L'ONU conclou que Espanya "va violar" els drets polítics de Junqueras, Romeva, Rull i Turull
El Comitè de Drets Humans de l'organització dictamina que no va ser adequat suspendre'ls com a diputats abans de la condemna
BarcelonaVictòria dels líders independentistes catalans a l'ONU. El Comitè de Drets Humans de l'organització ha dictaminat aquest dimecres que Espanya "va violar els drets polítics d'exmembres del Govern i del Parlament de Catalunya" quan els va suspendre de les seves funcions públiques abans que fossin condemnats el 2019 arran del referèndum de l'1-O. La resolució dona la raó a una denúncia presentada el 2018 per l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. Tots quatre van al·legar que la suspensió de les seves funcions abans de la condemna violava el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Tots van obtenir, també, l'acta de diputats després de les eleccions del 21 de desembre del 2017, convocades arran de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. El juliol del 2018, el jutge que portava la causa del Procés, Pablo Llarena, els va suspendre com a diputats per estar processats per rebel·lió, tot i que encara no havia començat el judici.
Ho va fer aplicant l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal, que preveu la suspensió de càrrecs públics quan sigui ferma una interlocutòria de processament i estiguin en presó provisional per delictes vinculats "a bandes armades, individus terroristes o rebels". Llarena es va agafar a aquest últim concepte tot i que hi havia dubtes que el concepte "rebel" es pogués aplicar en aquests casos, i encara menys quan ni tan sols van acabar sent condemnats per rebel·lió. La resolució de l'ONU constitueix una reparació moral per als presos polítics, tot i que no comportarà cap sanció per a l'estat espanyol. "L'Estat té l'obligació d'adoptar les mesures necessàries perquè no torni a succeir en el futur", assenyala la resolució, en què dona sis mesos a l'Estat perquè informi de quines mesures s'han pres fins ara.
El comitè també aprofita per negar el caràcter violent de l'actuació dels presos polítics. "Diverses organitzacions i entitats nacionals i internacionals han posat de manifest el caràcter pacífic de les accions que van dur a terme els demandants i altres responsables polítics i socials de Catalunya", sosté el dictamen, que conclou: "Una aplicació del dret intern que, de manera automàtica, doni lloc a la suspensió dels càrrecs electes per presumptes delictes basats en accions públiques i pacífiques amb anterioritat a l'existència d'una condemna impedeix una anàlisi individualitzada de proporcionalitat de la mesura i, per tant, no es pot considerar que compleixi els requisits de raonabilitat i objectivitat". La suspensió va ser "arbitrària" i no es va seguir un procediment "imparcial", conclou el comitè, que considera que no s'hauria d'haver aplicat cap acció contra ells fins a la condemna.
El govern espanyol "atendrà" la resolució
La ministra de Transports, Raquel Sánchez, s'ha mostrat partidària d'"atendre la resolució". Ha dit que l'executiu "entén que les resolucions judicials s'ajusten a la llei" i que està "disposada a millorar la legislació perquè sigui equiparable als estàndards de les legislacions més avançades en aquesta matèria", per bé que no ho ha concretat de quina manera. Per la seva banda, la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha reivindicat que l'executiu espanyol ha emprès "el camí correcte" en apostar pel "diàleg" en relació amb el conflicte català.
La resposta a la resolució és en mans del que el govern espanyol consideri, ja que els dictàmens del comitè, un mecanisme que s'autodefineix com a "quasi judicial", no són vinculants. Però sí que es considera que els signants del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (entre els quals hi ha Espanya) els han de tenir en compte. La decisió adoptada aquest dimecres afecta únicament els quatre denunciants, representats per l'advocat Nico Krisch, i no la resta dels encausats pel Procés. La catedràtica de drets humans al Graduate Institute of International and Development Studies de Ginebra Neus Torbisco-Casals ha sigut una de les impulsores de la iniciativa. En declaracions a l'ARA, Torbisco admet que "el més complicat va ser convèncer tots els actors polítics d'anar junts". El més important del dictamen, per a l'experta, és que digui que "Espanya ha vulnerat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics".
Els afectats i el moviment independentista també s'han mostrat satisfets amb la resolució de l'ONU. Després d'una visita a la seu del Parlament de Ginebra, el president Pere Aragonès ha parlat de "victòria moral i política". Per la seva banda, l'expresident Carles Puigdemont l'ha considerat una "bufetada" a l'Estat, i la CUP ha demanat "que no quedi impune". Entre els protagonistes del dia, el president d'ERC ha considerat que la resolució mostra que "l'única sortida és l'amnistia per a tots els represaliats, no valen excuses", i en el mateix sentit, Turull considera que és una "victòria política i moral". Finalment, Rull ha assenyalat que, "en un estat de dret homologable hi hauria conseqüències fulminants". L'estratègia de tots els condemnats pel Suprem passa ara per portar la condemna per sedició al Tribunal Europeu de Drets Humans i confien que decisions com la de l'ONU reforcin el seu cas. Aquest és, de fet, el segon cop que l'organisme es pronuncia en defensa dels presos polítics, després que el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU fes pública el 2019 una resolució en què instava l'Estat a alliberar Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras i reclamava que se'ls indemnitzés.
Pot afectar el cas Borràs?
La secretària del Parlament Aurora Madaula (JxCat) ha aprofitat la notícia per recordar que dijous es reunirà la mesa amb la reconsideració de la suspensió de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, com a "l'únic punt" a tractar: "Tenint en compte els arguments previs, i ara amb aquesta sentència, ERC i la CUP tenen l'oportunitat de revertir la injustícia". Borràs va ser suspesa en aplicació del reglament del Parlament, que estableix que qualsevol diputat serà suspès en el moment en què se li obri judici oral per un delicte vinculat a la corrupció. La presidenta no ha estat encara condemnada, però ha entrat en fase d'enjudiciament i, malgrat les diferències entre els casos, el seu entorn denuncia que se li està vulnerant la presumpció d'innocència. En canvi, ERC, CUP, PSC i comuns no creuen que les dues situacions siguin equiparables.
