L’esquerra encara el 2019 amb els deures fets

PalmaReeditar els Acords pel Canvi. Aquest va ser el compromís dels cinc partits de l’esquerra balear: el PSIB, Podem, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Gent per Formentera. Dimarts passat, els seus portaveus comparegueren en roda de premsa per fer balanç d’aquests més de dos anys i mig de legislatura i per mostrar el seu compromís a repetir l’entesa entre els progressites si l’aritmètica ho permet després de les eleccions del 2019.

Els partits que sostenen el Govern presidit per la socialista Francina Armengol es varen mostrar satisfets amb la feina feta, però no han aportat mai una eina que permeti comprovar el grau de compliment del seu programa. Sí que ho ha fet, per exemple, el Pacte del Botànic, l’entesa entre els socialistes, Compromís i Podem que governa al País Valencià. A la web de Compromís es pot comprovar quines mesures s’han duit a terme, quines s’estan fent i quines resten pendents.

Els Acords pel Canvi

Tot i això, el document dels Acords pel Canvi sí que és públic. El text recull un total de 132 mesures. 12 d’elles, però, són massa abstractes o vagues, de manera que només se’n poden avaluar 120.

D’aquest total, ja se n’han duit a terme 74. Alguns d’aquests Acords pel Canvi s’han convertit en mesures tan emblemàtiques per a l’actual Govern com la llei contra la LGTBIfòbia, la Llei de fosses, que ha permès començar a recuperar la memòria democràtica al cementiri de Porreres, o la derogació del polèmic Tractament Integrat de Llengües (TIL), que va mobilitzar els docents i una bona part de la societat balear durant la legislatura Bauzá.

Quan s’observa el pacte de governabilitat també s’observen algunes renúncies. En concret, el Pacte ha incomplert 26 dels compromisos que establien els Acords. Per exemple, no s’ha desenvolupat una llei de Síndic de Greuges ni s’ha creat un escó número 60 per a la participació ciutadana al Parlament, ni s’ha duit a terme encara la integració tarifària del transport públic per tren i carretera.

L’esquerra també té alguns projectes en marxa que li permetran augmentar el grau de compliment del seu programa. En concret, s’estan tramitant o ja s’han complert, però només de manera parcial, 20 mesures de les 120 analitzades. Algunes d’elles tenen a veure amb l’habitatge. El PSIB, MÉS i Podem no només es varen comprometre a aprovar una llei d’habitatge, sinó que també varen signar la creació d’un nou servei per gestionar habitatges buits o la promoció del lloguer social. Si bé encara no es pot dir que s’hagin complert aquests compromisos, la nova Llei d’habitatge ja és a la recta final del seu tràmit parlamentari, i podrà ser aprovada aviat per desenvolupar aquestes polítiques i d’altres.

Alguns d’aquests compliments parcials o pendents no es deuen directament a allò que fa el Pacte, sinó a allò que accepta i permet l’Estat. El nou model de finançament que demanen els partits d’esquerres i que consideren “necessari” per dur a terme el seu programa no arriba tot i el compromís i el consens a escala autonòmica. El govern central del Partit Popular tampoc no permet que avancin altres qüestions, com el Règim Especial de Balears (REB), que entre altres coses hauria d’incloure alguns avantatges fiscals per a les empreses i els ciutadans de les Illes.

Un compliment desigual

El document dels Acords pel Canvi signat a principi de legislatura es divideix en cinc blocs temàtics diferents, que, a més, tenen graus de compliments diferents. Els apartats de rescat ciutadà, de radicalitat democràtica i un apartat que fa de caixa de sastre amb mesures variades sobre temes com economia, turisme i educació són els blocs amb més feina feta. En canvi, els apartats 3 i 5, dedicats respectivament a l’increment de l’autogovern i el medi ambient respectivament, són els que que acumulen menys mesures duites endavant.

El primer apartat del document es comprometia amb un “rescat de la ciutadania” i recull les mesures que els partits varen considerar prioritàries, com ara el retorn de la targeta sanitària als immigrants, un pla de xoc contra l’explotació laboral o l’aplicació de la renda social, que el text recull com a “renda bàsica progressiva”. Els Acords pel Canvi establien que el compliment de les mesures s’havia de fer en els 100 primers dies del nou govern, però del total de 30 mesures se n’han complert 16 avui dia. A més, n’hi ha 9 de complides parcialment o que ja s’estan duent a terme i 5 que s’han redactat de manera poc concreta. En canvi, no hi ha cap mesura incomplerta.

El segon punt dels Acords pel Canvi està dedicat a la “radicalitat democràtica” i recull mesures relacionades amb la transparència i la rendició de comptes, la participació ciutadana i altres compromisos, com ara la reforma de la Llei de funció pública per tornar a fer del català un requisit per als funcionaris. De les 34 mesures recollides, el Govern n’ha complert 21, n’ha incomplert 9 i té en procés l’auditoria del deute, que s’estudiarà en una comissió al Parlament.

El quart punt dels Acords pel Canvi és un altre dels que tenen el major nombre de mesures aprovades. D’un total de 39, n’hi ha 25 de complertes i 3 en tràmit o fetes parcialment. També s’han produït 9 incompliments i hi ha 2 mesures no avaluables per la inconcreció amb que es recollien al text. Les mesures d’aquest apartat que ja s’han duit a terme són la derogació del TIL i la Llei de símbols i la creació de l’impost turístic, tot i que la recaptació s’havia de fer preferentment en ports i aeroports. En canvi, s’han incomplert compromisos com la creació d’un nou pla director d’economia social i solidària.

Sobirania i medi ambient, a la coa

Els capítols tres i cinc dels Acords pel Canvi estaven dedicats a l’augment de l’autonomia financera i la millora de l’autogovern, per una banda, i al medi ambient i la sostenibilitat per una altra.

Aquests dos apartats són els que presenten graus més baixos de compliment dels compromisos assolits en els Acords pel Canvi.

El text preveu vuit mesures dedicades a assolir un “nou marc institucional i l’autonomia financera de la Comunitat Autònoma”. Dues d’aquestes mesures estan redactades de manera massa abstracta perquè se’n pugui avaluar el compliment, i dues més s’han complert. Es tracta, per una banda, de l’increment de la progressivitat dels impostos de patrimoni, el tram autonòmic de l’IRPF i els de succecions i donacions i, per una altra, de l’elaboració d’una proposta pel finançament just de les Illes Balears.

En canvi, el Govern no ha reclamat les inversions estatutàries per via judicial, ni ha completat les transferències de competències als consells, ni ha fet l’avaluació dels estàndards de qualitat, transparència i estalvi a l’administració. Així doncs, la meitat del programa avaluable s’ha incomplert, en aquest capítol, mentre que el Govern continua negociant amb l’executiu central el nou Règim Especial de Balears.

En darrer lloc, del capítol de medi ambient i urbanisme, el cinquè i darrer capítol del document dels Acords pel Canvi del Pacte, s’han complert 10 de les 21 mesures acordades. Tot i això, aquesta xifra actual s’incrementarà, com a mínim, amb quatre mesures més, amb l’aprovació i l’aplicació de la Llei d’habitatge.

Els partits, satisfets amb els Acords pel Canvi i compromesos a repetir

És el nombre de compromisos dels Acords pel Canvi que no s’han tingut en compte en aquesta anàlisi perquè estaven redactats d’una manera massa imprecisa. Aquesta xifra ha obligat a reduir l’anàlisi de les 132 mesures previstes a 120.

És el que representen les 26 mesures incomplertes per l’esquerra del total de 120 propostes dels Acords pel Canvi analitzades. D’altra banda, un 17% del programa s’ha aplicat parcialment o es troba en execució, cosa que representa 26 compromisos.

Els partits de l’esquerra es mostren satisfets amb el grau d’assoliment dels seus compromisos i, com varen escenificar dimarts passat en una roda de premsa conjunta, assumeixen el compromís de governar plegats una altra vegada si obtenen els suports necessaris després de les eleccions del 2019.

Una de les crítiques recurrents és al govern de Mariano Rajoy. Per al portaveu de MÉS per Menorca, Nel Martí, “Madrid ha actuat de manera totalment negativa i no ha col·laborat amb res”. En la mateixa línia, el portaveu de Podem, Alberto Jarabo, afirma que “la Moncloa és el principal enemic de les Illes”.

Jarabo també reivindica el paper de Podem, ja que, tot i que aquest partit no ha estat al Govern, “participa en el govern de tres consells insulars i de l’Ajuntament de Palma”. A més de destacar un grau d’acompliment “proper al 70%”, el portaveu afirma que “continuarem treballant de valent perquè tot allò que pactàrem sigui una realitat completa”.

El PSIB també es mostra satisfet amb la feina feta tot i que el seu portaveu parlamentari, Andreu Alcover, afegeix que “no hem acabat la feina, tot i que anam per bon camí”. Alcover també destaca la importància de“consolidar el canvi” en la pròxima legislatura, en la qual, apunta, “totes les enquestes diuen que no hi haurà majories absolutes”.

El portaveu de MÉS per Mallorca, David Abril, insisteix en “l’alt grau de compliment dels Acords pel Canvi”. A més, el passat dimarts va posar la vista en els projectes que el Pacte té en marxa, com ara la llei de consultes.

La compareixença en bloc de l’esquerra va tenir la resposta del Partit Popular. La seva portaveu, Marga Prohens, va afirmar que “a Francina Armengol i els seus socis només els interessa la cadira”. A més, es va mostrar “sorpresa” pel fet que “el que interessa a l’esquerra a un any i mig de les eleccions és que no entri el PP”.

Menorca, un cas a part

Finalment, amb la sortida de MÉS per Menorca del Govern, els ecosobiranistes menorquins varen renegociar amb el PSIB i MÉS per Mallorca el que varen anomenar els Acords per Menorca. Es tracta d’una sèrie de compromisos del Govern de la Comunitat que els menorquins varen exigir per tal de continuar donant suport des del Parlament a l’executiu de Francina Armengol.

El portaveu de MÉS per Menorca, Nel Martí, creu que “malgrat les dificultats, aquest Govern ha valgut la pena” i destaca la posada en marxa de projectes per Menorca com el conservatori de música o els geriàtrics i la residència per a malalts a Son Espases.