El Parlament rebutja els pressupostos estatals per la manca d'inversions

PalmaEls pressupostos estatals per al 2022 han estat un dels grans protagonistes del ple del Parlament d'aquest dimarts. Durant el debat d'una moció del Grup Mixt sobre les inversions de l'Estat a les Illes, la Cambra ha aprovat una esmena d'El Pi mitjançant la qual rebutja els comptes del govern de Pedro Sánchez per a l'any que ve a causa de la manca d'inversions a les Balears. Segons el text de l'esmena –ha estat aprovada amb 28 vots a favor i 26 en contra–, el Parlament "refusa el projecte de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2022, ja que deixa les Balears per davall de la mitjana en inversió, perquè redueix la previsió d'inversió (...) dels pressupostos anteriors i perquè no es compensa degudament la manca de previsió del factor d'insularitat als exercicis 2020 i 2021". Pel que fa a les altres esmenes que han tirat endavant –tres de les quatre que ha presentat El Pi–, una insta el Govern a "valorar els pressupostos (...) de manera objectiva i no partidista". A l'altra, el Parlament assenyala que les Balears queden per sota de la mitjana estatal d'inversions, tant si es tenen en compte només les inversions territorialitzades com si s'afegeixen altres transferències de capital a les comunitats autònomes.

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha estat l'encarregat de defensar la moció, de la qual només s'han aprovat dos punts. El primer constata el fracàs de les inversions estatutàries del 2007. "Dels 859 milions d'euros que es varen acordar, només se'n varen a arribar a justificar 292", diu el text, que recorda que la previsió era que arribassin 2.800 milions d'euros en total –400 milions a l'any durant set anys. L'altre punt que ha tirat endavant deixa palès que "la suma d'inversions ordinàries de l'Estat (...) i del factor d'insularitat queda molt per sota de la xifra acordada al document Cap a un nou REB", que el Govern d'Armengol va elaborar l'any 2017. En aquest document es defensava que el factor d'insularitat no podia ser "inferior als 400 milions d'euros anuals". "Continuam estant molt enfora d'aquests 400 milions si sumam les inversions i el factor d'insularitat", ha dit Castells.

L'oposició carrega contra el Govern

El PP, El Pi i Ciutadans han carregat contra el Govern pel tracte que les Balears reben dels comptes de l'executiu de Pedro Sánchez per a l'any que ve, el primer que inclourà una dotació econòmica per al factor d'insularitat del REB. I la presidenta Francina Armengol ha hagut de reiterar una vegada i una altra els motius de satisfacció per als ciutadans de les Illes, encara que tampoc no ha convençut un soci d'investidura com Més per Menorca. La cap de l'Executiu ha destacat el poder de decisió que tindran les Balears sobre els 183 milions d'euros del factor d'insularitat, però no ha donat explicacions de la baixada de les inversions directes de l'Estat –de 201,65 milions d'euros el 2021 a 148,76 milions el 2022. Armengol tampoc no ha detallat quin ha estat el càlcul perquè, dels 183 milions del factor d'insularitat, 73 milions siguin per compensar la manca d'aquesta assignació el 2020 i el 2021 –cal tenir en compte que la mitjana anual que ha fixat la comissió bilateral mixta d'Economia i Hisenda és de 110 milions d'euros.

El portaveu del PP, Toni Costa, ha assegurat que els pressupostos estatals "deixen per terra" les Balears, després del "repertori fotogràfic" d'Armengol i la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, del 23 de setembre, quan es va signar el factor d'insularitat. "Els 110 milions d'euros pera cinc anys ens varen semblar bé, sempre que fossin extraordinaris", ha comentat, a més de recordar que les Balears han quedat sense inversions a carreteres mentre que les Canàries sí que en tenen (210 milions). "Vostè i Montero varen acordar un exercici de 'trilerisme' pressupostari que ens hauria de fer empegueir. El més important és el que amaga", ha continuat el portaveu popular, qui ha acusat Montero de donar ordre perquè les Illes renunciassin al conveni de carreteres. Segons Costa, "la retallada de 30 milions d'euros a les inversions directes a les Balears" ha confirmat "els pitjors pronòstics".

D'altra banda, el portaveu popular ha assenyalat que aquesta situació "encara es pot arreglar parcialment" i ha reclamat a Armengol que els senadors socialistes votin a favor del projecte de llei sobre el règim fiscal del PP que es debatrà dimecres en el Senat. "Si no hi voten a favor, hauran de donar explicacions als ciutadans de les Illes Balears", ha afegit.

Per la seva banda, Armengol ha retret al PP que demanàs 90 milions i que critiqui ara el factor d'insularitat, quan és de 183 milions, "més del doble". "Per primera vegada, les Illes estan per damunt de la mitjana per càpita d'inversions de l'Estat", ha comentat la presidenta, qui ha destacat que "això no passa ni a Catalunya". Respecte de la votació del règim fiscal de dimecres, ha advertit Costa que no l'amenaci "de res", perquè ell va ser "el director general de Pressupostos que va tractar pitjor els ciutadans". "Vostès varen votar a favor del decret llei del REB, i es diu clarament que el factor d'insularitat són inversions territorialitzades", ha explicat, a més d'assenyalar que la baixada d'inversions directes a les Balears per al 2022 és d'Enaire, l'empresa pública que gestiona els aeroports.

El portaveu d'El Pi, Josep Melià, ha considerat que la injustícia dels pressupostos estatals és "manifesta", amb 172 milions d'euros d'inversió directa: sense comptar el factor d'insularitat, la inversió per càpita a les Illes és de 147 euros, mentre que la mitjana estatal és de 282 euros. "Maquillen les xifres", ha dit Melià sobre el fet que el Govern afegeixi els 183 milions del factor d'insularitat a les inversions directes. El portaveu regionalista també ha recordat que el decret llei del REB assenyala que, a més de servir perquè les Balears estiguin a la mitjana en inversions estatals, també ha de "compensar les conseqüències inherents al fet insular". "Les Illes Balears estan a la coa en inversions, es posi com es posi", ha dit a la presidenta.

La portaveu de Ciutadans, Patricia Guasp, s'ha sumat a les crítiques i ha remarcat que el factor d'insularitat "no compensa" la pèrdua de 30 milions d'euros d'inversions estatals, "un 14,3% menys". "No sumin el que no es pot sumar per maquillar la realitat", ha dit durant la sessió de control al Govern, i ha acusat Armengol de saber que l'acord amb Montero pel factor d'insularitat "es compensaria amb altres inversions". A més, Guasp ha apuntat que no hi ha un euro per a carreteres, malgrat que la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, en pressuposta cada any. La portaveu taronja també ha fet referència a la pujada d'impostos "a la classe mitjana i treballadora, a les pime i els autònoms", mentre que el govern espanyol "s'apuja el sou un 2%".