La Llei de simplificació permet la construcció d'uns 1.500 xalets a zones amb perill d'incendi, erosió i esllavissament
La norma encara no ha entrat en vigor perquè la seva complexitat i el caos de la tramitació n'han alentit les tasques de redacció final
PalmaLa Llei de simplificació aprovada en el Parlament amb els vots del PP i Vox, que inclou l’eliminació de la protecció a les zones de risc –hi impedia noves construccions–, permetrà que es puguin edificar uns 1.500 xalets a zones amb perill d’incendi, erosió i esllavissament. De fet, no es preveu cap canvi respecte d'aquestes figures, amb l’excepció de les zones inundables, que l’Executiu s’ha compromès a rectificar.
Les Àrees de Prevenció de Riscos (APR), que van anar en un paquet conjunt quan el Pacte les va protegir l’any 2020, funcionaran per separat a partir d'ara. El Govern tornarà a protegir amb un decret llei les zones inundables, però no té cap intenció de fer el mateix amb la resta, que quedaran desprotegides gràcies a l'aprovació de la Llei de simplificació.
De fet, els experts han lamentat aquesta situació. El geògraf Mateu Vich, especialitzat a cartografiar l’evolució del sòl rústic, assegura que és "una llàstima que s’hagi pres aquesta decisió. "Quan una zona té perill d’incendi, és per algun motiu, i habilitar-la per fer-hi un xalet no té cap sentit, més enllà de l’especulació”, explica. Els càlculs de Mateu Vich sobre les 1.500 possibles noves edificacions estan fets "sobre una base molt realista". "Les propietats han de complir amb totes les normatives vigents, i segons les meves estimacions aquesta xifra podria pujar lleugerament”, confirma.
En canvi, respecte de les zones inundables, on ara mateix també es pot construir per la desregulació que s'ha aprovat, sí que hi ha un compromís ferm de revertir la desprotecció que fonts properes a l’Executiu confirmen. “Totalment, ho vàrem anunciar i així ho farem”, asseguren. La previsió és aprovar al Consell de Govern un text que declari inedificables les zones inundables que figuren així definides a la cartografia existent. El decret que l'Executiu tiri endavant s'haurà de validar en el Parlament en el termini màxim d'un mes.
L'esquerra, que no va voler pactar amb el grup parlamentari popular salvar les zones inundables en primera instància –la DANA del País Valencià va fer canviar d'opinió el Govern–, es trobarà que haurà de pronunciar-se sobre la protecció d'aquestes àrees una altra vegada només uns mesos després de l'enfrontament amb l'Executiu.
Tot i això, un dels problemes que van criticar alguns ajuntaments quan el Pacte va protegir les zones inundables és la manca de detall dels plànols que delimiten aquestes àrees d’alt risc. Per això, l’Executiu ha posat en marxa els treballs previs per licitar un treball de cartografia amb el màxim nivell de detall per clarificar el veritable abast del risc d’inundació a cada terme municipal.
La norma encara no s'ha publicat
La Llei de simplificació encara no ha entrat en vigor perquè no s'ha publicat al Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma. El grau de complexitat tècnica de la norma i el fet que la tramitació hagi estat especialment farragosa, amb 240 esmenes que arribaren vives al ple, ha provocat un alentiment que a hores d'ara manté ben entretinguts els serveis jurídics del Parlament.
Fins que no es publiqui, encara està en vigor el Decret llei de simplificació, que no és tan complet com la norma que acaba d'aprovar la Cambra amb els vots a favor del PP i Vox. La llei ha estat molt criticada pels ecologistes i pels partits de l'oposició principalment per la legalització de 30.000 cases en rústic, a més de permetre que les activitats irregulars com restaurants o tallers també puguin aconseguir beneficiar-se de l'amnistia urbanística.
