar la resolució del que va ser el seu conseller d’Educació, Rafel Bosch, i va limitar aquesta opció de manera molt restrictiva, gràcies a l’acció jurídica del sindicat STEI.

Llevar el requisit del català

L’any 2012 José Ramón Bauzá va eliminar el requisit de conèixer el català per accedir a l’Administració pública. Ho va fer enmig d’una enorme polèmica. Quatre anys després, la majoria d’esquerres del Parlament de les Illes Balears el va tornar a fixar, i incorporà, a més, mesures per fomentar-ne el coneixement entre els treballadors públics.

Trilingüisme: TIL

Una de les altres estratègies de José Ramón Bauzá per minimitzar el prestigi i l’ús del català a l’educació va ser introduir el concepte del trilingüisme. Segons el seu plantejament, calia incrementar les hores d’anglès i, per descomptat, la gran perjudicada va ser la llengua pròpia. Va provocar la manifestació més important que ha tingut lloc a les Balears.

Reducció de la despesa pública

Una de les obsessions de Bauzá era la reducció del ‘greix’ de l’Administració pública. Va arribar a eliminar 90 empreses i ens públics, amb centenars d’acomiadaments. El seu equip va assegurar que es reduïen fins a 115 milions d’euros anuals. També va llevar ajudes a sindicats i va reduir l’enorme nòmina d’alliberats sindicals d’ens públics.

L'espanyolitat per davant

José Ramón Bauzá sempre va reivindicar la seva espanyolitat i va lamentar que el PP, anys després, no lluitàs contra els ‘nacionalismes’ que rompen l’Estat, i per això va assegurar que deixava la formació.

Elegir primera llengua a l’escola

L’acord PP-Vox recupera una proposta molt similar a la de José Ramón Bauzá, tot i que aquesta acabàs derrotada als tribunals. “Els pares podran elegir la primera llengua d’escolarització. Estendrem aquest dret a totes les etapes educatives abans d’acabar la legislatura”. El conflicte està assegurat.

Ser funcionari sense català 

“No penalitzar l’accés a la funció pública” és la nova manera de redactar del que acaba essent en essència el mateix que va aprovar Bauzá: considerar el català només un mèrit per als aspirants a funcionaris i treballadors públics. Alguns experts consideren que clarament aquesta mesura incompleix l’Estatut d’Autonomia.

Les modalitats de cada illa

En el projecte de Govern signat entre el PPi Vox no apareix en cap moment la referència al trilingüisme que tan malament va acabar. Però sí que hi ha un dels altres eixos que van caracteritzar el projecte de l’expresident, les ‘modalitats insulars’. La defensa d’aquestes formes sempre ha agradat molt a Vox, tot i que els seus portaveus mai no les emprin en públic, perquè parlen en castellà.

Eficiència en la despesa pública

El PP i Vox també eliminaran ens públics, “tots aquells que no reportin beneficis clars per a la ciutadania, i suposin una despesa supèrflua”. També estan disposats a llevar del mig tots els organismes públics que tinguin “finalitats ideològiques”. Igualment, estan disposats a modificar la Llei de consells insulars si hi ha ‘duplicitats’ de competències.

La unitat d’espanya al primer punt

El primer punt de l’acord dels 110 que incorpora el pacte PP-Vox és la defensa de la “unitat d’Espanya, fonament de la Constitució espanyola”. Aquesta mesura no queda clar de quina manera s’implantarà.