El Suprem posa les primeres traves amb l'amnistia en vigor
Llarena dubta sobre si es pot aplicar a la malversació perquè afecta els interessos financers de la UE
MadridEl primer dia de vida de l’amnistia ja va ser un presagi del camí d’obstacles que li espera. La publicació al Butlletí Oficial de l’Estat i, per tant, la seva entrada en vigor, va propiciar una allau de decisions en cadena als tribunals. I algunes ja auguren traves perquè s’apliqui. El jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, insinua que amnistiar la malversació pot ser contrari als interessos financers de la Unió Europea, tal com sospita la consellera del Tribunal de Comptes que té pendent dictar sentència per l’1-O i l’acció exterior de la Generalitat. En el seu cas, Elena Hernáez directament pregunta a la Fiscalia i la resta de parts que informin si veuen convenient plantejar el dubte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Els tribunals tenien a punt el seu primer moviment i molts afectats la seva petició per ser amnistiats. Només unes hores després que entrés en vigor la llei, molts jutjats concernits van dictar una providència amb el tràmit habitual: traslladar a les parts personades perquè en pocs dies –cinc en el cas del Suprem per l’1- O i deu en la resta de casos– emetin el seu criteri sobre com caldria aplicar, o no, la norma. El més immediat que preveu l’amnistia és l’aixecament de les mesures cautelars –les ordres de detenció i ingrés a presó– que pesen sobre els exiliats. De moment, Llarena les manté per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira, a l’espera de prendre la decisió.
En la seva providència, el magistrat instructor sol·licita a acusacions i defenses que es mullin sobre el conjunt de l’aplicabilitat de la norma en la causa del Procés. Però Llarena ja dona una pista: demana que es faci una “referència particular” a l’apartat de la norma que exclou de l’amnistia els delictes quan afecti els interessos financers de la UE. Els tractats són especialment incisius a l’hora de no deixar espais d’impunitat a delictes de corrupció o desviació de fons i amb més motiu si hi ha algun tipus de perjudici europeu. El marge interpretatiu sobre què és una afectació als interessos financers de la UE és el que va portar els fiscals del Suprem a defensar que, per aquest motiu, no es pot amnistiar la malversació.
Discrepàncies a la Fiscalia
Ahir va tornar a haver-hi una segona reunió entre dos dels fiscals del judici del Procés, Jaime Moreno i Javier Zaragoza, i el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz. Aquest últim els va fer saber que havien de preparar informes que responguin concretament a les providències, atès que l’escrit que li van traslladar el dia que es va aprovar l’amnistia al Congrés era de caràcter “genèric” i contenia opinions sobre les quals “no tenen competència”, afirmen fonts de la Fiscalia General a l’ARA. La batalla interna està servida. En aquell escrit, els fiscals del Suprem proposaven que el Suprem plantegés una qüestió prejudicial al TJUE i que, mentre no es resolgués, no s’aixequessin les ordres de detenció. En canvi, la cúpula de la Fiscalia sosté que dirigir-se a Luxemburg implica assumir de facto que la malversació pot ser amnistiable i que, per tant, s’haurien de retirar les mesures cautelars a l’espera de la decisió del TJUE. Fonts de la Fiscalia del Suprem avisen que no canviaran de criteri, així que García Ortiz s’haurà d’imposar.
Sigui quina sigui la posició de la Fiscalia, caldrà veure quina és la decisió de Llarena i si arriba abans del 25 de juny. És la data en què està previst que es nomeni el candidat a la investidura al Parlament i Puigdemont va prometre que tornaria per ser-hi. ¿Haurà aixecat el jutge instructor de la causa de l’1-O, Pablo Llarena, les ordres de detenció contra ell? L’advocat de l’expresident, Gonzalo Boye, assegurava ahir que el líder de Junts compliria el seu compromís, encara que s’arrisqui a ser detingut.
En el cas dels ja condemnats pel Procés, Marchena manté la inhabilitació d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull mentre no es pronunciïn les parts. De moment, ni Marchena ni Llarena fan cap referència a la hipòtesi de plantejar una qüestió prejudicial al TJUE. Vol dir que es plantegen no aplicar l’amnistia sense ni tan sols preguntar-ho a Luxemburg? Que no ho hagin fet ara no vol dir que no ho puguin proposar després. Qui sí que ho va posar sobre la taula va ser la consellera del Tribunal de Comptes, que també té dubtes sobre el retorn immediat de la fiança que preveu la llei d’amnistia.
El cas Tsunami Democràtic
Per la seva banda, la jutgessa del cas de Tsunami Democràtic al Suprem, Susana Polo, va donar deu dies perquè les parts informin si és amnistiable el delicte de terrorisme que s’imputa a Puigdemont i Ruben Wagensberg. De moment es manté la declaració voluntària per videoconferència que va fixar entre el 17 i el 21 de juny, tot i que encara no s’ha concretat com es farà. A l’Audiència Nacional, el jutge que investiga el Tsunami, Manuel García Castellón, també dona deu dies a les parts. Alguns dels implicats van reclamar de seguida l’amnistia, com el dirigent d’Òmnium Cultural Oleguer Serra, argumentant que el delicte de terrorisme no està exclòs de la norma. “No hi ha dubte que no consta cap violació greu de drets humans relativa a la vida ni a la tortura”, subratlla al seu escrit, amb l’objectiu d’esquivar els obstacles que la llei estableix per als casos de terrorisme.
- Els exiliats al Suprem<p>Pablo Llarena dona cinc dies a les parts perquè diguin si la malversació és amnistiable i si s’han de mantenir les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comin, Lluís Puig i Marta Rovira. De moment, deixa clar que estan vigents.</p>
- Les inhabilitacions al Suprem<p>La sala també dona cinc dies a les parts per informar sobre la inhabilitació d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull per malversació. El Suprem no suggereix d’entrada la hipòtesi d’adreçar-se a Luxemburg</p>
- El Tsunami Democràtic<p>La magistrada del Suprem que investiga Puigdemont i Wagensberg pel Tsunami Democràtic, Susana Polo, i el jutge de l’Audiència Nacional que té imputades deu persones més donen deu dies a les parts per emetre criteri sobre si el terrorisme és amnistiable.</p>
- Els CDR de l’operació Judes<p>L’Audiència Nacional no mou fitxa respecte als membres dels CDR processats per terrorisme. En el seu cas, hi ha una vista fixada per al 27 de juny en la qual, precisament, s’han d’abordar possibles motius per fer decaure el cas, com és l’amnistia.</p>
- El Tribunal de Comptes<p>La consellera que jutja l’1-O i l’acció exterior del Govern al Tribunal de Comptes sí que planteja a les parts l’opció de preguntar al TJUE si amnistiar la responsabilitat comptable és contrària als interessos financers de la UE. Deixa en suspens el dictat de la sentència.</p>
- Jové, Salvadó i Garriga al TSJC<p>El TSJ de Catalunya dona deu dies a les parts perquè informin sobre si l’amnistia es pot aplicar als dirigents d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, processats per malversació. També per a la consellera Natàlia Garriga, que en el seu cas ha de ser jutjada per desobediència.</p>
- Sentències als expresidents Torra i Mas<p>L’alt tribunal català també va moure fitxa en quatre expedients ja sentenciats: el de l’expresident Quim Torra, el de l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà, el de l’exconseller Bernat Solé i el del 9-N contra l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau.</p>
- Gallardo, Sas i Joel Muñoz<p>Més enllà dels tribunals, els afectats també poden reclamar l’amnistia i així ho van fer alguns activistes condemnats o encausats. Per exemple Dani Gallardo, que es troba a l’exili per evitar la presó; Adrián Sas, pendent de ser citat per entrar a la presó, i Joel Muñoz, l’informàtic per a qui la Fiscalia demana 18 anys </p>
El Govern aprovarà una resolució per "amnistiar" les sancions aplicades amb la llei mordassa i que estan vinculades al Procés. Segons ha explicat la portaveu en funcions, Patrícia Plaja, l'executiu també habilitarà un formulari perquè es pugui sol·licitar de manera individualitzada aquesta resolució i també el retorn de l'import de la multa en cas que s'hagués pagat -amb interessos-. Cada cas es revisarà per veure si queda dins la llei d'amnistia, és a dir, si són sancions per "desobediència, faltes a l'autoritat, manifestacions no comunicades o resistència a l'autoritat" vinculades al Procés. Plaja no ha detallat la quantitat d'expedients que se'n podrien beneficiar.
D'altra banda, els serveis jurídics de la Generalitat també donaran "suport processal" als treballadors públics i alts càrrecs de l'administració per aplicar-los la llei d'amnistia per "actes o omissions" durant l'exercici de les seves funcions. El Govern assegura que tirarà endavant totes les "actuacions necessàries", ja sigui via recursos o al·legacions, perquè se'ls apliqui la llei d'amnistia. Així, per exemple, sol·licitarà l'aplicació immediata de la normativa en els processos oberts davant del Tribunal de Comptes.