La Llei de simplificació: un caos de principi a fi
L’error humà que va provocar que el PP votàs a favor de les 34 esmenes més dures de Vox va arribar després d’un procediment parlamentari complex i ple d’incerteses
PalmaLa portaveu adjunta del PP al Parlament, Marga Duran, ha passat a l’hemeroteca com l’autora de “l’error humà” que va dur el partit a votar les 34 esmenes més dures de Vox. Amb una sola indicació equivocada va dirigir tot el grup –excepte la diputada Margalida Pocoví, que va rectificar a temps– a aprovar qüestions tan greus com l’eliminació del requisit del català per als funcionaris i com a llengua vehicular a l’escola. Li pot passar a qualsevol, argumenten els seus. Però la qüestió és que la tramitació de la Llei de simplificació, on s’han introduït aquestes esmenes, ha estat caòtica i accidentada des del primer moment, i en més d’una ocasió alguns diputats no sabien què estaven votant.
El vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa, admetia que, encara que és “un error humà evident”, aquests factors hi poden haver influït. “Dúiem set hores de ple, era un text complex”, va dir. Amb tot, no es planteja encarar d’una manera diferent la segona Llei de simplificació que ha projectat per a l’any que ve. “Els pressupostos també són complexos, els grups tenen dret a presentar-hi esmenes”, va justificar. “No és una qüestió de replantejar-se’n el format, sinó de ser un poquet més comprensiu, perquè quan hi ha un error evident es pugui restituir”, va dir, i va acusar Vox de manca de “fair play” per no haver permès repetir la votació –només es pot fer amb l’assentiment de tots els portaveus.
573 esmenes presentades
La tramitació de la Llei de simplificació no ha estat gens simple. Afecta una cinquantena de normes i totes les conselleries. A més, s’hi varen presentar 573 esmenes, 72 de les quals del PP. Del total, se’n varen aprovar nou en ponència i 73 en comissió parlamentària. A més, segons fonts parlamentàries, es varen presentar 32 esmenes transaccionades en comissió parlamentària. Al ple varen arribar 523 esmenes vives i 27 transaccions. Totes les transaccions –una esmena que s’ha modificat després de la negociació entre diferents grups– es varen tombar durant el debat. El portaveu del PP, Sebastià Sagreras, va admetre que no sabia del cert quantes n’hi havia quan va dir: “No importa dir els números, el PP s’oposa a totes les transaccions presentades pel PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i per Podem, si n’ha presentada cap”.
Segons fonts parlamentàries, la Mesa treballava amb dos guions de votació, un amb les transaccions –que no es publiquen al registre i són el més complicat de seguir– i un altre sense. “Sort que es varen tombar, sinó encara hauria estat més difícil votar”, apunten les mateixes fonts. A més, el dictamen de la norma (a continuació se’n poden veure alguns exemples) estava presentat amb passatges ratllats i subratllats en verd per indicar les modificacions que s’hi havien fet durant la tramitació, un format una mica confós de seguir. L’Executiu havia retardat dues setmanes la votació del text per intentar arribar a un acord amb l’esquerra sobre les zones inundables, després que es detectassin problemes en la normativa a conseqüència de la tragèdia de la DANA al País Valencià. Encara que finalment no es va arribar a un consens, això va suposar un nou intercanvi de paperassa i negociacions. Finalment, Costa va haver de presentar la Llei comprometent-se a treballar en un decret específic sobre les zones inundables per poder rectificar la normativa que el Parlament estava ratificant en aquell mateix moment, per al qual necessitarà el suport de l’esquerra o bé de Vox, encara que l’extrema dreta s’oposava a aquesta modificació. A continuació, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, va cridar a votació sobre les esmenes, que anava citant per paquets i pel seu número –11944, 11941, 11965...–. “És un horror, però s’ha de fer així”, apunten fonts parlamentàries.
Va ser en aquest context quan Duran es va equivocar desfermant una nova complicació per a la Llei, perquè ara el Govern haurà de treballar en dos decrets paral·lels: un sobre les zones inundables i un altre per fer marxa enrere en les 34 esmenes de Vox que el PP va aprovar sense voler. “Tenim només sis segons per votar, i ens vàrem adonar de l’error quan ja havien passat”, expliquen fonts populars. Tot i això, insisteixen que l’error “va ser humà”. En canvi, diputats de la bancada de l’esquerra consultats assenyalen que el vicepresident Costa –autor de la Llei– també es va equivocar, i es demanen com és que tots els diputats del PP excepte Pocoví varen seguir Duran sense qüestionar-se el sentit del vot.
Comissió accidentada
“Hi pot haver una errada, però quan saps que damunt la taula tens una bomba ho has de preveure, o no la veus com a tal”, opina el diputat del PSIB Carles Bona, que recorda que els ‘superdecrets’ de simplificació impulsats pel PP andalús ja varen ser qüestionats per la seva complexitat. En comissió parlamentària els diputats ja varen tenir dificultats per seguir les votacions. “Sobre les transaccions, no sabíem què votàvem, vàrem votar en contra per si de cas”, explica. Fonts del PP admeten que en comissió ja es varen haver de fer alguns recessos perquè els diputats s’ubicassin sobre les transaccions.
“La tramitació d’aquesta Llei ha estat un caos absolut”, defensa la diputada Mercedes Garrido, que l’ha seguit per part del PSIB. “En comissió, quan ja s’havia iniciat el debat, vaig anar al lavabo: en tornar, hi havia cinquanta pàgines de transaccions entre el PP i Vox damunt la meva taula”, recorda. Vint minuts després havien de votar: “Ni sabíem el que votàvem”. Considera que això responia a una “estratègia volguda, intencionada” del PP perquè l’oposició no detectàs determinades qüestions. “Aquí varen introduir les obres en edificis fora d’ordenació, el silenci positiu per les legalitzacions, les prescripcions de les irregularitats urbanístiques, i legalitzacions en sòl rústic protegit”, insisteix.
Per part de MÉS per Mallorca, la responsable en comissió va ser Maria Ramon. “Vaig votar que no directament, era impossible mirar-ho tot”, recorda. Després d’aquestes dificultats, es va arribar al ple amb nombroses esmenes vives. Encara que és habitual que els diputats confiïn en les indicacions dels seus portaveus per votar, es demana com és possible que, “essent una llei tan complicada, amb tants articles, només hi hagués dues persones dels 25 diputats del PP que sabien de què anava la votació”. “Es desmunta la legislació de la comunitat en sis segons”, sentencia.