La llei de consum, un any al calaix per discrepàncies del Pacte amb el català

PalmaEl 19 de maig del 2021 la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, i el director general de Consum, Félix Alonso, presentaven l’avantprojecte de llei en aquesta matèria destacant, entre altres aspectes, la inclusió d’un apartat per salvaguardar els drets lingüístics dels ciutadans que va retallar en el seu mandat José Ramón Bauzá. Aquest punt, però, s’ha convertit en el gran escull perquè s’aprovi el text ja redactat en Consell de Govern. L’octubre, l’ARA Balears va publicar que la futura llei quedava lluny de retornar als llindars lingüístics de l’etapa Antich i, vuit mesos després, el Pacte encara no ha desbloquejat el procés.

Des de la Conselleria sostenen que l’Executiu té damunt la taula més de 30 projectes per tramitar i “n’ha de prioritzar l’ordre d’entrega a la Cambra”. Així i tot, un document intern del Pacte enviat als partits fa unes dues setmanes des de la Conselleria de Presidència, al qual ha accedit l’ARA Balears, programa les lleis que s’haurien de tirar endavant d’aquí a final de legislatura, i la de consum és l’única que no té una data establerta, ja que es troba “pendent de consens polític”. És a dir, i segons s’ha pogut contrastar, aquesta qüestió es debatrà directament entre les direccions dels partits.

Ara per ara té dificultats per arribar al ple del Parlament abans que es dissolgui la Cambra amb les eleccions de maig del 2023. Per exemple, la llei de persones majors té la previsió d’entrar al Consell de Govern per setembre o octubre, i arribaria “justa de temps” al Parlament per aprovar-se, segons el document. Des del PSIB, però, assenyalen que si es registra d’aquí a poc temps, “per terminis podríem arribar-hi; si es fa a l’octubre, serà més complicat”.

L’avantprojecte té el vistiplau de tots els partits en la gran majoria de punts, tot i que després hi hauria el procés d’esmenes per introduir-hi modificacions, però l’aspecte dels drets lingüístics s’ha convertit en el gran entrebanc perquè en comenci la tramitació parlamentària, ja que MÉS per Mallorca vol anar més enllà del que està establert en el text, mentre que els altres dos socis, el PSIB i Unides Podem, mostren més reticències.

La Conselleria de Salut i Consum nega la discrepància i assenyala que “no tenim constància de cap falta d’entesa entre les forces polítiques que componen el Pacte de Bellver”. “Es varen recollir propostes de millora per part de la Direcció General de Política Lingüística que quasi totalment varen ser incorporades al text”, afegeixen. “Pot ser que en el tema dels drets lingüístics hi hagi partits que vulguin anar més enllà, però l’avantprojecte és el marc de mínims perquè després s’hi presentin esmenes i s’avanci en segons quines qüestions”, afirma per part seva la diputada socialista i líder del grup parlamentari en l’elaboració de la llei, Irantzu Fernández.

Els ecosobiranistes volen retornar als drets lingüístics que establia la Llei de comerç del 2001, del primer Govern de Francesc Antich. La directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, afirma que hi ha dues “discrepàncies fonamentals respecte de la tercera versió de l’avantprojecte de llei actual”: les garanties que la regulació d’Antich donava per ser atès en català en els establiments de quatre o més treballadors i el fet que la retolació –per exemple, els horaris– estigui, com a mínim, en català.

“Són dues diferències principals que no queden recollides damunt la taula. Hi ha un capítol de drets lingüístics, però no s’hi garanteix que els ciutadans puguin ser atesos en la llengua cooficial que triïn”, subratlla Beatriu Defior. Per la seva banda, Consum detalla que un dels drets del consumidor en què s’avança més és el fet de “demanar ser atès en la llengua que escullin, així com amb la informació dels productes”. A més, Fernández indica que, després de reunir-se amb associacions en defensa del català, transmeten que “és millorable, però que es registri tot d’una, perquè el marc és acceptable, per ara”.

La Conselleria de Consum, segons Defior, argumenta que la inclusió d’aquestes mesures lingüístiques “no és pròpia” d’aquesta llei, sinó de la de comerç o turisme. “No ho qüestionam; no obstant això, creim que s’ha de fer ara a través d’aquesta llei, per assegurar. Si són articles que es consideren inadequats per la normativa, que es modifiqui la de comerç a través de la de consum es pot fer”, argumenta. “Hi ha aquesta discrepància, existeix i és damunt la taula”, conclou.

Adaptació a la normativa estatal

Fernández destaca que la normativa adaptarà les Balears a les legislacions espanyola i europea, pel fet d’incloure el terme de “consumidor vulnerable” –socialment i econòmicament– i també per “la modernització de la protecció a l’individu”. De fet, la diputada socialista afirma que la llei autonòmica anirà “més enllà” de l’estatal perquè, a banda del ‘consumidor vulnerable’, també s’hi tipifica el ‘col·lectiu subjecte a una protecció especial’, que són les persones majors, les dones embarassades, els menors i les persones sense recursos i en risc d’exclusió social. “Són conceptes avui dia més necessaris que mai, arran de la pandèmia i l’esclat de la guerra a Ucraïna”, apunten des de la Conselleria.

Així mateix, s’incrementa la protecció de les persones consumidores en el mercat d’habitatges, exposa el PSIB, ja que s’obligarà que, a l’hora de fer la compra, hi hagi una informació precontractual mínima, com el preu complet o la superfície, a més d’una documentació obligatòria en el moment de firmar la hipoteca.