L’últim indult de Pedro Sánchez

BarcelonaPoc es devia pensar l’octubre del 2016 Antonio Hernando que cinc anys després seria la mà dreta de l’inquilí de la Moncloa. Ni devia pensar-se que Pedro Sánchez aconseguiria arribar-hi ni molt menys que comptés amb ell com a director adjunt del seu gabinet. Nascut a Madrid el 1967, Hernando és veterà al PSOE i juntament amb Óscar López -actual cap de gabinet del president- eren bons amics de Sánchez dins el partit. N’eren la veu: Hernando portaveu del grup parlamentari al Congrés i López al Senat. Però el no és no de Sánchez a la investidura de Rajoy els va separar. López va ser apartat del partit i acollit per Patxi López, i Hernando va trair Sánchez fins al punt de ser l’encarregat de defensar l’abstenció socialista a Rajoy. Per a més inri, va situar-se al costat de Susana Díaz en les primàries que Sánchez va guanyar.

Un home amb "sentit d'estat"

Els que van compartir amb ell l’època de portaveu li atribueixen la solvència com a qualitat més gran: “Si fos al lloc de Sánchez, jo també l’hagués escollit”, reconeix un rival polític, que apunta que a Hernando li va tocar “timonejar un vaixell amb molt mala mar”. Més enllà de tancar ferides amb el partit, un perfil com el seu, destaquen, aporta criteri tècnic i polític al Govern. Molt proper a Alfredo Pérez Rubalcaba i ascendit a l’aixopluc de José Blanco -com López i Sánchez-, se’l veu des de fora com un home amb “sentit d’estat”.

Cinc anys després de la trencadissa, Sánchez ha recuperat els seus dos amics al pinyol de l’Estat. López al juliol com a substitut d’Iván Redondo i Hernando ara, com a número dos de López. Sigui per conveniència o per convicció, l’últim indult de Sánchez ha sigut dintre les seves pròpies files.