El llegat del president que va idear unes Illes d’esquerres

PalmaFrancesc Antich va arribar al Govern balear de l’única manera en què ho podia fer l’esquerra: gràcies a la suma de diversos partits. “Era una persona normal i corrent”, rememora un dels seus companys de partit. Un elogi que no és tan habitual sentir sobre un president. El caràcter humil i tranquil del socialista, que va morir el passat dijous, és el primer que destaquen els seus col·laboradors. Va ser un ingredient clau per mantenir la unitat i el rumb del primer Executiu d’esquerres a les Illes, que va resistir pressions importants contra algunes de les seves mesures estrella, com l’ecotaxa. De vegades, fins i tot dins les pròpies files.

El socialista va accedir al poder el 1999, quan feia mig any que s’havien transferit les competències educatives a la comunitat i en ple traspàs de les de salut. “El seu govern és el primer que començarà a gestionar l’educació”, explica l’historiador Miquel Vidal: “El departament estava mal finançat, i a més tenien dificultats per introduir el català com a llengua obligatòria a l’ensenyament”. El socialista va impulsar la primera llei de paritat de l’Estat i la creació de l’Institut Balear de la Dona. Vidal recorda, a més, l’aposta d’Antich pels consells insulars: “Estaven a mig desenvolupar, i va defensar transferir-los més competències”.

La lluita per impulsar l’ecotaxa

Però la fita més destacada del seu Govern va ser l’impuls de l’ecotaxa, que va entrar en vigor el 2002 enmig de fortes pressions del sector hoteler i amb l’oposició de la dreta i els recels dels seus aliats d’Unió Mallorquina (UM), que en aquell moment ostentaven la presidència del Consell de Mallorca. “L’ecotaxa simbolitza el canvi que els progressistes volien donar a aquestes Illes”, va dir Antich a Última Hora Ràdio quan es va aprovar l’impost: “És un canvi en el model de creixement on s’inclou el sector turístic”. “El posicionament ferm del president a favor de l’impost va ser important, perquè les reunions amb els hotelers eren dures”, diu l’historiador.

“S’havia de tenir molta capacitat de resistir la prepotència d’aquestes elits econòmiques”, recorda Pere Sampol, vicepresident durant el primer Executiu d’Antich. “No només dels hotelers, també dels grans terratinents, que estaven avesats que el Govern sempre havia fet el que ells havien volgut, i els havia demanat permís”, afegeix. Per a Sampol, més enllà de les mesures concretes, Antich impulsa un “projecte de país com no s’havia fet abans a la història”. “Per primera vegada en la història puja al Govern una gent jove, la majoria de poble –el president havia estat batle d’Algaida–, que no tenen gens d’interès en cap grup econòmic, i senzillament saben que el poble els ha votat, que el país està amenaçat”, considera. “Dúiem el pes dels ajuntaments, els consells, i el Parlament intentant aturar la urbanització massiva que sempre fa la dreta”, insisteix. L’exvicepresident del primer Pacte de Progrés creu que va ser “una llàstima que entre els grups mediàtics i econòmics s’espantàs la gent”: “Per poc no vàrem poder revalidar el poder”.

El fet de tenir un govern multipartit va fer difícil a Antich actuar amb la contundència que li exigien alguns dels seus col·laboradors. “La seva millor etapa va ser la primera, perquè va néixer amb una gran il·lusió”, recorda l’exdiputat socialista Damià Ferrà-Ponç. Per primera vegada s’aconseguia tombar a les Illes una majoria de dretes i hi entrava un govern progressista. “Però quan tens moltes il·lusions, de vegades els fets duen a la frustració”, afegeix: “Hi va haver àrees que funcionaven molt bé, com Educació, però no a tot el Govern hi havia aquesta eficàcia, i la dreta ho va emprar per tornar al poder al cap de quatre anys”.

Durant el segon mandat d’Antich (2007-2011) l’ecotaxa, després de ser derogada pel PP, no s’arribà a aplicar. Una prova que el Govern multipartit, ara amb UM a la Conselleria de Turisme, era més inestable. El més definitori d’aquest mandat varen ser els casos de corrupció que afectaren UM, i davant els quals Antich va acabar decidint expulsar el partit de l’Executiu i quedar-se en una minoria accidental. “Va ser molt trist i difícil, era un soci, però Antich era extremadament honrat, i s’estimava més que caigués el Govern a sostenir la corrupció”, explica qui va ser el seu cap de gabinet, Toni Torres. “Era auster, amb una idea de servei públic que el feia molt gran”, continua.

Torres destaca l’accent d’esquerres dels seus mandats. “Es varen fer molts habitatges de protecció oficial, es va apostar per l’educació i la sanitat pública, es varen convocar oposicions”, assegura. Destaca, a més, la coordinació que va fer de l’ajuda a Galícia per la catàstrofe ambiental del petrolier Prestige, el 2002. “Hi arribaren 1.500 voluntaris de les Balears”, conta. De fet, explica, divendres la capella ardent va rebre dos rams de flors procedents dels propietaris d’un restaurant i un grup de dansa de Galícia amb els quals va coincidir en aquell moment crític.

“Era amable, senzill i molt graciós”, explica Bel Oliver, que va compartir grup parlamentari amb Antich al Congrés entre 2004 i 2007. “Tenia una capacitat intel·lectual enorme, podia tirar endavant qualsevol projecte”, observa la socialista. Va triar Francina Armengol, expresidenta de les Illes i actual presidenta del Congrés i líder del PSIB, per substituir-lo. “Tenien una relació de mestre i alumna”, afegeix Oliver. De fet, Armengol es va acomiadar del president en els mateixos termes: “El meu mestre, el meu amic i el meu far”.

El Govern va decretar divendres 48 hores de dol oficial. “Acomiadam amb tristesa un servidor públic, un home que va saber copsar la voluntat de canvi en un determinat moment i que va posar les seves idees i conviccions al servei dels ciutadans”, va proclamar la presidenta, Marga Prohens.