La llei d'immigració posa a prova la relació Junts-PSOE

Barcelona / MadridEl gener del 2024, ara fa un any, el partit de Carles Puigdemont va salvar dos decrets del govern espanyol a canvi d'un pacte que Junts va presentar com "la delegació integral" a Catalunya de les competències d'immigració. L'entesa es basava en el compromís de forjar una llei orgànica per al traspàs a través de l'article 150.2 de la Constitució que s'havia de concretar durant l'any i, de fet, les mateixes formacions es van autoimposar el termini del 31 de desembre per tancar un acord. La data, però, ja s'ha superat i a hores d'ara no hi ha cap entesa forjada. Amb flancs encara oberts, Junts i el PSOE es donen més temps per tancar un pacte que posa a prova la relació entre tots dos partits i, per tant, l'estabilitat de la legislatura espanyola. "No hi ha novetats i no farem comentaris", es limiten a dir fonts socialistes. "Cap novetat", diuen des de Junts, que asseguren que prefereixen arribar a un bon acord més que no pas fer-ho amb presses, com ja va passar, recorden, amb la llei d'amnistia.

El cert és que la data límit la va fer saber el mateix secretari general de Junts, Jordi Turull, en una entrevista a RTVE a mitjans de setembre. "S'ha d'accelerar el calendari perquè abans de final d'any hi hauria d'haver acord", va dir. El 22 de desembre a Eldiario.es Turull hi tornava. "Si hi ha voluntat política, podríem complir el pactat abans d'acabar l'any", va dir, suggerint que calia la intervenció del president espanyol, Pedro Sánchez, per arrencar les competències necessàries al ministeri de l'Interior. En la mateixa entrevista el secretari general de Junts apuntava quins eren els esculls: "Sempre diem que volem ser més una nació i menys una gestoria. I les propostes semblen més una comanda de gestió que una delegació de competències".

Les competències en joc

Junts ha situat les competències d'immigració com una pedra angular, igual que l'amnistia o l'impuls del català a Europa com a llengua oficial, en la seva relació amb el PSOE. Fins ara, tots dos partits s'han escudat en què treballaven amb discreció i no han donat detalls del contingut. Els punts de debat són la gestió de les fronteres, el control dels fluxos migratoris, els permisos de treball i el nivell de català que s'ha d'exigir, la gestió dels procediments d'expulsió, així com de la concessió del NIE –que ara gestiona l'administració de l'Estat.

Per part del govern espanyol, la reticència cap a les exigències de Junts neix sobretot al voltant d'allò que té a veure amb les fronteres. De fet, el concepte d'integral ja va originar topades quan el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va aigualir el traspàs negant que fos total i que afectés fronteres i estrangeria. Puigdemont va tornar a insistir fa pocs dies a TV3 que no vol que la Generalitat sigui una "finestreta única" de l'Estat dels temes migratoris, sinó que reclama que ho pugui gestionar tot. Marlaska, però, ha insistit que "el control de fronteres i d'immigració és competència exclusiva de l'Estat i no és susceptible de ser transferida". En tot cas, el ministre ha deixat clara la disposició d'entesa en molts aspectes relacionats amb la immigració que, deia, sí que poden ser competència de les comunitats.

De fet, qui ha desencallat un acord similar és el govern basc. A partir d’aquest 1 de gener, Euskadi assumeix la gestió del procés d’acollida de migrants beneficiaris de protecció internacional durant la fase autonòmica, tal com va acordar amb l’Estat a la primavera. A més, el govern espanyol i el basc també han començat les reunions tècniques per al traspàs en la gestió dels permisos de treball.

Les altres carpetes i la tensió

Però mentre l’acord per les competències en immigració no arriba, al PSOE i a Junts se’ls acumulen les carpetes pendents de resoldre. D’entrada, totes dues formacions han deixat per a la tornada de les festes de Nadal la negociació per a una nova senda d’estabilitat (objectius de dèficit i deute). En concret, han de negociar l’objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes després que els juntaires tombessin la proposta del govern espanyol (un dèficit d’un 0,1% del PIB per al 2025). Els de Puigdemont reclamen que Catalunya i la resta d’autonomies tinguin més marge de despesa. 

Tancar aquest acord és primordial de cara a tenir uns pressupostos generals de l’Estat per a aquest 2025. La negociació formal entre el govern espanyol i els socis habituals al Congrés, entre els quals hi ha Junts, encara no ha començat, tot i que a ulls dels socialistes el fet d’haver desencallat qüestions com la reforma fiscal aplana molt el camí d’uns nous comptes públics a la primavera. En canvi, a Junts mantenen que cada negociació és un món i no volen ni sentir a parlar de vincles entre les diferents carpetes. A més, la seva condició per als pressupostos és clara: l'execució dels anteriors ha de ser completa a Catalunya, cosa que ara denuncien que no es dona en cap cas.

Sigui com sigui, el fet de tancar acords com el d’immigració pot ajudar a refer una relació que ara mateix no passa pel seu millor moment. En el seu balanç de desembre de l'acord d'investidura, Puigdemont ja va dir que calia un punt d'inflexió i va reclamar al president espanyol que se sotmeti a una qüestió de confiança. I en la recent entrevista a TV3 va avisar de les "conseqüències irreversibles" si els socialistes vetaven que es pogués debatre aquesta qüestió al Congrés. La mesa va ajornar la decisió a la reunió d'aquest mes i es va donar fins després de festes per estudiar-ho: això serà un moment clau per mesurar la salut de la relació entre els socis d'investidura, tot i que més enllà que es debati a la cambra espanyola, Sánchez ja ha deixat clar que no té cap interès en sotmetre's de nou a votació del Congrés –és potestat seva decidir-ho.

L'acostament de Junts al PP

El PP utilitza els problemes de Sánchez amb Puigdemont per dir que "no hi ha una majoria de govern" i que l'executiu va "zombi", en paraules del portaveu al Congrés, Miguel Tellado, aquesta setmana. Tellado ha tornat a treure pit de les aliances variades "sense xantatges" que els populars han aconseguit amb els de Puigdemont. Des de Sumar, la portaveu adjunta, Aina Vidal, ja ha demanat a Junts que no se sumi al "circ romà" del PP i Vox amb propostes com la qüestió de confiança. Pedro Sánchez es juga l'estabilitat del seu govern a l'entrada d'aquest 2025.