La Llei de fosses ha permès exhumar 70 cossos, només 16 dels quals s'han pogut identificar

PalmaLa Llei de fosses de la Comunitat balear ha permès l'exhumació de 70 cossos, només 16 dels quals s'han pogut identificar. Uns altres 20 són al País Basc per tal de continuar amb la seva identificació, tot i que resultarà complicat que es pugui dur a terme, segons dades aportades aquest dijous pel secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i la consellera d'Administracions Públiques, Isabel Castro, abans de començar la primera reunió de la Comissió del pla de fosses d'aquesta legislatura.

Durant el primer pla de fosses de 2018-2019 s'han efectuat feines en un total de 12 llocs. La majoria de cossos no han pogut ser identificats a causa del seu deteriorament, "encara que queda molta feina per fer", tal com ha explicat Jurado.

A Porreres, per exemple, no s'ha pogut acabar la intervenció i hi ha un total de 36 cossos, per la qual cosa serà un dels primers llocs on es reprendran les tasques. A la reunió d'aquest dijous s'ha de decidir el calendari d'actuacions, però probablement les feines a Porreres es faran de manera simultània amb les tasques d'algun altre dels punts escollits.

El pla d'exhumacions per a 2019 i 2020 preveu executar una segona fase d'excavació al cementeri de Porreres i escometre els treballs a Son Coletes (Manacor), Forn de Calç del Coll d'Artà-Salma, Valldemossa, Sencelles (segona part), ses Figueretes (segona fase), Bunyola i Santa Maria (segona fase). Encara se n'ha d'aprovar el calendari definitu i decidir la contractació d'una empresa especialitzada. En la primera fase, l'empresa externa encarregada de les obres i les feines d'identificació ha estat Aranzadi.

Per intentar incrementar el nombre d'identificacions, s'obrirà una altra línia basada en els estudis antropològics, que consisteixen a detectar trets característics dels cossos, com lesions, morfologia dental o particularitats físiques, que permetin establir coincidències entre les restes i algunes de les persones donades per desaparegudes. Aquesta línia se seguirà en el cas que no hi hagi ADN a les restes trobades o que no es tinguin mostres dels familiars amb les quals comparar aquest ADN. "Encara que només una sola persona pugui ser identificada d'aquesta manera, ja valdrà la pena", ha destacat Jurado.

Castro ha recordat que aquesta tasca de memòria històrica és un dels compromisos dels Acords de Bellver; per tant, es tracta d'un tema molt important al qual s'ha de donar continuïtat.