Llarena confirma que no amnistia Puigdemont
El pròxim pas és que Marchena resolgui els recursos d'apel·lació i, després, s'obri la via del Constitucional
MadridS'havia anat dilatant en el temps, però entrava dins dels càlculs de Carles Puigdemont que el jutge instructor de l'1-O, Pablo Llarena, acabés negant-li definitivament l'amnistia. S'ha confirmat aquest dimarts, quan Llarena ha respost el recurs de l'expresident –ja li havia denegat l'amnistia l'1 de juliol– i no l'amnistiarà ni a ell ni als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació. D'aquesta manera, el pròxim pas és que la sala que presideix Manuel Marchena resolgui els recursos d'apel·lació per, després, poder acudir en empara al Tribunal Constitucional.
En una interlocutòria de 21 pàgines, el magistrat insisteix en la seva tesi sobre l'enriquiment patrimonial dels tres processats. La llei d'amnistia, amb l'objectiu de deixar fora els acusats per l'1-O de les excepcions que preveu per al delicte de malversació, diu que no poden ser perdonats aquells que amb el desviament de fons obtinguessin un "benefici personal de caràcter patrimonial". Però Llarena i Marchena van fer les giragonses argumentals necessàries per sostenir que destinar diners públics al referèndum era una manera d'enriquir-se personalment, atès que els impulsors de la consulta deixaven de posar diners de la seva butxaca i se n'estalviaven.
El jutge envia missatges a diversos actors que han confrontat la seva decisió. Un d'ells és la magistrada de la sala segona del Suprem Ana Ferrer, que va emetre un vot particular a la resolució que Marchena va dictar contra els ja condemnats pel Procés i en el qual era partidària d'aplicar-los l'amnistia. Ferrer assegurava que la interpretació de Llarena i Marchena "buidava de contingut la llei [d'amnistia]" i, en canvi, l'instructor creu que és la seva lectura la que "porta a l'absurd" perquè hi ha previsions legals que "resultarien innecessàries per la seva impossible aplicació". És a dir, que és absurd incloure clàusules que no permeten amnistiar el delicte de malversació i després ignorar-les.
Tal com ja va insinuar en la seva primera resolució, Llarena sí que avala alguns supòsits que preveu la llei per amnistiar la malversació. Per exemple, el cas de l'exconseller d'Interior Miquel Buch, a qui s'atribuïa haver posat un escorta a Puigdemont a l'estranger, tasca que hauria exercit el mosso d'esquadra Lluís Escolà. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sí que els va concedir la mesura de gràcia. "El responsable públic que va decidir gastar els fons públics en atorgar protecció a un dels actuals recurrents [Puigdemont] ni va actuar amb propòsit d'enriquir-se en el sentit gramatical del terme, ni va actuar amb el propòsit d'obtenir un benefici personal", diu Llarena. "I també era amnistiable l'eventual responsabilitat de qui va cobrar la seva feina d'escorta amb aquests fons, atès que aquest individu no podia ser subjecte actiu del delicte de malversació perquè no era el gestor dels cabals públics", afegeix.
D'altra banda, Llarena també respon al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que dijous passat en l'acte d'obertura de l'any judicial va qüestionar implícitament les resolucions del Suprem sobre l'amnistia quan subratllava que "el dret ha d’anar lligat a una interpretació racional i uniforme de la norma" i que "un espai de justícia predictible és una garantia per a la ciutadania". "La predictibilitat de la llei no suposa que la norma hagi de ser aplicada conforme a l'aspiració d'un processat que assegura haver redactat i proposat la norma. I que amb la seva aprovació busca assolir la seva impunitat", adverteix.
Primera deliberació al TC
Precisament, aquesta setmana el ple del Tribunal Constitucional té sobre la taula la primera carpeta sobre l'amnistia. Es tracta de la qüestió d'inconstitucionalitat que va presentar el Suprem pel cas d'un jove encausat per desordres públics durant les protestes postsentència a Girona. Està prevista l'admissió a tràmit durant el ple que se celebra entre aquest dimarts i dijous, amb l'abstenció del magistrat Juan Carlos Campo com a primer pas. A més, en les últimes hores el PP i les comunitats autònomes on governa —també Castella-la Manxa, liderada pel socialista Emiliano García-Page— han presentat en cascada els recursos d'inconstitucionalitat contra la llei al TC, ja que aquest dimecres s'esgotava el termini de tres mesos, coincidint amb l'Onze de Setembre.
Malgrat la decisió de Page de sumar-se a l'ofensiva de presidents del PP contra l'amnistia, el Govern evita el xoc amb el dirigent castellanomanxec tant en aquest tema com en la reforma del finançament. "Són mecanismes, sigui quina sigui la comunitat autònoma, i no entrarem a valorar la qüestió", ha dit la portaveu del Govern i consellera, Sílvia Paneque, sobre el recurs del socialista davant del Constitucional contra la llei de l'oblit judicial. Tanmateix, sí que ha demanat que es faci efectiva "sense subterfugis" per a Puigdemont i ha instat el poder judicial a respectar les decisions del poder legislatiu, tal com va fer el president Salvador Illa el dia del debat d'investidura. D'altra banda, i després que Page hagi dit que el principi d'ordinalitat "no és progressista" i hagi carregat contra el finançament singular, Paneque ha reiterat que la reforma compromesa amb Esquerra "no és en detriment d'altres comunitats autònomes".