Llarena posa l'euroordre contra Puigdemont al congelador a l'espera del TJUE

BarcelonaPablo Llarena no emetrà noves euroordres contra Carles Puigdemont i Toni Comín de manera imminent. Després de la petició de la Fiscalia aquest dilluns, que es va sumar la de l'acusació popular de Vox, el magistrat instructor ha emès una providència on resol que no prendrà una decisió fins que la justícia europea es pronunciï sobre els eventuals recursos dels eurodiputats de Junts contra la retirada de la seva immunitat. Tenint en compte que l'expresident i l'exconseller a l'exili tenen marge fins al 15 de setembre per recórrer contra la sentència i sol·licitar que se'ls retorni cautelarment la protecció, previsiblement no hi haurà noves euroordres durant les negociacions entre el PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez.

L'explicació darrere del moviment de Llarena, però, no té a veure amb el context polític a l'Estat, sinó més aviat amb el principi de prudència. El mateix jutge admet que qualsevol euroordre que s'emetés en aquests moments quedaria immediatament paralitzada si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) admetés les eventuals mesures cautelars que demanessin els exiliats amb el seu recurs, que ja van dir que presentarien. I això obligaria a interrompre el procés i faria intranscendent la reactivació de les euroordres, recorda el magistrat.

Els arguments del jutge difereixen dels que el ministeri públic va esgrimir per demanar les noves euroordres. Segons la Fiscalia, encara que la retirada de la immunitat dels eurodiputats de Junts pugui ser recorreguda, "el recurs no té efecte suspensiu, per la qual cosa, tenint en compte la situació personal de tots dos –fugits de la justícia i en rebel·lia–, resulta procedent emetre novament ordres de detenció internacionals i europees respecte als dos processats", argumentava en el seu escrit, que obviava –això sí– la possibilitat que es demanessin mesures cautelars.

Llarena deixa clar que si no s'arribés a recórrer contra la decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) de retirar la immunitat de Puigdemont, Comín i –també– Clara Ponsatí, o fins i tot si els recursos fossin rebutjats, encara hi hauria marge per emetre noves euroordres i que Bèlgica les resolgués, ja que la decisió s'hauria de prendre en un termini màxim de tres mesos des de la petició d'extradició. L'argument del jutge instructor és que encara no s'hauria dissolt el Parlament Europeu que els va aixecar la immunitat a través del suplicatori, cosa que no passarà fins al juny del 2024.

En la providència, de fet, va un pas més enllà i considera que, fins i tot si s'arribés a constituir una nova Eurocambra, i donant per fet que els tres processats continuessin sent eurodiputats –Puigdemont ja ha manifestat la seva voluntat de tornar a ser candidat a les eleccions les europees–, seria una "anomalia" que el Parlament obligués a "reiniciar el procés" del suplicatori. El seu punt de vista queda als antípodes del de l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, que considera que ja en aquests moments no serien vàlides les noves euroordres perquè el suplicatori que va concedir el Parlament Europeu ja ha perdut el seu efecte, perquè, a més de malversació, també era per sedició, un delicte que ja no existeix.

Fins a vuit mesos de coll per a Sánchez

Més enllà de la discussió jurídica, la decisió de Llarena dona aire a l'escenari polític a l'Estat. Amb Junts com a partit més decisiu per a la continuïtat de Pedro Sánchez a la Moncloa, Puigdemont va fer notar que la petició de la Fiscalia d'una nova euroordre complicava les converses amb el PSOE: "Un dia ets decisiu per formar govern a l’Estat, l’endemà l'Estat ordena el teu arrest", va dir.

El reclam del ministeri públic continua ara intacte, però Llarena garanteix que no mourà fitxa durant un temps: als dos mesos que tenen els exiliats per presentar recurs al TJUE s'hi sumen els sis més que tindrà el tribunal europeu per resoldre. Si s'esgotessin els terminis, doncs, estaríem parlant de vuit mesos (fins al març del 2024) per treballar sense interferències del Suprem en un acord d'investidura. El temps dirà si és suficient, tenint en compte que, a més, ERC i Junts s'han instat a intentar bastir un "front comú" en la negociació a Madrid.