L'Opus Dei i les dues ànimes de la dreta judicial

MadridA la cimera mundial d'actors d'extrema dreta que Vox va organitzar a Madrid el maig passat, el president argentí, Javier Milei, feia una crida a lluitar units contra el “socialisme cancerigen” i el que ell anomena els zurdos. També al PP s'acostuma a fer pinya malgrat les diferents sensibilitats, perquè es té clar qui és l'adversari. Aquesta màxima en la dreta política es reprodueix també en el pla judicial: al sector conservador conviuen dues ànimes que, a l'hora de la veritat, no permeten fissures. De la mateixa manera que Borja Sémper i Cayetana Álvarez de Toledo coexisteixen, a l'associació de jutges afí al PP, l'Associació Professional de la Magistratura (APM), han pogut conviure tant Pablo Llarena i María Jesús del Barco –perfils molt durs– com Manuel Almenar, algú amb qui una magistrada progressista consultada per l'ARA considera que podria coincidir en un 60% de plantejaments. 

Per aquesta unitat d’acció que mostra el bloc de la dreta als òrgans judicials de caràcter polític, bàsicament el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Constitucional (TC), una de les fonts consultades posa en dubte l’existència de dues ànimes –una de moderada i una de més inflexible–. En tot cas, proposa una divisió més extrema: entre els que són de l’Opus Dei i els que no, atès que no és menor el nombre de jutges vinculats a aquesta institució religiosa. Un pes important de la sala tercera del Tribunal Suprem recau en José Luis Requero, que n’és membre, com Ignacio Sancho, que podria optar a la presidència de la sala primera. Si finalment l’aconsegueix, serà indicatiu del perfil de magistrat pel qual aposta el bloc de la dreta del CGPJ per liderar la sala que s’ocupa dels assumptes de l’àmbit civil. Un altre nom destacat vinculat a l’Opus era el d’Andrés Ollero, exdiputat del PP i després magistrat del TC (2012-2021).

El Procés: "retorn a la caverna"

Fa aproximadament una dècada, quan Alberto Ruiz-Gallardón era ministre de Justícia al govern de Mariano Rajoy, es van proposar algunes reformes a la llei orgànica del poder judicial que van comptar amb el rebuig de totes les associacions de jutges. Un veterà magistrat apunta que allò va provocar convulsions internes a la dreta. Després, l’arribada del Procés "va provocar una reacció en sentit contrari", també de sectors més centristes i fins i tot progressistes, assegura, i la dreta "va retornar a la caverna". A l’anterior CGPJ hi havia perfils més "institucionals" com Juan Martínez Moya o Juan Manuel Fernández, però la línia dura contra el govern espanyol que marcava el vocal José María Macías –ara al TC– és la que es va acabar imposant al bloc conservador. L’últim president en funcions de l’òrgan de govern dels jutges d’abans de la renovació, l’advocat basc Vicente Guilarte, descrit per un dels seus membres com a "liberal" i d’una dreta "laica", seria el Borja Sémper dels jutges, i el pol oposat d’algú com Macías.

De fet, a la carrera judicial comença a percebre’s simpatia per Vox, però com que no s’ha articulat cap organització afí a la formació de Santiago Abascal, és difícil dimensionar el fenomen. I el repartiment de cromos de PP i PSOE a la cúpula judicial fa que l’APM i el partit d’Alberto Núñez Feijóo tinguin la paella pel mànec. Al nou CGPJ hi ha fins a set vocals membres de l’APM, amb noms de l’ànima radical com José Antonio Montero, Alejandro Abascal, José María Páez i Gema Espinosa, parella de Llarena. "Fins ara, en les grans decisions que hem hagut d’entomar, sí que s’ha imposat el sector més vinculat a l’APM", subratlla un membre del bloc progressista de l’actual òrgan de govern dels jutges. 

En les negociacions per escollir la nova presidència, que finalment va recaure en la catalana Isabel Perelló, alguns vocals van percebre que en el bloc conservador hi havia partidaris de respectar l’acord PSOE-PP de situar una dona membre de l’associació progressista Jutges per a la Democràcia –va acabar sent així– a canvi que Macías ocupés la plaça vacant que hi havia al TC, i d’altres que van intentar torpedinar-ho insistint amb el nom del magistrat Pablo Lucas. "A l’hora de la veritat, actuen de manera monolítica. Es reuneixen amb freqüència i fixen l’estratègia. Com que tenen clar qui és l’enemic, els que es queden en minoria la respecten", descriu aquest vocal del bloc progressista.

Relacions personals

Les fonts consultades coincideixen que la convivència de diferents sensibilitats és consubstancial a la gran majoria de grups humans, i que també succeeix a l’òrbita progressista. A Jutges per a la Democràcia hi ha jutges no tan afins al PSOE i d’altres que han entrat al nou CGPJ que aposten per evitar crítiques al ministeri de Justícia que sí que es produïen en l’anterior mandat, assegura una font que coneix el CGPJ. Sovint, més enllà de qüestions polítiques, les relacions personals acaben condicionant també l’elecció de càrrecs a la cúpula judicial. Per exemple, la dreta va vetar Pilar Teso i Ana Ferrer per presidir l’òrgan de govern dels jutges, perquè se les considera properes a la Moncloa i al president del TC, Cándido Conde-Pumpido. A més, als passadissos judicials es diu que el vot particular de Ferrer sobre l’aplicació de l’amnistia als líders del Procés ha molestat Manuel Marchena, que té poder a la dreta judicial. Finalment, Perelló va sorgir com a nom de consens. Té amistat amb Almenar, de qui es diu que aconsella Feijóo en matèria judicial, i amb la ministra i jutge Margarita Robles.