Llorenç Córdoba: “Li vaig dir a Prohens: de Vox necessites l’abstenció; de Formentera, el sí”

PalmaDes del 16 de juny, Llorenç Córdoba (Formentera, 1973) és el president del Consell de Formentera, una institució que canvia de signe polític per primera vegada d’ençà que es creà, el 2007. Els seus tres antecessors eren de formacions progressistes, tant de Gent per Formentera com del PSIB. Aquest manescal arriba sense cap llast. Només fa quatre anys que està en política, és independent i no milita en cap partit polític. Implicat en l’associacionisme veïnal i amb organitzacions com els usuaris de s’Estany des Peix, passa de l’oposició a la presidència del Consell, que haurà de combinar amb la condició de diputat al Parlament. Concentra, per tant, el poder polític de la pitiüsa menor.

Què heu fet vós per canviar el signe polític d’un consell que semblava impossible per a la dreta?

— Bé, efectivament no era fàcil, perquè hem d’entendre que, quan el 2007 es crea el Consell, el pressupost públic per a Formentera es multiplica per tres o per quatre. Es varen poder fer moltes coses i, és clar, l’esquerra ho va saber posar en valor i això li ha permès mantenir el poder. Però ara mateix ja hi havia desgast, també promeses incomplides, i pens que nosaltres durant aquests darrers anys hem sabut fer veure a la ciutadania que ja calia un canvi a la institució, que hi entràs gent amb il·lusió.

El vent estatal de canvi hi ha ajudat?

— Res en política s’explica amb un sol fet. És clar que ara mateix hi ha un corrent estatal que impulsa canvis, però també veim municipis i altres institucions on sí que hi ha hagut una major connexió amb la ciutadania i mantenen les majories d’esquerres. Pens que en el cas de Formentera aquests darrers anys han passat dues coses:un allunyament de la gent, que hem pogut veure amb manca d’informació de les coses que es feien, amb manca de transparència i participació, i també s’han evidenciat incompliments en projectes que els gestors del Consell deien que s’estaven fent.

A quins projectes us referiu?

— Al tema de la depuració d’aigües, per exemple. Feia molt de temps que els regants i en general la societat havíem demanat que es milloràs, i tot eren anuncis, però això no s’arribava a produir. Se’ns assegurava que una cosa estava en tràmit de solució però no era cert, i els vessaments continuen fent malbé el medi. El mateix passa en la regulació dels fondejos i altres qüestions de s’Estany des Peix. Anys i anys per posar-hi ordre, però amb el temps s’ha evidenciat que no s’havia gestionat bé aquesta problemàtica i que s’havien deixat molts usuaris descontents.

Els usuaris de s’Estany des Peix denunciaren que el conseller de Medi Ambient hi fondejava irregularment.

— Va ser un error per part seva. Els representants públics hem de donar exemple i el que no pot passar és que et trobin a tu, com a màxim responsable del medi ambient, amb l’embarcació en situació irregular, quan –no ho oblidem– precisament el que s’ha fet aquests darrers anys és intentar racionalitzar l’ús d’aquest lloc emblemàtic. A les Balears, i a Formentera molt més, es tracta de posar límits i deixar gent sense poder tenir accés a determinats espais, perquè en cas contrari seria insostenible.

Vós deis això, però tant el PP com Sa Unió defensen l’aprofitament econòmic del litoral i, de fet, a la campanya s’ha utilitzat la polèmica amb l’Estat pel tema dels quiosquets i restaurants.

— A veure, el cas del litoral a Formentera és, com bé sabeu, molt important. A nosaltres no ens ha de venir a explicar ningú la importància de conservar-lo, perquè basta veure com el tenim, i com altres indrets ja voldrien disposar de les nostres platges i costes en tan bon estat de conservació. El que passa és que històricament, en un territori petit i sense alternatives econòmiques, poder explotar petits negocis és imprescindible per poder sostenir l’economia. Ni podem ni volem augmentar-ne el nombre, però sí que hem demanat reiteradament que acabi la inseguretat jurídica i que aquells que viuen o tenen un negoci afectat pel domini públic puguin mantenir l’activitat.

Ho deveu haver fet saber a Prohens abans de donar-li el vot com a diputat.

— Marga Prohens, amb qui hi ha molt bona sintonia, n’és plenament conscient. Sa Unió ha explicat a tot arreu que el cas de Formentera mereix una revisió i que s’ha d’incloure dins la reforma de la Llei de costes que el mateix Feijóo anuncia. No es pot tractar tot de la mateixa manera. No feim ni volem discoteques ni pubs, volem turisme de qualitat, però tampoc feim demagògia, necessitam les instal·lacions al litoral que són respectuoses amb el medi natural.

El diputat de Formentera sempre és important. Ara és imprescindible per al PP. Quin cost tindrà això?

— Hem estat molt clars i transparents. No hi ha secrets. Som els mateixos que fa anys que reclamam una major compensació de la insularitat terrible que patim. I per això he exigit que el REB es completi i la seva implantació ens permeti, per exemple, ajudar més el transport de mercaderies. La vida aquí és un 20% més cara que a Eivissa, que és un dels llocs més cars de l’Estat. No pot ser una desgràcia haver nascut a Formentera. També hem acordat crear un nou Centre d’Atenció Primària devora l’Hospital, un servei sanitari a domicili, i una Unitat Bàsica de Salut per a la Mola. Jo li vaig dir amb molt de respecte a Prohens: de Vox necessites l’abstenció; de Formentera, el sí. Em dec a Formentera, serà la meva prioritat total.

L’accés a l’habitatge també és un gran problema.

— Vuit anys per fer 16 habitatges ho resumeix tot. El Govern ens ha d’ajudar, però nosaltres també ens hi implicarem: més i millor inspecció perquè qui fa lloguer turístic sense llicència ho deixi de fer i posi els pisos o cases al mercat, per als ciutadans, com ha de ser.