De judicis més curts a l'eliminació del terme 'imputat': la llei d'enjuidiciament criminal del PP en 10 claus
El consell de ministres aprova la norma, que exclou finalment les escoltes telefòniques sense l'aval d'un jutge
MadridEl consell de ministres ha aprovat aquest migdia la llei d'enjudiciament criminal, amb alguns canvis substancials respecte l'avantprojecte de llei presentat a principis de desembre. El ministeri d'Interior havia volgut estirar més el braç que la màniga i el Consell General del Poder Judicial li va parar els peus pel que fa la possibilitat de punxar un telèfon sobre l'aval d'un jutge. De totes maneres, la norma fa via per a les intervencions a la xarxa.
1.- Límits a la instrucció
La llei preveu limitar la instrucció judicial a només sis mesos per a les cause ordinàries i a 18 mesos per als sumaris més complexes, que es podran ampliar fins arribar als 36 mesos, quan ho consideri oportú el jutge instructor i tingui el suport del fiscal. Aquests acostumen a ser els relatius a corrupció, terrorisme o bandes organitzades. Cal recordar que la instrucció del cas Gürtel ha durat fins a cinc anys. El juliol passat, el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz va donar per tancada la instrucció de la primera etapa i ara ha cridat a declarar els imputats en un judici oral.
2.- Separació per peces en els macroprocessos (com el Gürtel)
Per evitar, com ha fet el jutge Ruz, que es pugui fragmentar un cas per un criteri temporal, la nova llei del PP fixa que els macroprocessos s'hauran de dividir per delictes. És a dir, s'instruirà una caus per delicte.
3.- L'"imputat" passa a dir-se "investigat"
La reforma sí que atén la recomanació del Consell d'Estat sobre la conveniència de canviar el terme imputat per investigat en les primeres fases de la instrucció. Un cop avanci el procés, aquest passarà a denominar-se "encausat". Per al ministre de Justícia, Rafael Caetalá, el terme "imputat" té actualment "un nivell de contaminació semàntica molt alt". En aquest sentit, s'ha mostrat favorable a buscar una altra fórmula "més d'acord" amb la investigació i que "no marqui" a la persona.
4.- Intervenció d'SMS o correus electrònics
La llei regula per primer cop la intervenció i registre de les comunicacions de qualsevol tipus, per telèfon o per qualsevol mitjà telemàtic.
5.- Control remot dels ordinadors
El jutge podrà autoritzar la utilització de dades d'identificació i codis, així com la instal·lació d'un 'software' que permeti l'accés remot a un ordinador.
6.- Policia de paisà, però a la xarxa
La llei aborda per primer cop la figura del policia encobert en investigacions tecnològiques: podrà navegar per la xarxa amb una identitat falsa.
7.- Atestats amb un autor anònim
Els atestats policials sense un autor conegut no suposaran l'obertura de diligències als jutjats. La policia judicial els conservarà i tindran caràcter administratiu.
8.- Conducció i alcoholèmia
Aquells que siguin enxampats en un control d'alcoholèmia i donin positiu, rebran a casa seva una proposta d'acusació que s'enviarà també al fiscal.
9.- Les apel·lacions, a l'Audiència Nacional
El text fixa que els tribunals superior de Justícia revisin en apel·lació les sentències dictades per les audiències provincials i que sigui la Sala d'Apel·lació de l'Audiència Nacional la que se n'ocupi de les dictades per aquest tribunal, enlloc de fer-ho el Suprem.
10.- Les escoltes sense aval d'un jutge cauen de la llei
Els ministeri de Justícia i Interior han eliminat finalment de la reforma la possibilitat que les forces de seguretat de l'EStat puguin dur a terme escoltes telefòniques sense l'autorització judicial prèvia davant delictes greus.
