La llei d’urbanisme obre una nova escletxa entre Govern i ecologistes

Eivissa / Palmael Parlament aprovarà dimarts que ve la nova llei d’urbanisme, un text complex de més de 200 articles i que serà un altre dels puntals pels quals serà jutjat el 2019 el govern sorgit dels Acords pel Canvi. Novament, però, un dels teòrics aliats d’aquest Executiu ha tornat a aixecar la veu d’alarma davant un dels punts que podria ser aprovat.

El GEN-GOB va denunciar ahir, a través d’un comunicat, que la disposició transitòria catorzena d’aquesta llei, incorporada a proposta del PSIB, s’ha redactat expressament per afavorir els interessos de la família Matutes. Els socialistes admeten que l’empresari se’n podria veure beneficiat, però neguen haver acceptat pressions i al·leguen que es tracta d’una proposta de l’Ajuntament de Sant Josep, governat pel PSIB, que els ha semblat “raonable”.

El text que ha indignat els ecologistes és el següent: els terrenys que, a l’entrada en vigor d’aquesta llei, es trobin classificats formalment com a sòl urbanitzable en els instruments de planejament urbanístic vigent -amb independència de la classificació legal posterior i que ja disposen de serveis urbanístics bàsics, a què es refereix l’article 22 d’aquesta llei- i estiguin consolidats per a l’edificació en més del 90% de la superfície susceptible de ser edificada segons l’ordenació establerta en el seu pla parcial, poden classificar-se com a sòl urbà quan es revisi el planejament general”.

El GEN, amb les mans al cap

Des del GEN-GOB expliquen que l’aprovació d’aquesta disposició suposaria legalitzar diversos hotels que l’empresari Abel Matutes ha construït “il·legalment” a Platja d’en Bossa. “La justícia ens ha donat la raó, ja que aquests hotels estan fets damunt sòl rústic”, explicà Joan Carles Palerm, president dels ecologistes, tot lamentant que la sentència no s’hagi fet executar mai.

Segons Palerm, “amb la llei actual”, s’haurien de respectar els primers 300 metres de costa abans de poder fer qualsevol nova construcció. Aquesta disposició legalitzaria, almenys, els hotels Grand Palladium, Hard Rock i Ushuaia, a més de la discoteca Hï i el parc aquàtic Aguamar. A banda d’aquestes legalitzacions, l’aprovació d’aquesta disposició convertiria en sòl urbà el terreny que separa la discoteca de l’autovia de l’aeroport, i on la constructora de la carretera diposità les terres sobrants de l’obra.

Precisament aquest sòl, que podria ser considerat urbà amb la disposició catorzena de la nova llei, és el terreny on Matutes pretén construir un camp de golf. Aquesta construcció seria una de les més importants del Pla d’Excel·lència de Platja d’en Bossa. Són uns plans presentats per la família Matutes fa cinc anys i que projectaven tota una sèrie d’inversions per valor de 300 milions d’euros. A banda del camp de golf, s’hi planificava un centre comercial de 41.000 metres quadrats, un parc empresarial, una zona residencial, hotels, zones verdes i zones esportives. Fins ara, ni el Govern ni els consells han donat llum verda a aquest ambiciós pla.

Les explicacions del PSIB

La polèmica disposició transitòria va ser defensada, en Comissió, pel diputat Damià Borràs. En declaracions a l’ARA Balears, el menorquí va admetre que els Matutes es beneficiarien d’aquesta part de la llei, malgrat que va afegir que ho farien “també moltes altres persones” amb terrenys a la zona.

La iniciativa, explica, parteix de l’Ajuntament de Sant Josep, governat en minoria pel PSIB, que aposta per regularitzar i ordenar una zona que ja està urbanitzada més d’un 90%. “És sòl urbanitzable, que està urbanitzat de manera irregular però que fa anys que hi està i es troba ubicat enmig de zones urbanes. No s’hauria d’haver fet mai, però ja està fet”, argumenta.

En aquest sentit, insisteix que “allà hi ha un problema greu, és a dir, una zona el 90% de la qual està urbanitzada i que es pot deixar fora d’ordenació o bé es pot intentar ordenar”. A canvi, destaca, “a part de permetre ordenar un indret concret, permet que, evidentment, l’Ajuntament pugui rebre les compensacions econòmiques i d’equipaments i de solars, i de zones verdes que li corresponguin”.

I assenyala un segon argument, més enllà de la petició inicial de l’Ajuntament: “No podem legislar pensant que, com que és dels Matutes, no ho aprovarem”. En aquest sentit, defensa que “si es repassen els diaris de sessions del Parlament, es comprovarà que, simpàtics, no ens cauen, però òbviament no podem dir que no ho feim perquè part dels terrenys són d’ells”. “No és just”, conclou.

Finalment, Borràs assenyala que, tot i que “respect molt l’opinió del GEN-GOB, em sorprèn que només hagin trobat ‘remarcable’ aquesta disposició” en una llei que, defensa, és “una aposta per ser molt protectora amb el territori amb uns règims de sancions molt durs”.

Malgrat els arguments del PSIB, els companys de Govern de MÉS per Mallorca no pensen donar suport a la proposta. Fonts de la formació han assenyalat a l’ARA Balears que ja es varen abstenir en la votació del dictamen “perquè no ho vèiem clar”. Amb tot, apunten també que la llei que aprovarà el Parlament millorarà, de manera notòria, la protecció del territori. Dimarts, caldrà estar atents als vots a la disposició transitòria 14.