L'ANC convoca una nova mobilització l'11 de març per la restitució del Govern i de la República
L'entitat comença demà als Caputxins de Sarrià el dejuni col·lectiu pels presos i exiliats
BarcelonaNova mobilització a la vista. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha anunciat avui que sortirà al carrer l'11 de març per reclamar la restitució del Govern i de la República davant del Parlament. Una manifestació que té com a objectiu exigir unitat d'acció als partits independentistes per deixar enrere el 155 i treballar per la consecució de la República. Ho ha fet durant l'assemblea general que ha celebrat l'entitat al Pavelló de la Mar Bella davant més de 2.000 persones i que ha servit per aprovar el full de ruta. Un full de ruta que passa per no condicionar la repressió judicial a la implantació de la República. El full de ruta elaborat per la ponència aprovat pel secretariat el 13 de gener parla "d'instar el Govern i el Parlament a construir la República declarada com un marc real de garantia de drets civils i socials, enfront de la involució democràtica i repressiva que està duent a terme l'estat espanyol". En el full de ruta també hi destaca la voluntat de "mantenir i intensificar la mobilització de manera no violenta", un atribut que es repeteix de manera constant. "Caldrà definir noves estratègies de confrontació cívica amb l'Estat, sempre de manera no violenta", especifica el document.
El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, ha deixat clar que "la República trigarà més o menys, però l'aconseguirem perquè la nostra força és perseverant i avançarem fins a la victòria". "El referèndum de l'1-O el vam fer i el vam guanyar", ha subratllat Alcoberro, que no ha passat per alt la repressió policial viscuda des del mes de setembre a Catalunya. "Els objectius que ens vam marcar no s'han complert, però des de l'ANC hi estarem amatents, i per aquest motiu l'11 de març sortirem al carrer per defensar la restitució del Govern i implantar la República", ha anunciat el vicepresident de l'entitat.
Més contundent ha estat Jordi Peiró, membre del secretariat sortint: "Si no assumim riscos els que som aquí, farem un flac favor als presos i els exiliats. La nostra lluita no pot ser només antirepressiva. Les persones que estaran al capdavant de l'ANC han de tenir molt clar que el seu camí potser també passa per la presó", ha advertit entre crits de "Ni un pas enrere" dels assistents. "La ciutadania sempre ha estat al peu del canó per defensar la República, i el resultat de les eleccions del 21 de desembre ratifica la nostra voluntat de ser república, però és lamentable que faci dos mesos que estiguem formant govern i encara no en tinguem", ha denunciat Peiró, que s'ha sumat als crits d'"Unitat" dels assistents.
Independència dels partits polítics
L'ANC veu necessari potenciar el debat ciutadà per tenir a punt totes "les premisses per consolidar la República Catalana, el procés constituent, la convocatòria d'eleccions constituents, la confecció participativa de la Constitució catalana i el referèndum per ratificar-la". A més, l'entitat considera important treballar el discurs sobiranista per aconseguir el "màxim suport internacional" en el reconeixement del "dret a l'autodeterminació exercit pel poble català l'1-O", i també "posar en evidència el caràcter antidemocràtic dels postulats dels partits contraris a la República".
Les esmenes parcials que han arribat vives a les votacions van en la línia d'aprofundir en la independència de l'associació respecte als partits polítics. Per això, algunes proposaven que els membres del secretariat no puguin entrar directament a les llistes electorals per a càrrecs públics fins al cap d'un cert temps. El full de ruta també posa èmfasi en el "control de la hisenda catalana" i en la dotació d'un "poder judicial i una fiscalia imparcials al servei de la societat catalana" i de "prou força pública a les ordres de les institucions catalanes per garantir la seguretat ciutadana en les circumstàncies ordinàries i també en les situacions de conflicte". Es tracta d'un diagnòstic de l'escena actual bastant allunyat del que plantegen els partits, que han deixat enrere la declaració d'independència del 27 d'octubre i han reduït el caràcter vinculant del referèndum de l'1 d'octubre.
Eleccions el 17 de març
El 17 de març és la data que han escollit els socis de l'ANC per formar la nova direcció de l'entitat. L'aplicació del 155 i els empresonaments de diferents figures independentistes, com l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, marquen un punt d'inflexió en el full de ruta del sobiranisme. L'assemblea ha començat amb "l'exigència immediata de l'alliberament de Jordi Sànchez" formulada pels presentadors de l'acte, que ha reservat cadires buides en record dels presos i els exiliats. "No volem que li prenguin un segon més de llibertat", han reivindicat, abans de subratllar la situació també dels exiliats a Brussel·les i Ginebra.
A la pantalla s'ha projectat un comptador dels 'dies d'injustícia', els dies que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart fa que estan empresonats a Soto del Real: 131. Familiars dels presos, com les dones de Sànchez i Joaquim Forn, Susanna Barreda i Laura Mas Vidal, han estat a l'acte a la primera fila amb representants de totes les formacions i entitats independentistes. De fet, l'assemblea s'ha acabat amb una carta de Jordi Sànchez que ha llegit Núria Guillaumes, gerent de l'entitat, en què l'expresident de l'ANC ha deixat clar que tornaria a presentar-se a la presidència de l'entitat si pogués fer marxa enrere tot i el seu empresonament. "Sé que la il·lusió col·lectiva de construir un nou país es farà realitat i la intensitat i el dolor dels moments viscuts no ens pot fer perdre el nord", ha anotat Sànchez.
La seva dona, Susanna Barreda, també ha subratllat que "els darrers dos anys de la vida han estat els més feliços de la seva vida" i ha recordat que Sánchez és a la presó "per ser el president de l'ANC i no per formar part d'una llista electoral". Prèviament, el president Carles Puigdemont, en un vídeo emès des de Bèlgica, ha assenyalat que "intentarem estar a l'altura de la dignitat de Catalunya per mantenir el llegat de l'1-O, el que vam acordar el 27-O i el que vam revalidar el 21-D".
L'acord de legislatura
El conductor de l'assemblea, Ricard Ibáñez, ha expressat el "neguit pel no acord de legislatura", una qüestió sobre la qual l'ANC s'ha posicionat últimament des d'un punt de vista no exempt de polèmica. El 10 de febrer l'entitat va emetre un comunicat posicionant-se a favor de la investidura de Carles Puigdemont i instant els responsables polítics a assumir les conseqüències penals d'aquest pas. En canvi, Òmnium ha decidit deixar una mica més distància amb la configuració del Govern.
Unes negociacions complexes per la fórmula d'encabir les figures a l'exili, que en aquesta assemblea han volgut llançar un missatge als socis. El conseller de Cultura, Lluís Puig, ha instat els assistents a "seguir treballant, avançant i acompanyant tot el país en aquest procés sense marxa enrere". El conseller de Salut, Toni Comín, també hi ha participat des de la distància i ha assegurat que queda "un llarg camí per davant". Per afrontar-lo, Comín ha reclamat la necessitat de tenir "dues cames [les institucionals, una a Barcelona i una a Brussel·les], però també els braços de la societat civil". "Necessitem una ANC forta i musculada", ha reivindicat. Per la seva banda, Meritxell Serret s'ha mostrat partidària de "no caure en la temptació de la divisió" davant el "projecte de país" que aglutina el sobiranisme. Al seu torn, la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, ha reconegut el "moment difícil", però s'ha mostrat convençuda que l'entitat sabrà "reinventar-se perquè el lideratge de la República no defalleixi". Unes paraules que han escoltat atentament dirigents de Junts per Catalunya com Elsa Artadi, Jordi Turull i Lluís Font; d'ERC, com Joan Manuel Tresserras i Isaac Peraire; i de la CUP, com el president del grup parlamentari, Carles Riera.
El dejuni col·lectiu comença demà als Caputxins de Sarrià
El dejuni col·lectiu que es va anunciar fa unes setmanes es posarà en marxa demà als Caputxins de Sarrià sota el nom de 'Prou ostatges!' per reclamar la llibertat dels presos polítics i els exiliats. Les persones que hi participin només podran beure aigua en un dejuni que durarà d'una a dues setmanes i estarà sota supervisió mèdica. "Esperem que el dejuni col·lectiu s'escampi arreu del país", ha afirmat Lluís Junyent, responsable de la proposta i que ha explicat que la iniciativa sorgeix del dejuni col·lectiu liderat per l'ANC de Cornellà que van fer una seixantena de persones durant 40 dies la tardor passada.
El dejuni començarà als Caputxins de Sarrià per recordar la Caputxinada, però també en altres monestirs, com el de Montserrat, on es farà d'aquí dues setmanes. També a l'antiga presó Model per rememorar la lluita pacífica que va fer Lluís Maria Xirinacs per reclamar l'alliberament dels presos polítics, o a la seu dels Lluïsos de Gràcia, a la plaça del Nord. El dejuni serà de 10 persones i està adreçat a gent de 18 a 75 anys. Un dejuni en què participarà també l'illenc Jaume Sastre, que va fer una vaga de fam per alçar la veu contra la proposta del govern popular de José Ramon Bauzá que pretenia acabar amb el model d'immersió lingüística a les Illes.
5,8 milions a la caixa de resistència
L'embat judicial contra el Procés va portar l'ANC i Òmnium a tirar endavant la caixa de solidaritat per fer front a les multes imposades als dirigents independentistes, ja sigui el Tribunal de Comptes contra els inhabilitats pel 9-N o el Tribunal Suprem per les fiances per eludir la presó provisional. El tresorer de l'entitat, Marcel Padrós, ha explicat que les entitats han recollit fins a 5,8 milions d'euros durant el 2017 de donatius dels ciutadans, uns 3,8 dels quals s'han hagut de gastar.