L'exministre d'Exteriors eslovè espera que Alemanya "ni es plantegi" extradir Carles Puigdemont

NeumünsterDesprés d'haver visitat el president Carles Puigdemont a la presó alemanya de Neumünster, l'exministre d'Exteriors eslovè Ivo Vajgl ha manifestat aquest dimecres que "espera" que Alemanya "ni tan sols no es plantegi la possibilitat" d'extradir el president. En declaracions a la premsa, Vajgl ha assegurat que vol que el "final d'aquest procés sigui l'alliberament de Puigdemont" i que no contempla que "Alemanya retrocedeixi en la seva moral i els seus estàndards polítics" amb l'extradició "d'algú que és buscat en un altre país de la Unió Europea per les seves idees polítiques".

Així mateix, el també exambaixador d'Eslovènia a Berlín s'ha mostrat "afligit" a la sortida de la seva visita amb Puigdemont, a qui ha volgut expressar la seva "solidaritat" i ha reiterat que tot plegat es tracta, exclusivament, "d'un conflicte polític". Per tant, ha considerat, "només pot ser resolt per la via del diàleg i de la paciència", i ha afegit que no pot solucionar-se per "la humiliació dels adversaris polítics". Vajgl, a banda, ha assegurat que el president Carles Puigdemont es troba en "bona forma" i "preparat" per asseure's a negociar amb Madrid.

Vajgl, alhora un dels portaveus de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya, ha compartit la seva anterior experiència a Alemanya, on hi va viure durant vuit anys treballant tant d'ambaixador com de periodista a Berlín, i ha mostrat un "alt respecte per l'estat de dret" del país germànic. "Els intents de criminalitzar els polítics presos, és una cosa que difícilment puc encaixar en la imatge que tinc d'Alemanya", ha sentenciat.

D'aquesta manera, l'exministre s'ha mostrat "molt crític" amb l'actitud dels governs europeus, així com dels principals líders de la UE, i ha lamentat que "tenir presos polítics en un país de la Unió no pot tolerar-se". Vajgl ha expressat també la "solidaritat de l'opinió pública eslovena" i ha conclòs que en el cas del seu país, el camí cap a la independència també va ser "difícil", però que ningú no es va plantejar la idea de prohibir "un referèndum o de segrestar unes urnes".