Política12/08/2013

El LAPAO arriba al Constitucional

63 diputats del Congrés donen suport al recurs d'inconstitucionalitat, que es presenta aquest dimarts

Efe
i Efe

MadridEls partits de l'oposició a les Corts d'Aragó –PSOE, CHA i IU– presentaran aquest dimarts davant el Tribunal Constitucional el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de llengües de l'Aragó que va canviar la denominació de la llengua que es parla a la Franja de 'català' a 'LAPAO'. El recurs compta amb el suport de 63 diputats del Congrés, entre els quals hi ha representants d'ERC i CiU.

En l'acte de presentació del recurs, que tindrà lloc a Madrid a les 11.00 hores, hi participarà Chesús Yuste, diputat al Congrés per L'Esquerra Plural, en representació dels 63 diputats signants del recurs, així com José María Becana, senador del PSOE aragonès, José Luis Soro, president de CHA i Adolfo Barrena, coordinador general d'IU-Aragó.

Cargando
No hay anuncios

D'aquesta manera es compleix l'anunci fet per aquestes formacions el 29 de juliol, quan van assegurar que la llei anomenada "d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques d'Aragó", aprovada el mes de maig pel govern PP-PAR, "no és només un disbarat, sinó que a més s'ha convertit en la riota dins i fora de la Comunitat en no anomenar pel seu nom l'aragonès i el català", segons Yuste.

El recurs, que es presentarà aquest dimarts amb el suport de 63 diputats, 13 més dels 50 que exigeix la llei per poder acudir al Tribunal Constitucional, està promogut per diputats aragonesos. En l'elaboració hi ha participat un equip de la Universitat de Saragossa, format per professors de dret administratiu i constitucional, i presidit per Ángel Garcés.

Cargando
No hay anuncios

Segons Garcés, el recurs es basa en textos jurídics i en la Constitució. Considera que s'ha vulnerat l'Estatut d'Autonomia d'Aragó del 2007 "que forma part del bloc de la constitucionalitat", i textos internacionals de les Nacions Unides, de la Unesco i, sobretot, del Consell d'Europa. Així mateix, el recurs considera que hi ha una llei de mínims del 2009 que "va donar visibilitat jurídica" a les llengües que es parlen a l'Aragó. Segons el text, la llei nega el reconeixement oficial de les llengües i, en fer-ho, les relega a l'àmbit privat, on se les coneix de manera "divertida" com "LAPAO" i "LAPAPYP", afirma el professor de dret administratiu a la Universitat de Saragossa.

Segons la seva opinió, el recurs té moltes probabilitats de ser admès a tràmit pel Tribunal Constitucional, tot i que probablement la resolució trigarà almenys uns deu anys.