L'opció de limitar la compra d'habitatges a no residents: al calaix fins d'aquí a mig any

PalmaLa presidenta del Govern, Francina Armengol, ha deixat caure aquest dimarts que la intenció de l'Executiu és aprofitar la presidència espanyola de la Unió Europea (UE), en el segon semestre del 2023, per obrir el debat en l'àmbit comunitari perquè les Illes puguin limitar la compra d'habitatges als no residents, que principalment són europeus, tot i que la normativa actual no ho permet. En aquest sentit, ha explicat que es treballa amb el Ministeri d'Exteriors per plantejar un estudi d'illes poblades que permeti "trobar singularitats específiques" per diferenciar la legislació en l'àmbit balear. "Encara no tenim els estudis tancats ni la informació precisa", ha assenyalat.

Armengol ha replicat així el portaveu parlamentari de Més per Menorca, Josep Castells, qui ha criticat que les Balears i l'Estat no hagin constituït un grup de treball per analitzar la limitació de compra d'habitatges per part de no residents, després d'aprovar-se fa uns mesos una Proposició No de Llei (PNL) de la formació ecosobiranista en aquest sentit. "Les normatives europees es poden canviar", ha destacat Castells, referint-se al suspens de la regla de minimis al llarg de la pandèmia.

"Els balears som tractats com un continental, quan és obvi que les nostres circumstàncies són diferents", ha incidit el portaveu de Més per Menorca. La presidenta del Govern ha posat damunt la taula el cas de les illes Aland, situades a Finlàndia, que tenen una normativa que permet la limitació, tot i que ha matisat que tenen un tractat d'adhesió a la UE distint. "Treballam per trobar singularitats per tractar diferent qui és diferent, i les Balears no són un territori peninsular", ha insistit Armengol.

Atenció primària

Tant Ciutadans com el PP han aprofitat la sessió de control al Govern per criticar la situació que viuen a les Balears els professionals sanitaris i l'atenció primària. La coordinadora de la formació taronja, Patricia Guasp, ha denunciat "la passivitat" de l'Executiu davant la situació "insostenible" del sector, posant damunt la taula dades com la sol·licitud de cent facultatius que demanen el trasllat o casos de metges on arriben als 50 pacients per dia. Això, al mateix temps que exigia al PP i el PSOE que la sanitat no s'utilitzi com una arma llancívola.

Per la seva banda, el portaveu parlamentari popular, Antoni Costa, ha posat l'èmfasi en "la falta de gestió" del Govern. "Hi ha 276 metges per cada 100.000 habitants, la segona ràtio més baixa d'Espanya, i 1.805 pacients per cada metge de família, el nivell més alt del país. La sanitat pública està contra les cordes", ha insistit Costa. Armengol ha atribuït la crítica del PP a "l'argumentari de Madrid", després de la situació que es viu a la capital –amb vagues dels professionals sanitaris incloses.

"Vostès van donar suport a un govern de majoria absoluta que va deixar la sanitat pública en una situació preocupant", ha afirmat Armengol. La cap de l'Executiu ha recordat el fet que el PP tancàs l'atenció primària els horabaixes en l'època de crisi econòmica amb José Ramón Bauzá al capdavant, o les propostes de tancar l'Hospital General i el Joan March. "La seva fama el precedeix, senyor Costa –que fou director general de Pressupostos en aquells anys–". A més, la presidenta del Govern ha presumit de l'obertura de la facultat de Medicina, el pagament de les places d'infermeria al marge dels pressupostos universitaris, o els 5.000 professionals sanitaris contractats des de la seva entrada a l'Executiu el 2015.