L'oposició avisa que no es conformarà amb qualsevol dotació del factor d'insularitat

PalmaLa reunió entre el Govern i l'executiu espanyol per incloure el factor d'insularitat als pressupostos estatals de 2022 ha provocat una alegria continguda relativa als passadissos del Parlament. Llevat del PSIB i Podem, que s'han felicitat per l'eficàcia de la via negociadora, els grups de l'oposició han deixat ben clar que no es conformaran amb una dotació econòmica qualsevol. La primera reunió es durà a terme més de dos anys després de l'aprovació del decret llei del Règim Especial de les Balears (REB) i un any tard, perquè el factor d'insularitat ja s'hauria d'haver inclòs als pressupostos del 2021. Sigui com sigui, amb negociació o sense, el que és cert és que, de camí a aquesta trobada, el Parlament ha presentat un recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos estatals de l'any passat –a iniciativa d'El Pi–. A més, el tancament d'aquest capítol donarà força a una reivindicació que també es fa des de fa mesos: l'aprovació del règim fiscal.

"La reunió de la comissió mixta és una bona notícia que confirma que la pressió política dona fruits", ha assenyalat el portaveu del PP, Toni Costa, aquest dimecres després de la reunió de la Junta de portaveus i fent referència al recurs contra els pressupostos del govern espanyol, al qual es va sumar el PP –en total, hi votaren a favor 30 diputats d'El Pi, MÉS per Mallorca, Més per Menorca, el PP i Ciutadans. Costa també ha destacat "l'ofensiva política" del seu partit, amb la interpel·lació a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, al Senat i la sol·licitud de compareixença al Congrés. "Montero no va concretar la quantia, però en el PP esperam que en cap cas sigui inferior als 90 milions d'euros, una dotació que Armengol va rebutjar perquè la va considerar insuficient quan es va acordar el factor d'insularitat amb Cristóbal Montoro l'any 2018", ha explicat Costa, qui també espera que "anunciï que la part fiscal del REB entrarà en vigor l'1 de gener de 2022".

Per part seva, el diputat de MÉS per Mallorca Josep Ferrà ha recordat que els ecosobiranistes varen donar suport a la proposició d'El Pi, que fixa una quantitat mínima de 100 milions d'euros per al factor d'insularitat. Ferrà ha remarcat que aquesta dotació econòmica ha de ser "addicional", com "els fons europeus". Per part de Més per Menorca, Josep Castells ha valorat també els efectes de "la pressió política" per aconseguir la reunió amb la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i la dotació del factor d'insularitat. Castells ha considerat que no dotar el factor als comptes estatals de 2022 hauria tingut com a conseqüència "un greu desgast electoral" del Govern. A més, el diputat menorquí també ha indicat que la quantitat hauria de ser superior als 100 milions d'euros. "Amb 100 milions s'arriba a la mitjana d'inversions estatals, però per compensar la insularitat s'ha d'anar més enllà de la mitjana", ha afegit.

La portaveu de Ciutadans, Patricia Guasp, també ha valorat positivament la reunió de la comissió mixta, encara que arriba "amb dos anys de retard", i ha destacat la pressió que ha exercit per dur-la a terme el recurs d'inconstitucionalitat. Com alguns dels seus companys, Guasp ha xifrat en 100 milions d'euros el mínim acceptable, i ha reclamat que s'inclogui el plus d'insularitat dels funcionaris públics en el REB.

D'altra banda, el portaveu de Podem, Alejandro López, ha destacat que "fins ara s'ha estat negociant" i que aquesta serà la línia a seguir per aconseguir el règim fiscal. López no ha assenyalat cap quantitat com a mínim acceptable. Per acabar, la portaveu del PSIB, Pilar Costa, ha reclamat al PP que "celebri les bones notícies" en relació amb el REB. "Continuarem treballant amb rigor i amb negociació política", ha dit, a més d'ironitzar amb el fet que bona part dels partits "se sentin els màxims responsables" d'haver aconseguit la reunió de dijous amb Montero.