Pensions i impost a les energètiques: consulta les últimes mesures econòmiques del govern espanyol

Madrid / BarcelonaL’últim consell de ministres de l’any ha arribat carregat, un cop més, de qüestions econòmiques. Entre les quals, la pròrroga dels pressupostos generals de l'Estat del 2023, encara que el govern espanyol aspira a aprovar-ne uns de nous aquest 2025. Tot i que amb la normalització dels preus ja han quedat enrere els grans “escuts socials” (van desaparèixer la rebaixa de l'IVA dels aliments, que ja s'havia recuperat progressivament, i la de l'IVA de la factura de la llum), és cert que algunes de les mesures que l’executiu espanyol mantindrà es van impulsar durant la pandèmia de la covid-19 o l'última crisi energètica i de preus. Altres, en canvi, formen part de normes estructurals, com el paquet fiscal aprovat recentment. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, n'ha explicat alguns pocs detalls en una roda de premsa des de la Moncloa aquest dilluns al migdia, en què també ha fet balanç de l'últim any. De moment, aquests són els elements clau.

Bonificacions al transport públic

Després d’un acord amb Podem per desbloquejar la llei d’eficiència de la justícia, el govern espanyol ha aprovat prorrogar sis mesos més les bonificacions al transport públic fins al juny del 2025. Aquesta mesura havia estat a punt de caure, després d'avisos com els de la Comissió Europea d'acabar amb la universalització d’una part de la despesa pública extraordinària d’aquests últims anys. De moment, però, es mantindrà viva almenys durant el primer semestre. Sánchez ha assegurat que a partir d'aleshores es posarà en marxa "un ampli paquet de descomptes" per als viatgers que compensi, en part, la fi d'aquesta mesura.

A partir del juny del 2025 es crearà un abonament únic de 20 euros de Rodalies per a tota Espanya, que serà de 10 euros per als joves d'entre 15 i 26 anys i gratuït per als menors de 15 anys. Els abonaments de mitja distància tindran descomptes del 40% i també seran gratis per als nens, mentre que la rebaixa per als joves és del 50%. En el cas dels serveis dels trens Avant s'aplicarà una rebaixa del 50%. També seguirà un any més la part estatal que fins ara subvencionava els abonaments del transport urbà i interurbà (un 30%), com el metro i l’autobús. Això sí, només si les altres administracions hi aporten un 20% addicional de subvenció. A tot plegat s’hi sumaran les bonificacions anunciades per la Generalitat. 

Gravamen a les energètiques 

Tal com s’ha compromès amb els socis d’esquerra, el govern espanyol ha aprovat un reial decret llei amb un gravamen extraordinari a les energètiques. La mesura, però, arriba ferida de mort al Congrés dels Diputats després que formacions com Junts i el PNB, dos dels seus socis habituals, s'hagin aliat amb el PP per mostrar-hi el seu rebuig. Per intentar convèncer el centredreta, Sánchez ha avançat que s'aplicaran deduccions per a aquestes companyies vinculades a la descarbonització i la transició energètica. El reial decret també inclourà la tramitació com a projecte de llei per convertir el gravamen en un impost, com vol el PNB, cosa que permetria al País Basc poder-lo concertar. De moment es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat, cosa que permetrà mantenir en vigor el gravamen –que decau el 31 de desembre– com a mínim trenta dies més. Aquest és el marge de temps que té la cambra baixa espanyola per tramitar-lo o enterrar-lo definitivament. 

Equiparació del dièsel amb la gasolina 

En canvi, una mesura que va quedar fora del paquet fiscal i que tampoc s'ha aprovat aquest dilluns –encara que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ho havia apuntat– és l’equiparació del dièsel amb la gasolina. Aquest canvi fiscal és un compromís del govern amb la Comissió Europea i, alhora, un baló d’oxigen per a les arques públiques, però finalment no ha rebut la llum verda del consell de ministres. Segons càlculs d’Hisenda, suposa uns ingressos de més de 1.000 milions d’euros. L’equiparació de tots dos carburants (que elimina la bonificació del dièsel) deixaria fora el transport professional, que no notaria l’increment.

Pugen les pensions i l'IMV

En termes de prestacions, Sánchez ha anunciat que el govern espanyol ha aprovat l’increment d'un 2,8% de les pensions contributives. "És essencial que la riquesa generada arribi a tots els ciutadans", ha remarcat. Encara que el president no ho ha mencionat en el seu balanç, també pujaran les pensions mínimes al voltant d'un 6% durant el 2025. Pel que fa a les pensions no contributives i l'ingrés mínim vital (IMV), aquestes prestacions es revaloritzaran en un 9%, per sobre de l'increment de l'IPC, segons ha explicat el ministeri de Seguretat Social en un comunicat. També s'haurà de prorrogar l’actual salari mínim interprofessional (SMI) perquè no decaigui, tot i que el govern espanyol té intenció d’aprovar un nou increment l'any 2025, que seria retroactiu.

Registre obligatori per als lloguers de curta durada

Pel que fa a l'habitatge, un dels temes que Sánchez ha marcat com a prioritat per al nou curs, el consell de ministres ha aprovat un reial decret per crear un registre únic per al lloguer d'allotjaments de curta durada. Aquest entrarà en vigor el 2 de gener del 2025 i l'aplicació serà efectiva des de l'1 de juliol un cop s'acabi el període de transició perquè les empreses i administracions s'hi puguin adaptar.

També s'ha donat llum verda a un reial decret que modifica la llei de contractes del sector públic d'aquells contractes relatius a la promoció d'habitatge a preu assequible en sòl o immobles de titularitat pública. La norma introdueix una modificació per tal d'establir una sèrie de particularitats en els contractes de concessió quan aquests tinguin per objecte "realitzar actuacions de construcció o rehabilitació". A més, en matèria d'habitatge s'han prorrogat durant un any més les deduccions per obres de millora energètica dels immobles.

Dos anys més d'escut antiopes

En aquest últim consell de ministres de l'any també s'ha tirat endavant la pròrroga de l'escut antiopes que va posar en marxa el govern espanyol el 2020 durant la pandèmia de la covid-19. Aquesta mesura s'estendrà fins al 31 de desembre del 2026 i mantindrà la protecció de sectors estratègics i d'interès nacional, que "afectin la seguretat, la salut i l'ordre públic". "L'actual regulació espanyola sobre control d'inversions estrangeres guarda un marc flexible i equilibrat que permet que Espanya segueixi sent un país atractiu per a la inversió estrangera directiva, alhora que se salvaguarden els interessos estratègics del nostre país", han incidit des del ministeri d'Economia.

Pròrroga a l'escut social

Els ministeri de Transició Ecològica també ha concretat que es manté la prohibició de tallar els subministraments bàsics a famílies vulnerables un any més i es prorroguen els descomptes del bo social elèctric i tèrmic, tot i que l'ajuda s'ha anat reduint progressivament. Així doncs, el 2026 els descomptes definitius quedaran en un 35% per als consumidors vulnerables i en un 50% per als consumidors vulnerables severs. Com a part d'aquest escut social també s'ha prorrogat durant un any més de la prohibició d’executar alguns desnonaments aprovada amb la covid. La suspensió actual dels desnonaments protegeix les famílies que es troben en una situació de vulnerabilitat sobrevinguda, o que ja la patien però que s'ha agreujat des de la pandèmia del coronavirus. Inclou casos d'impagament de lloguer, alguns casos particulars d'ocupació o la rescissió del contracte.